La recerca de patrocinadors serà un dels principals reptes del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, que s’ha constituït oficialment aquest dilluns, dia 28, i que gestionarà l’espai que exhibirà la col·lecció d’art de Lluís Bassat. El publicista, acompanyat per l’alcalde Joan Antoni Baron, ha visitat la Nau Gaudí -que a partir del mes de setembre acollirà el museu de manera provisional-, després de rubricar la constitució de l’ens. Allà, Baron ha reconegut que trobar patrocinadors per al consorci és “un dels temes que ens ocupen i ens preocupen”. L’alcalde ha destacat la necessitat que el Museu trobi la implicació d’entitats “de la ciutat i també del país”, ja que el Museu té vocació de traspassar les fronteres mataronines i convertir-se en una institució cultural de referència a Catalunya. Baron ha explicat que ja s’ha fet “algunes gestions” per buscar “el màxim de patrocinis possibles” que ajudin a tirar endavant el museu en matèria econòmica i alhora donar la dimensió desitjada al projecte.
El consorci constituït avui és l’entitat jurídica que gestionarà la col·lecció d’art cedida per la fundació Carmen i Lluís Bassat. L’ens està integrat a parts iguals pel consistori i la Fundació, amb Baron com a president, Bassat com a vicepresident primer, el president de l’IMAC Sergi Penedès com a vicepresident segon, Núria Poch –directora del Museu- com a directora gerent i sis vocals; tres de l’ajuntament (els artistes Perecoll i Rosa Codina-Esteve i el cap d’àrea de Serveis Personals, Josep Serrano), i tres de la Fundació (Carmen Orellana, Yolanda Bassat i Ana Bassat). La creació d’aquest instrument jurídic es va aprovar inicialment en el ple de juny de 2009, dos mesos després que l’Ajuntament i la fundació Carmen i Lluís Bassat signessin el conveni de col·laboració per exhibir el fons artístic de forma permanent i pública a Mataró. La reunió d’aquest dilluns també ha servit per constituir la Comissió Executiva del Consorci, i per aprovar el pressupost per al tercer quadrimestre de 2010, que arriba als 134.000 euros (6.000 dels quals aportats per patrocinadors).
La nau i la seu definitiva
La Nau Gaudí s’ha adaptat com a espai expositiu amb plafons desmuntables i autoportants on s’hi penjaran els quadres, i que compten amb llums situades a la part superior de cadascun d’ells. D’aquesta manera, no ha calgut fer intervencions en el terra, parets ni sostres de la nau, edifici protegit. La Nau serà la seu provisional del museu fins que es construeixi l’edifici definitiu a l’antiga fàbrica Ylla i Aliberch, a la ronda Barceló. La qüestió és això no se sap quan serà. El museu definitiu està vinculat a una operació urbanística que depèn dels diners dels promotors privats. Tenint en compte com està el sector immobiliari “pensar que es pot desbloquejar aviat seria fer un brindis al sol”, tal i com ha reconegut el propi alcalde. Bassat, per la seva banda, no s’ha mostrat preocupat per aquesta qüestió. “Espero que estiguem aquí per sempre, que la nau quedi com una part el museu”, ha dit el col·leccionista, que considera que l’edifici de Gaudí seria un espai immillorable per exhibir-hi, en un futur, les escultures de la seva col·lecció.
Visita d'obres a la nau