La 'veu' de Les Santes

Els fidels a la Gegantada hauran probablement copsat la manera amb la que es presenten els gegants. “Mireu en Pep Figueret, que xiroi”, “Saludeu en Xanet-Xaneta. Com balla eh!”. Si d'aquí uns dies assistiu a la ruixada, pareu orella al que acostuma a dir Espartac Peran. “Això és la ruixada!”, “Això ja no hi ha qui ho pari”. L'estil és semblant: tonalitat de veu alta i, sobretot, fent tònica l'última síl·laba de l'última paraula de cada frase. Així s'aconsegueix captar l'atenció dels presents i fer més simpàtica la trobada. Ara bé, per què aquesta coincidència en la tonalitat de veu entre els dos speakers? Sembla ser que la passió que l'speaker de la Geganta té cap a l'home del trànsit de TV-3 és tanta que ja ha proposat a l'alcalde Baron que faci la crida amb el mateix to. Això no hi ha qui ho pari.