El novembre de 2005, l’analista de mitjans Juan Varela va publicar una entrada a Periodistas 21 titulada "Mataró ciutat bloc", on afirmava: "si existeix un lloc a Espanya on els blocs actuïn com a mitjans socials i hagin enriquit el debat públic, aquest lloc és sens dubte, Mataró". Varela assenyalava al regidor i blocaire Ramon Bassas com un dels principals dinamitzadors de la blocosfera local, que va anar creixent amb els blocs de polítics, periodistes, professionals, ciutadans anònims i entitats diverses. Diverses trobades i tertúlies de blocaires mataronins van contribuir llavors a reforçar la idea del "Mataró, ciutat bloc".
Han passat cinc anys des de l’eclosió d’aquell fenomen 2.0 i durant aquest temps han fet irromput amb força noves xarxes socials com Facebook i Twitter. Però la comunitat blocaire mataronina persisteix, demostrant que els blocs són més que una moda passatgera. "A parer meu, hem quedat els que ens agrada escriure, o exhibir-nos, no sé, i que tenim moltes coses a dir", reflexiona Ramon Bassas, que creu que una part dels elements que van seduir a molts a escriure un bloc, s’han desplaçat cap a les xarxes socials. Entre aquests elements menciona la crisi de les mediacions, l’individualisme, la crisi d’intimitat, la crisi de mitjans i l’eclosió del web 2.0.
Sigui com sigui, la persistència dels blocaires veterans i l’aparició de nous blocs permet parlar encara, a criteri de Ramon Bassas, de Mataró com la “ciutat bloc”. Entre els blocaries mataronins de nova fornada destaca la regidora de Promoció Econòmica i presidenta del TecnoCampus, Alícia Romero, que va obrir el seu bloc ara fa tot just un any, "després de reflexionar-hi i de la insistència d’alguns amics". La regidora explica que el va obrir "pel plaer d’escriure, per comptar amb una eina que em permet conceptualitzar, concretar idees i pensaments; i per ser jo, en primer persona, qui creo la meva identitat a la xarxa".
La presidenta del TecnoCampus també opina que la idea de Mataró com a ciutat-bloc encara “és vigent”, però amb matisos: “en els darrers anys el fenomen bloc ha crescut i això ha fet que Mataró no sigui, actualment, tan diferent a d’altres ciutats en aquests termes”. D’una opinió similar és Trina Milan, presidenta de l’associació STIC.Cat, organitzadora dels Premis Blocs: “el fenomen bloc no el podem situar en un espai territorial, sinó que l’hem de situar en l’espai aterritorial de la xarxa però fet en català”. Segons Milan, l’existència de la plataforma Maresmesfera i altres dades recollides per STIC.Cat constaten que a Mataró i la comarca hi ha una gran activitat blocaire. "Que els Premis Blocs enguany es facin a Mataró és una dada que ho certifica", afegeix.
La irrupció de la presidenta del TecnoCampus en la blocosfera ha estat determinant a l’hora de convertir Mataró en la seu del lliurament dels Premis Blocs, certamen que organitza des de fa tres anys l’associació STIC.Cat. La cerimònia tindrà lloc l’1 d’octubre. "Aquest acte és important perquè aprofitem per inaugurar l’Auditori del TecnoCampus i perquè posem a la ciutat en el centre del món blocaire i d’un entorn molt potent com és la xarxa", valora Alícia Romero.
Donar visibilitat a la cultura a través dels blocs
Els Premis Blocs van sorgir “d’un cafè entre amics”, segons relata Trina Milan, que recorda que al darrera d’aquesta iniciativa hi ha un grup de gent que treballa de forma voluntària per “donar visibilitat i qualitat a la cultura catalana mitjançant l’enorme activitat que produïm a la xarxa amb els blocs”. Les dades ho constaten: en l’edició del 2010, els premis han crescut amb dues noves categories, i ja són deu àmbits, amb deu finalistes cadascun, sotmesos a judici del públic i el jurat. Cent blocs en total que serveixen de panoràmica per constatar la bona salut de la blocosfera catalana.
Entre aquest centenar de blocs finalistes hi ha el de la mataronina Marta Gómez, una jove estudiant de periodisme que aboca al seu bloc www.martagomez.cat els seus articles per a diferents mitjans. Per Gómez, els blocs són "el racó que cadascú té a la xarxa" i els entén com "una eina més, paral·lela a altres xarxes socials”. Aquesta estudiant de periodisme distingeix, no obstant, entre els blocs i els mitjans de comunicació, però considera que els blocs poden ser una bona font per trobar informació directe de determinades qüestions, sempre que pugui ser contrastada. En canvi, aquesta blocaire amb només un any d’experiència ja no creu que el fenomen bloc a Mataró tingui característiques especials. "El fenomen bloc està extens a tot el territori", diu. L’1 d’octubre, Mataró serà el punt de refència.
-