Mataró ha tingut un creixement moderat respecte l'any anterior en nombre d'habitants. L'Estudi de la Població corresponent a l'any 2006, registra un augment de 550 persones que situa el total en 119.441 habitants, un 0'46% més respecte l'any anterior. La regidora de Serveis Centrals, Montse López i el Cap dels serveis d'estudis i planificació, Jordi Arderiu, han presentat les dades aquest migdia. La pujada moderada respon al nombre de baixes que el padró ha registrat de població estrangera. "Amb la nova Llei d'estrangeria hi ha l'obligació de renovar la inscripció en el padró municipal de la població estrangera i s'han donat de baixa per caducitat a 2.057 habitants que estaven registrats però que ja no residien a Mataró", ha explicat Arderiu. Aquest fet ha provocat que la població estrangera només ha variat 0'57 punts.
La població nascuda a Catalunya representa poc menys del 60% del total amb 71.095 ciutadans. Els habitants procedents de fora de l'Estat, 17.821 que representen el 14'9% del total, ocupen el segon lloc, mentre que els habitants procedents d'Andalusia (12'18%) i Extremadura (5'08%) ocupen el tercer i quart lloc respectivament.
Per nacionalitats, els residents del Magreb ocupen el primer lloc amb 7.132 habitants (un 40% del total de població estrangera), seguits dels habitants d'Amèrica del sud, amb 3.837 (si s'afegeixen els d'Amèrica central). El tercer lloc l'ocupen els residents de països de l'Àfrica Subsahariana amb 3.317 habitants. Procedents de l'Orient llunyà, bàsicament xinesos, hi ha 1.737 residents empadronats. En la distribució per barris, els estrangers procedents del Magreb més del 64% es distribueixen entre Cerdanyola i Rocafonda; la població sud-americana es troba principalment a l'Eixample i a Cerdanyola (36'49% i 23'84% respectivament); la població subsahariana es troba en un 43'56% a Cerdanyola i en un 20'20% a Rocafonda com a llocs amb més aglomeració, mentre que els procedents de l'Orient llunyà es concentren, en més del 55%, entre Cerdanyola i l'Eixample.
Es manté la natalitat i baixen les defuncions
Al llarg del 2006 s'han registrat un total de 1.465 naixements, 19 menys que en el 2005, un fet que, malgrat mantenir-se més o menys igual (només varia un 1'28% menys), trenca la tendència positiva iniciada l'any 200 i que va assolir el seu màxim el 2004 amb 1.484 naixements. D'altra banda, l'any 2006 s'han registrat 817 defuncions, que signifiquen un 10% menys que el 2005 i que s'ajusta als nivells d'envelliment de la població malgrat millori l'esperança de vida. Aquest envelliment es pot veure a través de la mitjana d'edat, que se situa en 39'37 anys, un 0'16 anys més que el 2005. Les dones tenen una mitjana d'edat més elevada, 40'89, que la dels homes (37'87).
Pel que fa a l'esperança de vida, l'estimada segons les defuncions per edats del període 2002-2006 és de 81'27 anys (78'74 en els homes i 83'85 en les dones). En tot l'any anterior també s'ha produït un procés de reducció de la dimensió mitjana de les llars mataronines, que està ara en el 2'71 membres de mitjana, 0'05 menys que l'any anterior. Els dos barris amb la mitjana més petita són els del centre (2'35) i l'eixample (2'49), mentre que Vista Alegre té la major amb 3'04 membres per llar. Les llars de dos membres signifiquen un 29'77% del total, mentre que les unipersonals ocupen el segon lloc amb un 21'87%, superant lleugerament les de tres membres.
Jordi Arderiu i Montse López en la presentació de l'estudi