L'Emília, una veïna de Mataró de 63 anys, malviu amb la seva filla en un garatge reconvertit en habitatge precari sobre el qual, a més, hi penja una execució hipotecària pendent. Es tracta de gairebé l'últim vestigi del que havia estat una llarga llista de propietats de la seva família, els Nonell. Van ser un dels emblemes del tèxtil mataroní, fins que la crisi del sector va escombrar tot l'entramat empresarial que havien construït. D'aquella època daurada avui tan sols els queda el citat traster i el que havia estat la fàbrica central de l'empresa, una enorme nau al Passeig Cabanelles abandonada des de fa dècades. Les esperances de l'Emília i la seva família passen per aquesta antiga fàbrica del barri de Rocafonda, on, segons afirmen, hi ha una antiga zona de despatxos amb bany i cuina que podrien habilitar com a vivenda transitòria per a la mare, en millors condicions que el local on malviu avui, on no hi ha ni un plat de dutxa. I, en un futur, volen vendre's tot l'immoble -asseguren que tenen compradors interessats- per liquidar tots els deutes contrets i poder fer front a un pis de lloguer. El que els ho impedeix, constaten, és que la nau ja té uns altres habitants: els diferents col·lectius que la van okupar ara fa un any i mig per crear-hi el que anomenen Ateneu Popular La Trama.
L'edifici fabril portava molts anys abandonat i el 2015 va ser okupat per diversos col·lectius
La situació de la família afectada, que ha donat a conèixer aquest dijous el diari La Vanguardia, és molt complexa. Un dels quatre germans, Miquel Nonell, explica a Capgros.com que més enllà de la fàbrica i del garatge convertit en habitatge "ja no ens queda res". Afirma que tant ell com els seus dos germans viuen "a cases d'amics" i que per tant no tenen a on reallotjar a la mare i a la germana. Han demanat ajuda a l'Ajuntament, sense èxit. Segons fonts municipals, la mare es va reunir amb l'alcalde, David Bote, el mes de maig passat per explicar-li la situació. El juliol els serveis de Benestar Social van citar-la per estudiar si se li podia facilitar un lloguer social, però van dictaminar que els ingressos conjunts de la mare i la filla superaven els requisits marcats (el que s'anomena criteri d'exclusió residencial). La família assegura que les dues residents tan sols reben respectivament una pensió de viudetat molt minsa i un sou reduït per un contracte de mitja jornada. "No tenim dret a cap mena d'ajuda perquè constem com a propietaris de la fàbrica", lamenta Miquel Nonell. Durant tot aquest temps han acumulat un nou deute per l'impagament de l'IBI de l'immoble, que l'Ajuntament els ha ofert ajornar.
Interior de La Trama
La propietat de l'antiga nau del Passeig Cabanelles ha estat un maldecap molt gran per als Nonell. Amb la mort de Miquel Nonell pare, l'any 2004, van decidir posar la fàbrica a la venda. No van trigar a trobar compradors, l'empresa Avantage-Disc SL, una constructora de Sabadell que va veure en la privilegiada ubicació del solar una gran oportunitat de negoci en uns anys de boom immobiliari. Van adquirir la finca com a terreny edificable per a habitatges plurifamiliars, subjecte a un canvi d'ordenació pendent d'aprovar del pla urbanístic del Passeig Cabanelles. Però el Pla definitiu aprovat per l'Ajuntament finalment no va incloure tots els preceptes que feien tan llaminera l'operació per la constructora. Això, sumat a l'enfonsament del sector del totxo, va fer que l'empresa es fes enrere. I l'any 2012 va reclamar als propietaris de la fàbrica la paga i senyal d'1'4 milions d'euros que els havia avançat, del total de 4 milions en què estava valorada l'operació. Després de tres anys de litigis, el febrer de 2015 un jutge va sentenciar que els Nonell havien de tornar-los els diners, però aquests ja se'ls havia gastat per liquidar deutes contrets en la liquidació de l'empresa tèxtil familiar. Avui encara no han pogut saldar el deute. Confien en la venda de l'immoble per poder sufragar-lo, però per fer-ho hauran de posar-se d'acord tres parts: la família Nonell com a usufructuària; la propietària mercantil, Avantage Disc, a qui es deuen els 1,4 milions; i el possible comprador. El valor de la finca, a més, ja no pot ser el mateix que al 2004, anys de glòria per al sector immobiliari.
Els propietaris, la família Nonell, deuen 1,4 milions d'euros a l'empresa que els va comprar la finca per construir-hi habitatges
Quatre mesos més tard de la sentència, el maig de 2015, l'edifici va ser okupat. Els diferents col·lectius que hi van entrar van convertir-la en l'Ateneu Popular La Trama. Des de llavors és la seu de la Plataforma d'Afectats per la Crisi (PAC), que dóna suport a les víctimes de la pobresa energètica i l'emergència habitacional. També és el punt de trobada de l'organització juvenil independentista Arran, i d'altres organitzacions com ara una associació de ciutadans d'origen subsaharià i un col·lectiu feminista. Entre les activitats que s'hi realitzen, segons expliquen des de la Trama, hi ha la recollida de roba, banc d'aliments, assemblees d'afectats per desnonaments, col·loquis de diferents temàtiques, presentacions de llibres o festes i dinars populars.
"En un estat deplorable"
"Aquesta fàbrica portava 20 anys abandonada, en un estat deplorable, en sortien unes rates immenses", explica Maya Sedano, portaveu de la PAC, posant en dubte que els Nonell tinguin avui tanta necesssitat de la nau si ha passat tant de temps sense tenir-ne cura. Sedano assegura que des que han okupat l'edifici, no han tingut mai "cap problema amb el veïnat", i defensa la tasca social que realitzen les entitats que conformen l'ateneu amb els col·lectius més necessitats. El mes de novembre passat, però, el PP va denunciar que el treball social de La Trama era "una excusa per realitzar proselitisme de l'esquerra independentista radical". Ho van fer després que Arran pengés un vídeo a les xarxes socials, gravat a l'immoble okupat, on cremaven una bandera espanyola i una foto del Rei.
Miquel Nonell va intentar resoldre per si sol l'okupació. El passat 24 d'octubre, explica que va entrar a l'immoble quan pensava que no hi trobaria ningú, acompanyat d'un manyà i d'un soldador i disposat a canviar els panys i instal·lar-hi una alarma com a mesura per foragitar els ocupants. Però s'hi va trobar amb una família de quatre membres que viu temporalment a la fàbrica, acollida a La Trama dins d'una de les "zones habilitades per a famílies que momentàniament no tenen una llar on viure", segons expliquen des de l'Ateneu. Alertats per la família, membres de La Trama van acudir per evitar el desallotjament. "Van començar a entrar per les finestres, em vaig veure rodejat de 40 persones i vaig haver de marxar", afirma Nonell. Els col·lectius okupes van considerar l'acció de Nonell "un atac" contra l'ateneu i contra la família que hi resideix.
Fa un any una jutgessa va absoldre dos usuaris de La Trama del delicte lleu d'usurpació de bé immoble
L'acció va arribar després que la via judicial no donés a la família els resultats esperats. El desembre de 2015 una jutgessa va absoldre dos joves mataronins usuaris de La Trama del delicte lleu d'usurpació de bé immoble, arran d'una denúncia presentada pels propietaris. La sentència acredita que l'edifici estava abandonat i desocupat, i que "no tota ocupació no violenta ni intimidatòria d'un immoble aliè dóna peu a la comissió d'un delicte d'usurpació". Nonell assegura que no tenen diners per fer front a un nou procés judicial i que el fet de figurar com a propietaris de de l'antiga fàbrica els inhabilita per sol·licitar l'assistència jurídica gratuïta. Des de La Trama constaten, d'altra banda, que durant el judici la família Nonell no va poder demostrar que eren els propietaris de la fàbrica, ja que la seva titularitat mercantil estava en mans d'Avantatge Disc.
Allotjar la mare a la nau
Els propietaris estan convençuts que l'antiga nau industrial, mentre no se la puguin vendre, pot servir de llar per a la mare de la família. "A la tercera planta hi ha l'antiga zona de despatxos de l'empresa, la construcció més recent dins l'immoble, que compta amb un bany, una cuina i un parell de sales", explica Miquel Nonell. Des de la Trama afirmen, però, que aquest espai no està en condicions. "És absurd pensar que pot acollir ningú, menys encara una senyora gran, i tampoc podria obtenir cap llicència d'obra ni cèdula d'habitabilitat", afirma la portaveu de la PAC.
Les postures d'ambdues parts en el conflicte estan completament enfrontades. Tant la família com el col·lectiu okupa asseguren que s'han ofert a dialogar amb la part contrària però que no han obtingut resposta. "Diuen que fan serveis socials, però quan els he explicat que la meva mare viu en un garatge, els ha sigut completament igual", afirma Nonell. Des de la PAC afirmen que estan disposats a buscar una solució, però que la família no vol escoltar-los. "Està clar que la situació que viuen és un drama, la crisi ha estat un daltabaix per a tothom, però nosaltres no som el problema", assegura Sedano.