Mataró es va desbordar, literalment, la nit i matinada de dilluns. Tres anys des del darrer 25 amb tot el que suposa un 25 de juliol ha estat massa i l’olla a pressió de sentiments i ganes de festa va esclatar tan bon punt en Robafaves va sortir per la porta de l’Ajuntament en una Riera eufòrica, quasi que en trànsit mental festiu. Va alçar-se el gegant més guapo del planeta, va sonar el bombo de la Banda i acte seguit el ritual va imposar-se.
La Nit Boja va ser desbordant d’assistència i de sensacions. L’Ajuntament quantifica en 17.000 els assistents a la Ruixada i en fins a 16.000 els de la baixada del Desvetllament Bellugós, fet que va obligar a tancar-ne els accessos per aforament complet. És el primer cop que passa. Si mai us tornen a dir que entre setmana hi ha menys gent, agafeu el raonament i tireu-lo a la brossa. Ahir la gernació era imponent, una autèntica marea i a més a més els controls d’accés van ser menys permissius i no van deixar entrar begudes alcohòliques. Les xifres d’atesos parlen bé del nou criteri ja que han baixat i molt els casos d’atesos per intoxicacions etíliques greus.
El Desvetllament Bellugós va obrir camí amb els Gegants en fila cap a Santa Anna. Tres anys de Bequeteros furtius i clandestins culminaven amb la llibertat que és l’exercici coral del recompte obsessiu a 15 i el no parar de saltar. Quines imatges retrobades! El que fem a Mataró al voltant dels Gegants i gràcies a l'Agrupació Musical del Maresme és una animalada. I com a mamífers ho vam tornar a gaudir amb gran felicitat i també alguna llàgrima enmig de la suor imperant.
A Santa Anna, el Pony Pisador va decidir que la Convidada seria de les més celebrades i recordades. Aquest grup està revolucionant l’escena catalana i va posar potes enlaire la plaça, plena tota l’estona. Ballar cançons com la dels pirates sota la vetusta mirada dels Gegants, allà palplantats, també va ser especial. Una en punt i sant tornem-hi amb el Bequetero. Mitja hora més de frenesí, amb més barrets i màniga llarga: la Nit Boja no hi entén de treves.
El final de l'Escapada. Foto: R. Gallofré
Escapada densa i intensa
Més tòpics que ahir van desaparèixer. Hi ha aquell que diu que la majoria dels que van a la Nit Boja passen de l’Escapada a Negra Nit. Doncs ahir no se’n van recordar. Durant tot el recorregut, farcit d’espurnes i enceses, amb alta dosi de pirotècnica i el rembombori incessant de la percussió, tant a diables i diablesses com a les figures semblava que els costés d’avançar més que mai. Hi havia taps i massificacions en punts de muntatges i sostres amb traca. Costava d’avançar: tothom volia dansar sota el foc. L’Escapada va ser intensa però també densa com el trànsit pesat.
El final a la plaça de l’Ajuntament va complir amb el requisit habitual. Un autèntic devessall de foc i espetecs, un xàfec encès, teràpia de xoc final abans que sobri tota la roba i tinguis ganes d’anar cap a la Ruixada. Aquí s’hi sumen els que transiten des de la festa de la platja i els tabalers hi fan el Hamelin. Va ser arribar al Parc i que comencés la Ruixada.
Mataró portava hores sobreixint d’emocions. Espetegant després de la contenció forçada. Xarbotant imatges i abraçades retrobades. Els qui van entrar a l’aigua a ballar potser van notar que n’hi havia menys, d’aigua. Però van quedar xops si eren a lloc. Les novetats musicals van caminar amb encert i l’accent local es va fer sentir. Preciosa, concloent, i exhauridora de totes les forces que queden, sense barres els establiments propers fan fer l’agost sent dia de Sant Jaume i qui volia mam se l’havia de buscar.
Al punt convingut, el final. Fora aigua i fora música. I cada grup caminant cap a casona, deixant reguerons de felicitat desbordada pel camí. Qui havia aguantat, al tornar a casa i completar el ritual deixant a fora la roba xopa, podia fer balanç del que havia passat durant set hores. Del que fem els capgrossos per Les Santes. Del que tornem a fer perquè tornem a ser.