A finals d'agost, la majoria dels mortals donen per acabades les vacances. És hora de tornar al treball i a la rutina, i un dels pocs consols que queden és recordar els recents dies d'oci i despreocupació a través de les fotografies disparades durant el viatge estiuenc. Fins fa pocs anys, la majoria en tenien prou amb un carret de 36 fotos per il·lustrar les seves vacances; gastar sis o set carrets causava el pànic entre els amics i familiars (principals víctimes de les soporíferes sessions fotogràfiques) i sortia per un ull de la cara. Ara, en canvi, no resulta gens estrany tornar a casa carregats amb 600, 1.000 o 2.000 instantànies que mostren fins l'última nimietat del viatge. La responsabilitat recau en la irrupció de les càmeres digitals, que han revolucionat els hàbits dels aficionats a la fotografia i, posteriorment, dels establiments de revelatge.
La principal diferència entre les càmeres analògiques i les digitals és la massificació apunta Manuel Requena, de la botiga MRG Video de Mataró, ara és molt fàcil tirar la foto i se'n fan un munt, però després toca triar. Joan Carles Soler, propietari de l'establiment Miratge, també ho constata: Cada cop és més habitual que els clients et demanin còpies a paper de 600 fotografies. Les càmeres digitals s'estan imposant al mercat i estan arraconant les analògiques de tota la vida (des de Miratge asseguren que el revelatge de negatius representa actualment tant sols el 20% del total), però la cultura digital no s'ha estès al mateix ritme, i bona part dels usuaris no acaben d'entendre quines són les aplicacions reals dels seus aparells. Molts no dominen prou la màquina, es pensen que tant sols fent click la foto surt perfecta, i no és així. N'hi ha que no tenen ordinador i no poden ni visualitzar correctament les imatges assegura Soler. És llavors quan acudeixen a les botigues de revelatge i descobreixen que les fotos digitals també poden ser com les d'abans, és a dir, es poden passar a paper, a una mitjana d'entre 30 o 40 cèntims la còpia.
A més, la gran majoria d'establiments ofereixen un servei de tractament d'imatge a través de software que millora la seva qualitat i mitiga, en part, els errors dels fotògrafs principiants. La gent es cansa de tenir els ordinadors saturats de fotografies que no pot ensenyar a ningú i que s'acaben esborrant o extraviant al disc dur. El paper llueix molt més, comenta Requena. Les fotografies també es poden imprimir en paper a casa, però perden qualitat i acaba sortint més car.
Nova vida a la fotografia
Una altra opció que ofereixen bona part dels laboratoris fotogràfics, a més de fer còpies de les instantànies digitals a cd o DVD, és el Quiosc, una màquina en què es poden introduir les fotografies encapsulades en targetes de memòria, cds o fins i tot en telèfons mòbils, i copiar-les a paper, amb el tamany que es vulgui, de manera automàtica i senzilla gràcies a una pantalla tàctil amb els menús corresponents. També s'han fet molt populars els àlbums digitals, similars als àlbums de fotos de tota la vida, o els muntatges fotogràfics en DVD, amb música i transicions entre foto i foto, per poder visualitzar-les tranquil·lament a la tele. El més important, però, és que les càmeres digitals han donat nova vida al món de la fotografia. Fa pocs anys vivíem una època d'estancament, la gent fins i tot preferia el vídeo, però ara l'afició ha revifat assegura Manuel Requena.
Els quioscs des d'on es trien les fotos per imprimir.