Francesc Paredes és un mataroní de 34 anys que fa temps que va deixar la seva ciutat natal per començar noves aventures. Un amic de Roma li va proposar feina a la seva empresa de compravenda d’or i sense pensar-ho va marxar cap a Itàlia. Tres mesos després va sortir una vacant a Florència i allà va viure durant dos anys una etapa que recorda com “increïble”. En el moment en el qual la feina va afluixar en Francesc va pensar en Mèxic com a destí. “M’havien parlat de Playa del Carmen i com de bé s’hi vivia i, com havia conegut una noia mexicana a Florència, va ser un punt més a favor”, recorda.
“Un ‘ahorita’ determina
una fracció a l’espai sideral
que no pots determinar”
Allà ha fundat ViveMayan Tours, un Tour Operador amb el que fa excursions i circuits per Riviera Maya i la Península del Yucatán. “Ara porto ja tres estius passejant als nostres clients per terres maies i crec que val la pena el sacrifici d’estar lluny de casa, m’aixeco cada dia amb il·lusió pel que faig”, apunta.
Com és el teu dia a dia allà?
L’empresa té activitats tots els dies de l’any. Solem començar de bon matí amb el grup i anem a visitar ruïnes Maies com Tulum, ChichenItzá, cenotes i platges paradisíaques. És com el dia de la marmota, sento que tots són iguals, sempre fa la mateixa temperatura i les estacions ni es noten. A més, no es diferencien els caps de setmana dels dies laborals.
T’has adaptat bé?
M’adapto ràpid als canvis i participo en tot el que puc per fer una mica meu el país on visc. De moment l’experiència ha estat molt enriquidora, he crescut personalment i professionalment en molts aspectes. En aquest país he hagut d’enfrontar moltes vicissituds, situacions que a Mataró no m’hagués trobat mai, i afortunadament he tirat endavant amb molt d’esforç.
Què t’ha sorprès més
La desigualtat que hi ha entre la gent rica i pobra. Hi ha sectors on hi trobes Ferraris, seguretat privada i serveis de luxe i, dos carrers més enllà, zones totalment marginades sense aigua potable, enllumenat o carrers sense asfaltar. També m’ha sorprès la calidesa de la gent i la seva capacitat per veure la part positiva de les coses. Un altre aspecte és la puntualitat. Pots quedar amb els amics a una hora i podrien deixar-te plantat sense avisar o arribar amb dues hores de retard sense cap remordiment. Per a ells, un “ahorita” determina una fracció a l’espai sideral que mai se sap amb certesa què vol dir.
Quins contrastos has notat en el país respecte a Mataró?
La societat mexicana és bastant conservadora i tradicional, però gràcies a les noves generacions es comencen a veure canvis. No obstant això, la cultura segueix molt arrelada. Pel que fa a infraestructures, la majoria de carreteres estan en condicions deplorables. La sanitat també deixa molt a desitjar i, si entres a un hospital públic, és possible que no t’atenguin. Per això, les persones amb bona economia prefereixen pagar una sanitat de “qualitat” i cara.
Alguna anècdota?
Per la meva feina he tingut la sort de poder recórrer pràcticament tota la república diverses vegades i veure com viu la gent fora de la gran ciutat. Els increïbles paisatges i naturalesa del país, els seus pobles amb encant colonial, les ruïnes maies sepultades per la seva, conviure amb comunitats indígenes, veure llacunes amb colors increïbles, platges espectaculars, animals salvatges com jaguars creuant per la carretera o dofins nedant en mar obert.
Què trobes a faltar?
A part de la família, el menjar de la mare, el pare i anar de tapes amb els amics. Aquí la teca és bona, però anar a una masia catalana i menjar un pa amb tomàquet, carn a la brasa i canelons, no té preu. També trobo a faltar els diumenges de futbol a Cornellà per veure jugar a l’Espanyol i una de les nits que més enyoro és, sens dubte, la Nit Boja. Quan torno a casa tinc la sensació de ser u