Zoila Quesada és una mataronina de 25 anys que fa d’’AuPair’ als Estats Units. Viu a Arlington, a tocar de Washington, gràcies a un programa que consisteix en què els joves van a viure a casa d’una família americana a la vegada que cuiden dels seus fills. “És com si fes de ‘nanny’ però vivint a casa de la família, amb totes les despeses incloses i amb paga setmanal”, explica. La jove mataronina va marxar el mes de setembre del 2015, any en què també va acabar el Màster en Microbiologia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona. “Se’m va presentar l’oportunitat i, com que ja havia acabat el màster, vaig decidir que era una bona manera de millorar el meu anglès, conèixer gent, sortir de la meva zona de confort i introduir-me a la cultura americana”.
En què consisteix la teva feina?
A la família hi ha en Manu, un nen de 5 anys que va a preescolar, i l’Emma, una nena de 2 anys que és la que està al meu càrrec de 8 a 16h. Després de donar-li l’esmorzar ens posem amb les joguines, fem manualitats, juguem a nines, anem al parc o passegem. Dinem i veiem alguna pel·lícula fins que és l’hora d’anar a buscar a en Manu a l’escola. Fem el berenar i després ja estic lliure per anar al gimnàs, de compres o per fer Skype amb la família o el meu xicot.
Què és el que més t’ha sorprès?
La sanitat. Disposar d’una assegurança és imprescindible per poder accedir-hi i, tot i així, els preus són exagerats inclús per tan sols fer-se una analítica. Un altre tema a recalcar és la falta de cobertura de l’actualitat internacional. Sí que és cert que és un país egocèntric però són els grans mandataris els que fan creure aquest tòpic, la gent normalment no mostra aquest egocentrisme.
Quines diferències has notat respecte a la vida a Mataró?
Tot és diferent, ja que no faig res del que feia a Mataró. Veure com comença a nevar des del sofà de casa i llevar-se amb 1,5 metres de neu no té preu, així com reproduir el típic moment de treure la neu amb la pala i després anar-se’n amb trineu. Un dels contrastos que més he notat és el clima. Quin fred que fa en aquest país!
Alguna anècdota?
No diré cap mentida si dic que les celebracions són tal com es veuen a les pel·lícules. Per Halloween vam passar per un carrer on tots els nens anaven disfressats i passant porta per porta dient el típic ‘trick or treat’ per endur-se tots els caramels possibles. Per ‘Thanksgiving’ (Acció de Gràcies), abans de menjar, vam ajuntar les mans de tots els presents i vam donar les gràcies al Senyor. I, per Nadal, les cases estan decorades d’una manera impressionant.
Què trobes a faltar?
Definitivament el que més es troba a faltar és la platja. Els mataronins som realment afortunats de tenir mar i muntanya relativament al costat. També l’ambient de la Riera, anar passejant i anar-se trobant gent. En general es troba molt a faltar l’essència pròpia que desprèn Mataró, sobretot en aquesta època on ja es respiren Santes.
T’informes del que passa a Mataró?
Facebook sempre és un bon mètode per informar-me, per exemple els dos títols històrics que van guanyar les sirenes del Mataró. Fins fa un any formava part de l’equip i ara he seguit els partits per streaming.
Penses tornar o vols quedar-te allà?
Tinc ganes d’emprendre la meva carrera professional a la meva terra, al costat de la família, el xicot i els amics. Viure amb una família que no és la teva i en un país on la llengua, la cultura i els costums són diferents, és difícil. Però tornaria a fer-ho!
-