L’escriptora mataronina Maria Escalas narra a 'Estimada Mirta', publicada per Àmsterdam, la història d'una nissaga de mallorquins establerts a l'Argentina al voltant de la segona meitat del segle XX. Un dels temes principals de la novel·la són les persones que "decideixen no saber" i mirar cap a una altra banda quan estan davant, per exemple, d’una injustícia. "El nostre benestar se sustenta sobre grans capes d'injustícies i, tot i així, continuem vivint i no aturem el món”, assegura l’escriptora en una entrevista amb l’ACN. Un altre tema és el dol de l'emigrant: "Em fa mal que siguem un país amb tan poca memòria perquè tots hem estat emigrants en algun moment. Mallorca està ple de cançons d'enyorament”, explica.
L’origen de la novel·la se situa a l’estiu del 2016, quan els pares de l’autora van convidar a sopar un cosí a casa seva a Mallorca. Aquest cosí, d’uns 80 anys, va arribar acompanyat per un familiar, el Francisco, resident a l’Argentina i que passava unes setmanes a casa seva. Escalas va quedar fascinada amb el relat del Francisco, mallorquí de 88 anys que va emigrar a l’Argentina amb 18 anys. Ell se’n va anar a l’Argentina, explica l'autora, perquè la seva mare estava convençuda que vindria una altra Guerra Mundial i no volia que els seus fills passessin el mateix que van viure ells. La família va ajuntar tots els estalvis perquè pogués marxar.
Conèixer l’Argentina
L'escriptora explica que el seu primer contacte amb l'Argentina van ser les vinyetes de la Mafalda, de qui n’és una gran seguidora. Havia sentit a parlar de la història del país, però poc., confessa Un dia després de conèixer el Francisco el va trucar per trobar-se amb ell i li va explicar més moments de la seva vida, com per exemple, quan havia tingut una fàbrica d'armes en temps del dictador Videla. “Això em va desquadrar una mica”, admet.
Escalas li va preguntar sobre els desapareguts a l'Argentina durant la dictadura argentina, de mitjans dels 70 fins als 80, i el Francisco li va respondre que si algú era “bona gent no tenia perquè tenir cap problema”. L’escriptora explica que el Francisco creia que la situació no havia sigut tan greu com l’havien plantejat en aquell moment “els enemics exteriors”.
En qualsevol cas, tot això li va servir a Escalas per veure “els clarobscurs” del Francisco i li va fer reflexionar a ella sobre com la gent a vegades decideix no saber i com algú “encantador tria no saber què està passant” al seu voltant. "Tots sabem que el nostre benestar se sustenta sobre grans capes d'injustícies" i tot i això "continuem vivint i no aturem el món". Reconeix que és molt fàcil “ficar-se” amb els argentins que triaven no saber en l’època de la dictadura, però Escalas assegura: “Nosaltres també triem no saber les injustícies sobre les que descansen els nostres privilegis”.
Maria Escalas, molt activa publicant i amb la cultura
Els nens robats de la dictadura
Recorda que l’Argentina hi ha encara moltes persones, fills únics, que no saben si van ser nens robats durant la dictadura. “Imagina que els teus pares són grans i ets fill únic, i tens aquest dubte, què faries?”, pregunta.
Escalas manifesta que va sentir la necessitat d'explicar aquesta fascinació i enamorament amb la història que li va explicar el Francisco. “Ell em va donar una espurna i jo vaig estar investigant la història, però aquella espurna va ser tan gran que vaig estar a punt de deixar a mitges el llibre 'Sara i els silencis'. Si vaig continuar era perquè tenia la certesa que tenia entre mans una cosa molt gran i que quan tardés més a escriure-ho, millor ho escriuria”, assegura. La història del Francisco li va servir per tirar endavant una ficció amb algunes anècdotes basades en la realitat.
Escalas va situar l’inici de la novel·la a l’any 1947 amb el Francisco que amb 16 anys arriba a l’Argentina per provar sort. Comença com a aprenent a la fàbrica de màquines de cosir del pròsper empresari don Gaspar, on ascendeix professionalment i facilita l’establiment de la resta de la seva família mallorquina a Buenos Aires.
El dol de l’emigrant
Un altre tema és el dol de l'emigrant. "Em fa mal que siguem un país amb tan poca memòria perquè tots hem estat emigrants en algun moment. Mallorca està ple de cançons d'enyorament”, assegura.
L’autora
Maria Escalas (Mallorca, 1969) és música professional i professora de Música a secundària. Va iniciar la seva trajectòria literària amb la novel·la ‘Abans que el teu record torni cendra’, una ¡història d’amor que trasllada el lector als anys de la Segona República i la Guerra Civil a un petit llogaret de Mallorca. La seva segona novel·la, ‘Sara i els silencis’, ressegueix la vida de la Sara, una jove amb talent musical que reprèn la composició d’una obra inacabada que volia dedicar al seu pare. Escalas manifesta que escriu per “una necessitat brutal d’expressar-se i treure tot el que té a dins”.