Mataró podria arribar aquest any als 120.000 habitants si es manté l'actual ritme de creixement de la població. Durant el 2005 la població va augmentar en 2.127 persones (un 1,82% en termes relatius), principalment a conseqüència de l'arribada d'immigrants a la ciutat, fins arribar a les 118.981 persones registrades l'1 de gener del 2006. Aquesta és una de les dades recollides a l'Estudi de Població de Mataró i que aquest dilluns dia 10 al matí ha presentat en roda de premsa l'alcaldessa accidental Pilar Gonzàlez-Agápito.
L'estudi, elaborat pel Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament, conté les dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants. Segons aquestes dades, el creixement de la població durant el 2005 va seguir la tendència dels darrers anys, tot i que a un ritme lleugerament inferior. A més, el creixement és desigual als diferents barris de la ciutat, ja que mentre Cirera i Palau registren creixements de més del 3%, altres barris com Pla d'en Boet i Molins Torner disminueixen el nombre d'habitants.
Durant l'any 2005, s'han empadronat a la ciutat 6.573 persones procedents d'altres poblacions o països. Es tracta d'una nova xifra rècord des de finals dels anys noranta, que és quan es va iniciar l'etapa d'augment continuat de la població. Palau-Escorxador, Rocafonda i Cirera són els barris que han rebut més altes durant tot aquest període.
Pel que fa a les baixes, durant el 2005 tmabé es va registrar un nou màxim amb un total de 4.852. La variació respecte l'any anterior va ser del 12%. Entre el 2001 i el 2005, el saldo migratori ha estat positiu en 9.893 habitants, mentre que l'any passat va ser de 1.721.
Més població estrangera
El nombre de residents a la ciutat d'origen estranger eren, a 1 de gener del 2006, un total de 17.000, que representen un 14,38% de la població. Aquesta xifra situa el percentatge de població nascuda fora de l'estat espanyol en el 14,33%, un 1,78% més respecte l'any anterior. Per primera vegada, el nombre de ciutadans procedents d'altres països superen en nombre d'immigrants d'origen andalús que hi ha a la ciutat, segons ha explicat Gonzàlez-Agápito a la roda de premsa.
Aquesta població estrangera prové, principalment, del Magreb (41,44%), del Centre i Sud-Amèrica (20,97%), de l'àfrica subsahariana (18,58%) i de la Xina i l'Orient Llunyà (9,59%). La distribució d'aquesta població estrangera per barris és força irregular. Així el 31,76% del Palau-Escorxador, el 27,24% de Rocafonda i el 17,94% de Cerdanyola contrasten amb el 3,70% de Vista Alegre i el 6,22% de la Llàntia.
Sobre el total de la població de Mataró, els ciutadans procedents de països del Magreb representen el 5,96%, els centre i sud-americans el 3,02%, els subsaharians el 2,67% i els de l'Orient Llunyà l'1,38%.
Sisena ciutat de Catalunya i cinquantena d'Espanya
Mataró es disputa la sisena plaça en el rànquing de ciutats més grans de la província de Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet que actualment compta amb 118.680 habitants segons el seu últim estudi de població. Barcelona (1.593.075), Hospitalet de Llobregat (252.884), Badalona (218.553), Sabadell (196.971) i Terrassa (194.947) són les cinc ciutats més grans de l'àrea metropolitana. Per darrere de Mataró hi ha Cornellà de Llobregat, Sant Boi i Sant Cugat, que no passen dels 80.000 habitants. Respecte el conjunt d'Espanya, la capital del Maresme està en el lloc número 51 per darrere de ciutats com Lleó (136.414), Cadis (131.813), Tarragona (128.152), Lleida (124.709) o Marbella (124.333) i per davant de poblacions com Jaén (116.540), Dos Hermanas (112.273) o Algesires (111.283).
Un moment de la roda de premsa on s'han presentat els resultats.