Mataró, amb 129.870 habitants, es manté com la vuitena ciutat de Catalunya, segons dades oficials del padró a 1 de gener del 2023, publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En l'any anterior la ciutat va créixer en gairebé 900 habitants, xifra en tot cas que la segueix mantenint lluny de la setena ciutat del país, Tarragona, amb 138.262 habitants, i també de Santa Coloma de Gramenet, novena urb catalana amb 119.862 habitants.
Tal i com ja va publicar l'Ajuntament de Mataró el setembre passat en base a les mateixes dades, en els darrers cinc anys, període 2018-2022, la capital del Maresme ha augmentat la seva població en +2.873 nous habitants, variació relativa del 2,27%. La progressiva recuperació en els darrers anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat la substitució de la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat. La mitjana d’edat és de 42,86 anys i l’esperança de vida per al conjunt de la població es situa en els 83,52 anys.
Badalona torna a ser la tercera ciutat de Catalunya per primer cop des del 2017. Segons les dades de l'INE, la població té 225.957 habitants i supera així Terrassa, amb 225.277, que s'havia mantingut en tercera posició des que va avançar a Badalona per primer cop el 2017. Barcelona continua en primer lloc, amb 1.660.122 residents, seguida de l'Hospitalet de Llobregat, amb 274.455, la gran ciutat que més creix percentualment amb un 3,4%. La resta de les primeres posicions del rànquing tampoc es mouen.
Sabadell continua quarta, retallant distàncies amb les altres dues ciutats metropolitanes, degut a l'increment d'un 1,2% de població al llarg del 2022. A una distància significativa, Lleida és sisena un any més, amb 143.094 habitants, i Tarragona se li apropa, amb 138.262 i un increment interanual del 2,5%. Mataró (129.870), Santa Coloma de Gramenet (119.862) i Reus (108.479) tanquen el rànquing de les deu ciutats catalanes més grans.
A l'altra banda de la balança, Gisclareny (Berguedà) continua un any més com a poble més petit del país, i ho és ininterrompudament des del 2017. Ja ho havia estat fins al 2002, quan Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) va registrar menys empadronats i va ostentar el títol de municipi menys poblat durant una dècada i mitja.