‘PECT de Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores’ pot semblar un d’aquells noms inflats que només els polítics entenen, fora de l’abast comprensiu de la gent normal i corrent. Sempre se’n pot fer l’anàlisi, quasi com es feia a batxillerat: es tracta d’un projecte amb meitat de finançament provinent de fons autonòmics, estratègic, en què administracions i institucions en col·laboració pública i privada, aguaitaran perquè a Mataró i la comarca es desenvolupin polítiques pioneres en atenció a la gent gran i els discapacitats.
El projecte, presentat amb gran transcendència, està liderat per l’Ajuntament però es treballarà conjuntament amb el Consorci Sanitari del Maresme, TecnoCampus Mataró-Maresme, Centre Tecnològic Eurecat, Fundació Hospital i Fundació Maresme i vol ser un viver de nous productes, models i polítiques en aquest àmbit del que es begui arreu. “Hem de ser una referència nacional i internacional”, va dir el gerent del Consorci Sanitari del Maresme, Ramon Cunillera, a l’acte de presentació.
PECT salut. Foto: R.Gallofré
L’antic Hospital, un espai d’innovació amb 400 anys d’història
Com es concreta tot això? Bàsicament convertint l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena en una mena de laboratori on de la col·laboració entre institucions públiques i privades en surtin les grans solucions i apostes perquè la ciutat sigui coneguda com a referent, com a pionera en aquest àmbit. S’ha d’omplir de contingut la idea en boga de ‘Mataró: ciutat cuidadora’. No és una aposta baladí. Es tracta d’una de les quatre apostes estratègiques que ha fet la ciutat per a transformar la seva economia i la primera, a més, que rep (que guanya, més ben dit) una subvenció directa de la meitat del cost a través de fons FEDER gestionats per la Generalitat.
L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, amb els seus 400 anys de dedicació a l’àmbit sanitari, és la joia de la corona
Els números totals de l’operació donen fe de l’envergadura de la mateixa: el pressupost total és de 4.613.000 euros: la meitat dels quals els aporta aquest fons que s’ha guanyat amb una nota de 7,2 sobre 10 quan es van convocar les ajudes. L’aportació de l’Ajuntament serà de 1.888.000 euros que aniran bàsicament en la reconversió de l’antic Hospital en l’espai propi d’aquest ecosistema. Hi ha pressupost, hi ha projecte i també hi ha cuques: hi ha un termini de 18 mesos perquè la meitat de l’obra sigui una realitat. A l’Ajuntament li tocarà entrar marxes ràpidament.
L'Antic Hospital combinarà usos com a seu del projecte i sociosanitari mentre la Generalitat no concreti el nou centre a tocar l'Hospital, a Cirera
L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, amb els seus 400 anys de dedicació a l’àmbit sanitari, és la joia de la corona. Mutarà dels actuals usos com a centre sociosanitari del Consorci Sanitari del Maresme a un nou espai de dinamització de l’ecosistema. Una mena de Tecnocampus de l’assistència a la dependència, podria arribar a ser. En què es convertirà? En un innolab, un espai d’innovació social i diagnòstic físic, un altre d'atenció a l’envelliment de persones amb discapacitat o la seu d’altres socis del projecte amb un CareLab (laboratori de cures) on es podrà innovar, testar i desenvolupar productes, tecnologies i apostes en aquest àmbit.
De Sant Jaume hauran de sortir, doncs, les noves solucions per respondre a una tendència que sembla impepinable: el 2040 un de cada tres mataronins serà major de 65 anys. Un altre dubte que va sorgir a la presentació: què passarà amb el sociosanitari de l’Hospital que ara hi ha a l’equipament del carrer homònim? Fins que no es construeixi el nou centre sociosanitari a tocar de l’Hospital de Mataró (es depèn de la Generalitat que activi el projecte) l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena tindrà espai per mantenir els dos usos: formar part del nou projecte i mantenir pacients sociosanitaris.
L'acte de presentació, amb tots els socis. Foto: R.Gallofré
Què haurà de sortir del nou equipament?
Tot i que pugui semblar un grapat de bones intencions, el cert és que al voltant del projecte d’aquest ecosistema d’innovació ja hi ha els primers deures, amb l’aportació de cadascun dels socis clara perquè en surtin les concrecions: intel·ligència artificial, sensors i robòtica en habitats o aplicacions mòbils personalitzades són algunes de les solucions que han de sortir d’aquest espai i de la col·laboració. També una quarantena de llocs de treball. “Estem molt contents perquè aquesta és realment una iniciativa transformadora que forma part de la nova estratègia per dibuixar un nou futur per Mataró: busquem una ciutat justa i pròspera, pionera en les noves economies, que avança en les oportunitats en benefici de la comunitat”, va dir l'Alcalde David Bote.
Les parts de cada soci
Més enllà que la de dimarts fos la presentació d’un projecte que s’ha d’anar concretant (de les obres a les polítiques i accions) cadascun dels socis d’aquest pla va esbossar la seva aportació. Segur que se’n sentirà a parlar però els trets aniran per aquí: el Consorci Sanitari del Maresme apostarà per la detecció precoç de la fragilitat i aportarà el seu coneixement reconegut en disfàgia, el Tecnocapus estudiarà els beneficis de l’esport en la qualitat de vida, Eurecat desenvoluparà la vigilància tecnològica en aspectes com la son o la nutrició, la Fundació Hospital s’encarregarà de la sensorització d’habitatges per a col·lectius vulnerables o la Fundació Maresme aplicarà un projecte pilot de seguiment de l’envelliment en persones amb discapacitat. Són només exemples: tots aquests ingredients s’hauran de barrejar, cuinar i combinar. I que del tot en surtin solucions reals per als mataronins dependents de demà passat.