El teòleg Josep Lligadas va assegurar ahir dissabte dia 18 a Mataró que la presència de la jerarquia eclestiàstica espanyola a la manifestactió celebrada a Madrid en contra de la llei que possibilita als homosexuals que es casin -i que comptava amb el suport del Partit Popular- suposa el trencament de la transversalitat política dels cristians: "És el més greu que li ha passat a l'Església espanyola des de la mort de Franco", va apuntar. Lligadas, que en la seva etapa com a capellà havia estat rector a Maria Auxiliadora de Mataró, participava en la 22a edició del Sopar-Debat que anualment organitzen diversos col·lectius catòlics progressistes de la ciutat, com Acció Catòlica Obrera, Justícia i Pau, Cristianisme Segle XXI i el Grup Tercer Món-Mataró. L'acte, que portava per títol Sóc cristià: i què? es va celebrar al casal de la parròquia de Sant Josep i va comptar amb la presència de 95 persones.
Lligadas va animar els presents a seguir-se definint com a cristians malgrat els posicionaments de la jerarquia que puguin incomodar els crisitans de base. "Som Església i ningú ens pot dir que la nostra manera de ser-ho és equivocada. No és veritat", va comentar. L'excapellà va diferenciar entre els conceptes propis de la fe -més generals- i els que s'inclouen dins el Magisteri de l'Església -que es va produint a mesura que la història avança-.
Finalment, el teòleg va apuntar diverses receptes per transmetre la fe en el món d'avui entre les quals va destacar defugir el gueto cristià i compartir tot el que es pugui amb persones que es manifestin no creients: "Jo crec que Jesucrist és la veritat absoluta, però no crec que els que no ho pensin s'equivoquin", va dir. Lligadas va parlar també de recordar l'ingent número de propostes espirituals que hi ha al mercat actual, practicar una forma de vida austera, treballar perquè els cristians visquin la fe d'una manera oberta, explicar al món que hi ha altres maneres de ser cristià més enllà dels posicionaments oficials de l'Església, reforçar la pròpia fe tan com es pugui i formar-se en el sentit més clàssic.
