Que Tarragona està de moda, és un fet. També ho és que la ciutat i el seu entorn tenen tants atractius que, sovint, és difícil concretar quin d'ells resulta més interessant o destacable. Algunes de les imatges que de seguida ens fan pensar en la bellesa de la ciutat imperial són les de l'amfiteatre romà, les muralles... i és obvi perquè l'estructura urbana de Tarragona té una forta influència de la primitiva ciutat romana. Avui però, ens fixarem en els trets de la urbanització medieval. La Catedral, la casa Castellarnau, l'antic hospital de Santa Tecla o el portal de Sant Antoni, són alguns dels indrets als que ens referirem en aquesta ruta.
Ens dirigim cap a la Part Alta de la ciutat on podrem contemplar antics palaus i residències eclesiàstiques. Concretament al carrer Cavallers trobarem un bon exemple de les vivendes aristocràtiques. És la casa Castellarnau.
La casa Castellarnau
Es va construir a inicis del segle XV. A partir d'aquest moment i fins al segle XIX va ser la llar d'algunes de les famílies més influents de la ciutat. L'any 1542 hi va viure l'emperador Carles I durant la seva estada a Tarragona.
La casa conserva al seu interior estructures arquitectòniques de diverses èpoques. A la planta baixa s’hi observen tota una sèrie d'arcs apuntats datats entre els segles XIV i XV. De la mateixa època és el pati i l'escala de volta amb columnes i capitells gòtics. Durant el segle XVIII l'edifici fou adquirit per Carles de Castellarnau i sofrí importants canvis a la façana i en la seva distribució interna.
A la planta noble hi destaquen diverses estances amb mobiliari dels segles XVIII i XIX. L’espai més emblemàtic és el saló de ball, que presenta un sostre decorat amb pintures de temàtica mitològica realitzades pel pintor provençal Josep Bernat Flaugier a finals del segle XVIII.
A la planta baixa s’ha recuperat l’antiga cuina. Tanmateix, s'hi poden veure de forma permanent una mostra de la col·lecció Molas i Agramunt, un heterogeni conjunt de peces arqueològiques i etnogràfiques d'un ampli ventall cronològic; el llegat Quintana, del qual destaca una maqueta del primer avió que va sobrevolar la ciutat el 1913; i el fons del filòleg i crític madrileny Sánchez Camargo, adquirit per l'Ajuntament als anys seixanta. L'edifici acull les oficines administratives del Museu d'Història de Tarragona.
La catedral
Dedicada a Santa Maria, és la seu catedralícia de l'Arquebisbat de Tarragona. Té planta de creu llatina, amb tres naus i creuer accentuat sobre el qual s'alça la cúpula octogonal. Iniciada en estil romànic a l'últim quart del segle XII, es va finalitzar al segle XIV quan els plantejaments arquitectònics ja eren plenament gòtics.
Acull el Museu Diocesà, on hi destaca una col·lecció de tapissos procedents dels tallers de Brussel.les, al costat d'un retaule realitzat per Jaume Huguet.
A l'interior de la catedral destaca el retaule major del segle XV, obra de Pere Joan. Una intervenció arqueològica al 2010 determina que en el mateix lloc es va assentar un gran temple romà amb una façana de vuit columnes, que podria correspondre al temple d'August.
L'antic Hospital de Santa Tecla
Un altre edifici destacable és l’antic Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, ubicat al carrer de Les Coques i avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès. Va ser fundat l’any 1171 per disposició testamentària de l’arquebisbe Hug de Cervelló. No es coneix gran cosa de la distribució arquitectònica interior ( per no dir res ) perquè només s’ha conservat la façana fins els nostres dies. És un porxo amb cinc arcs de mig punt sobre pilars amb columnes adossades a la façana principal i dos arcs de dimensions més reduïdes a l’occidental. L’ornamentació dels capitells és de tipus geomètric i vegetal. L’any 1464 es fusionà amb l’hospital de la ciutat i a aquest moment correspon possiblement l’afegit dels dos pisos superiors amb cinc finestres ricament decorades.
Porxos gòtics
Els porxos, construïts al segle XIV, formen la base de la façana de tota una illa de cases del carrer Merceria, des de les escales de la Catedral fins a la baixada del Patriarca. Tots els arcs són gòtics excepte el darrer, i els pilars estan atalussats per compensar la tendència de les cases a baixar cap al carrer Merceria. A l’època medieval acollia un mercat de verdures. En l'actualitat, els diumenges al matí s'hi pot trobar un mercadet d'antiguitats en aquest carrer i al veí Pla de la Seu.
Es troben al costat de la plaça del Fòrum, d'època romana.
El Museu d'Art Modern
Al carrer de Santa Anna trobem aquest museu que fou inaugurat l'any 1976. Es troba instal·lat a una casa del s. XVIII que va pertànyer a Antoni de Martí i Franquès. S'hi exhibeixen obres d'artistes de les comarques tarragonines, principalment dels s. XIX i XX. Conserva una bona mostra de l'escultor Julio Antonio i pintures de Josep Sancho.
Aquest edifici, en el seu estat actual, és fruit de la unió de tres antigues cases de la Part Alta de la ciutat. La primera havia estat propietat del Col·legi Jesuític dels Sants Reis, de Tarragona. Confiscada per la Corona a la Companyia després de l’expulsió dels jesuïtes l’any 1767, fou comprada per Antoni Martí i Gatell, el 1772, a la Junta Municipal encarregada de vendre els béns dels esmentats religiosos a Tarragona. El nou propietari, després d’haver-la millorada, hi va establir la seva residència l’any 1781. També hi va viure l’il·lustre científic altafullenc Antoni Martí i Franquès, fill de Martí i Gatell, que va viure a Tarragona des de l’any 1798 fins a la seva mort, l'any 1832.
Portal de Sant Antoni
És la porta d'entrada al recinte emmurallat d'època medieval. Presenta una decoració del s. XVIII i va ser construït amb pedra de la Savinosa, amb aplicacions de marbre. Sobre l'arc de mig punt hi ha l'escut de Felip V, flanquejat per lleons. A la clau de l'arc hi ha l'escut de Tarragona i als costats, hi ha dues pilastres amb trofeus militars a l'estil romà. Hi ha una inscripció al portal on es pot llegir: " Esta obra se hizo reinando... mona.. el.. siendo governador desta plaza Don Juan de Prado Año 1737".
Un detall de la catedral