Al Pallars Sobirà, just a l'entrada del Parc Natural de l'Alt Pirineu, trobem un indret que ens transporta en el temps, a l'època en què a les valls pirinenques s'hi vivia de forma senzilla i l'home trobava en la natura tot allò que li calia. Es tracta de les bordes de Noarre, un característic poblet de cabanes de roca, com els que antigament existien en aquesta zona. El nucli ens semblarà que està abandonat però no és així. Encara avui els pastors dels pobles veïns hi porten bestiar quan és època de pastura.
El camí que ens porta fins a les bordes de Noarre surt del pintoresc poble de Tavascan. Des d'aquí tenim dues hores de caminada sense gaire desnivell. El sender comença en el pont de pedra del municipi i ressegueix el curs del riu fins arribar al càmping de Graus. Encara que sigui estiu és convenient portar pantalons llargs perquè aquest tram té moltes herbes altes i ortigues. També cal anar en compte en alguns trams perquè el sender, en alguns punts, coincideix amb la carretera asfaltada per on passen els cotxes.
En tres quarts d'hora arribarem al càmping, on acaba la pista asfaltada. El veurem a mà esquerra mentre caminem, just al costat del riu. Si volem aturar-nos-hi per prendre alguna cosa al seu bar, no cal que travessem els camps per arribar-hi encara que ens sembli que el passem de llarg. Seguint el camí trobarem la desviació cap a l'entrada del càmping, fent una corba a l'esquerra.
Si decidim seguir el nostre camí només hem de seguir caminant pel sender i en una hora, aproximadament, haurem arribat a les bordes de Noarre. El camí passa per dins un bosc i segueix el curs del riu i no té pèrdua. Just abans d'arribar al poblet trobarem un panell indicador al costat d'un pont que ens permet creuar al marge esquerra del riu. En aquest punt ja veiem les primeres cabanes davant nostre. Per tornar, només hem de desfer el mateix camí.