En les darreres dues dècades Mataró, en línia similar a altres ciutats de les regions metropolitanes, s’ha empobrit a marxes forçades, rebent població amb rendes baixes i un alt índex d’immigració procedent de països pobres, mentre que els veïns de rendes més altes marxaven de la ciutat per instal·lar-se a municipis més petits del seu entorn. Per motius com aquest la capital del Maresme té menys ingressos per càpita que la mitjana i recapta menys impostos que els municipis dels seus voltants (entre els quals hi figuren diversos dels més rics de Catalunya), mentre que les despeses socials a les que ha de fer front són més elevades. Una realitat compartida amb altres municipis a l'entorn de Barcelona, quelcom que ha portat els seus alcaldes a demanar conjuntament més suport d'administracions com la Generalitat per fer-hi front.
Així ho posa de manifest l’estudi “Segregació urbana i desigualtats intermunicipals” elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró. El document, que s’ha presentat aquest dimecres dia 9 a Barcelona, pren l’exemple de la capital del Maresme per analitzar la segregació urbana a nivell de renda a les ciutats de l’àrea metropolitana, i posa de manifest que ciutats com Mataró tenen cada cop més problemes socials i menys recursos per gestionar-los.
Les principals dades
- Renda mitjana de les llars un 15% inferior a la del Maresme
- 10% de la població té ingressos inferiors als 5.000 euros anuals
- 20.000 nous habitants en els darrers 20 anys, 51% de fora de l'OCDE
- Ingressos per impostos un 9% inferior a la de municipis de l'entorn
- Despesa social un 36% més elevada que els pobles del voltant
Part de l’explicació d’aquest fenomen, segons posa de manifest el mateix estudi, és que en els darrers 20 anys (concretament entre el 2001 i el 2019) Mataró ha crescut en prop de 20.000 habitants, dels quals un 51,3% són de fora de l’OCDE (que reuneix 36 dels països més rics del món). Procedents del Marroc, l’Àfrica subsahariana, Llatioamèrica o la Xina, amb indicadors socioeconòmics baixos i per tant en risc d’exclusió social, i concentrant-se en barris com Rocafonda o Cerdanyola, que són els que pateixen la segregació de forma més acusada. En paral·lel, durant el mateix període part de la població de nacionalitat espanyola amb rendes mitjanes i altes ha marxat de Mataró i s’ha traslladat a viure a municipis del seu sistema urbà, com ara Llavaneres o Argentona.
Imatge d'arxiu de Cerdanyola, que concentra bona part de la població immigrada de Mataró. Foto: R. G.
Les dades sobre la capital del Maresme, presentades pel director de l’IGOP, Ismael Blanco, són demolidores. La renda mitjana de les llars és un 15% inferior al conjunt de la comarca del Maresme i de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les bosses de pobresa són molt grans, ja que un 10% de la població de Mataró té ingressos inferiors als 5.000 euros anuals (la mitjana és del 7,6%).
De tot plegat se’n deriven altres problemàtiques, com el fet que el nivell d’ingressos de l’Ajuntament de Mataró, a través dels impostos, és molt més baix que el dels municipis del seu entorn, en concret un 9% per sota de la mitjana. Aquesta menor capacitat recaptatòria de tributs propis (que s’exemplifica amb l’IBI, que li dona uns ingressos un 35% inferiors a la dels municipis de l’entorn) li dona menys autonomia financera.
Això contrasta amb les despeses a les que ha de fer front l’Ajuntament mataroní en polítiques socials, un 36% més elevades que els municipis del seu voltant ja que la seva població és més pobra i, per tant, té més necessitats en tots els àmbits. Dit d’una altra manera, el consistori ha de fer un esforç major en matèria de despesa social, dedicant una part més gran del pastís a atendre les necessitats socials de la població. En el període 2012-2018 la despesa social ha augmentat un 112% a Mataró, mentre que a la resta dels municipis del Maresme ha baixat 1,9 punts.
Presentació de l'estudi, amb la presència de l'alcalde David Bote
Bote i els alcaldes demanen més recursos
La presentació de l’estudi s’ha acompanyat d’un debat amb els alcaldes dels municipis de la regió metropolitana analitzats en el document. Tots ells han coincidit en demanar més recursos de les administracions supramunicipals de cara a fer front a dinàmiques socials com les que es viuen a Mataró, i que són comunes amb ciutats com Sabadell, Terrassa, Vilanova o Granollers. Bote ha apuntat que la "complexitat social" lligada a la "desigualtat" fa que la necessitat de recursos públics sigui encara més forta. "Això és el que reivindiquem, comptar amb recursos per combatre la desigualtat", ha afirmat.
En paraules de l'alcalde de Mataró, les ciutats de l'àrea metropolitana "tenen menys oportunitats, si actuen individualment, de corregir els desequilibris que s'hi donen". Per això, ha reclamat "polítiques de requilibri i redistribució", que han de provenir de la Diputació o de la Generalitat. "Aquestes dinàmiques (que es relaten a l'estudi) formen part de sistemes urbans qeu van més enllà de les ciutats en sí, i les administracions han de reconèixer les nostres realitats", considera.