Mataró va commemorar el 5 de febrer passat el Dia Nacional de l'Exili i la Deportació. el Grup d'Historiadors Jaume Compte i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró van organitzar per cinquè any consecutiu un acte per recordar i dignificar la memòria de l'exili mataroní del 1939, i per significativa ja no va tornar mai més a casa seva
El dia 5 de febrer es rememoren els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, amb gairebé 500.000 persones, entre civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada el Camí del Nord, per travessar la ratlla fronterera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven.
L'èxode massiu es va produir a final de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l'aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part que alguns van ser deportats i assassinats en camps d'extermini. Alguns s'exiliaren a l'Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria van restar a França on van haver de fer front a l'ocupació i al terror nazi, fins al punt generar consciència davant els exilis i els desplaçaments forçosos de la població que s'estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
Assistents al Dia de l'Exili. Foto: Joana Ligos
L'acte de diumenge passat va consistori en una ofrena floral al monòlit Camí del Nord, situat al Passeig del Callao de Mataró, que uneix fraternalment dues parts dels Països Catalans, el Principat amb la Catalunya del Nord. També vol rememorar aquell recorregut que l'any 1939 milers de compatriotes van haver de seguir, fugint de les represàlies del feixisme. Just al davant del simbòlic monument, uns anys més tard, es va col·locar una llamborda Stolpersteine en reconeixement del lloc on va viure un dels mataronins deportats als camps nazis.
El monòlit Camí del Nord al passeig del Callao
Es tracta de Francesc Verdalet i Guardiola (1914-1941), que va haver de seguir aquest camí cap al nord, fins que l'assassinaren al camp de Gusen amb una injecció de petroli directe al cor. Tenia 27 anys. Els familiars d'aquells mataronins que van ser assassinats i/o humiliats pels nazis, llegeixen el llistat d'exiliats i exiliades, així com els noms dels deportats i deportades als camps nazis. Són gairebé 250 noms que s'han aconseguit recopilar gràcies a la recerca de diversos historiadors i historiadores de Mataró. D'alguns se'n coneixen les dades, d'altres només el nom. Gairebé van ser 1000 els mataronins i les mataronines que es van haver d'exiliar.