Què fer amb la Llar Cabanelles? Aquest immoble del segle XIX, ubicat en una parcel·la de 14.000m2 entre la ronda Alfons X El Savi, el passeig Cabanelles i l’avinguda d’Amèrica, és un dels grans espais de la ciutat en desús. Amb una història llarga i complexa al darrere, des de fa anys l’immoble viu en un impàs. La Fundació que el gestiona té pensat un projecte urbanístic que podria desencallar-ho, però amb tot per concretar.
Durant la dècada passada es va voler convertir l’illa de la Llar Cabanelles en un gran centre d’atenció psiquiàtrica amb un hospital amb 70 places, una residència assistida, un centre de rehabilitació comunitària, habitatges dotacionals, un aparcament i un gran parc obert a la ciutat. Es va presentar oficialment l’any 2010, amb uns costos previstos de com a mínim 22 milions d’euros. El pressupost, però, no estava garantit i la crisi va fer que el projecte quedés guardat en un calaix. Per les seves dimensions i ubicació, l’illa de la Llar Cabanelles sempre serà una peça urbanísticament apetitosa, però les seves condicions -qualificada com a equipament religiós assistencial i amb el llegat testamentari que obliga a destinar-la a una funció social- en limiten molt les possibilitats. Fa uns anys va néixer una plataforma ciutadana, Salvem la Llar Cabanelles, contrària a augmentar el volum edificatori de la finca. Malgrat tot, des de la Fundació que la gestiona tenen previst un projecte urbanístic per desencallar aquest stand-by. Una representació municipal encapçalada per l’alcalde, David Bote, i els regidors de Salut i de Benestar Social, Joan Vinzo i Isabel Martínez, va visitar fa uns mesos l’immoble convidats per membres de la Fundació, que els van donar a conèixer les línies mestres del projecte.
Segons avança la regidora de Benestar Social, Isabel Martínez, l’objectiu dels promotors és reformar l’edifici principal per destinar-lo a “usos socials”, pendents de concretar, per la qual cosa necessitarien uns 2 milions d’euros. L’edifici principal de la llar està inclòs en el catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró amb el màxim nivell de protecció. El projecte urbanístic també contemplaria obrir l’illa al conjunt de la ciutat perquè esdevingui un pulmó verd per a la zona de Rocafonda, i aprofitar una part dels terrenys per construir-hi pisos. Per poder fer-ho, però, caldria una requalificació urbanística del solar.
Des del consistori estan a l’espera que concretin el projecte per estudiar-lo (de moment no s’ha presentat cap sol·licitud de llicència) i a priori no s’hi tanquen del tot en banda. “Sense cap ús concret l’immoble es va morint, caldria reactivar-lo”, afirma la regidora de Benestar Social, que també lamenta que “tota la part de davant de zona verda no pugui ser gaudida pels ciutadans”. Però Martínez recorda que tot el que es vulgui fer en els terrenys de la llar, inclosos els possibles habitatges i els beneficis que se’n derivin, “han de revertir en els pobres de la ciutat”, tal i com detalla el testament de l’indià Cabanelles. Un fet que dificulta la viabilitat econòmica de la promoció.
-