El jove arquitecte mataroní Josep Muñoz i Pérez va acumulant premis al seu currículum. Va obrir estudi propi l’any 2004, al carrer de Salvador Cruxent. Els jurats valoren la integració de les seves obres al lloc i la seva materialitat. Entre els seus projectes guardonats darrerament, una arquitectura efímera per al Showroom de joves dissenyadors de moda de MODAFAD realitzada únicament amb cartró.
Quina valoració en fa, dels premis?
Els premis ens permeten donar a conèixer l’arquitectura que realitzem, que per a un arquitecte jove sempre és positiu. A més a més, són una font d’energia per seguir endavant.
Ricard Bofill declarava un dia que sabia que sent arquitecte passaria a la història perquè els edificis duraven més que les persones. Però ara vostè fa arquitectura efímera i amb cartró!
L’arquitectura efímera ens permet experimentar amb l’espai i amb nous materials, i veure’n els resultats molt ràpidament ja que els temps d’execució són molt curts. Tot i així, l’arquitectura efímera és tan sols una vessant més de les múltiples que desenvolupem.
Dins de quin corrent l’emmarquen?
Potser els múltiples referents de la meva arquitectura han fet que no m’hagin etiquetat en cap d’ells, tot i el gran nombre de corrents existents. Alguns d’aquests corrents, potenciats pel “tot s’hi val” previ a la crisi, han perdut el nord, oblidant la finalitat última de l’arquitectura, la qual per a mi és la més important.
A Mataró també hi trobem aquest “tot s’hi val”?
Bé, com a totes les ciutats. A Mataró, han desaparegut moltes cases de cos en poc temps, s’han enderrocat moltes cantonades, deslligant-se el teixit urbà i, per tant, malmetent arquitectònicament la ciutat. Per aquest motiu, demanaria una major atenció al paisatge urbà. M’agrada l’arquitectura que passa desapercebuda, i que quan l’observes amb atenció et permet descobrir-hi detalls, referències... L’arquitectura, quant més silenciosa, més bonica.
Per construir cal destruir.
Sí, però amb criteri. Una de les característiques que trobo més interessants és veure un edifici de fa més d’un segle, que a dia d’avui encara segueixi sent perfectament útil. En canvi, algunes construccions actuals, al cap de cinc anys ja queden antiquades, obsoletes... Si a un projecte meu li ocorregués això em sentiria molt trist!
Quines obres seves tenim prop de casa?
A la ciutat de Mataró, destacaria una intervenció realitzada a les oficines de la planta primera de l’IMPEM i la “porta-aparador” d’una petita botiga. Tot i que la majoria dels projectes públics es troben fora de Mataró, entre els quals, i com a obra singular en la meva trajectòria professional, destacaria la porta d’accés al Foment de les Arts i del Disseny (FAD), a la plaça dels Àngels de Barcelona.
-