Mataró, un exemple d’ús eficient de l’aigua

La fase d'emergència per sequera en la que es troben Mataró i les 201 localitats catalanes restants que s’abasteixen del sistema Ter-Llobregat implica, segons marca ’Agència Catalana de l’Aigua, que el consum màxim per habitant i dia estigui per sota dels 210 litres. Una xifra que molts d’aquests municipis superen en escreix, com passa per exemple en 12 pobles del Maresme, quelcom que els obligarà a establir restriccions extra a les ja obligatòries per la situació d’excepcionalitat que vivim. Mataró, en canvi, és un cas contrari. La ciutat manté un consum d’aigua molt per sota del màxim permès per l’ACA; i de fet es troba entre els 10 municipis catalans amb xifres més positives. La dotació en els darrers mesos són 150 litres per habitant i dia; si tenim en compte tan sols el domèstic, es redueix als 99,5 litres. 

Mentre altres ciutats i pobles han de prendre mesures a corre cuita per complir amb les exigències de l’ACA, i s'han conegut xifres escandaloses com les pèrdues acumulades durant anys als municipis del Barcelonès Nord, Mataró ha fet els deures des de fa anys i pot treure pit. Enric Corbella, Director d’Operacions d’Aigües de Mataró, empresa municipal gestora del subministrament d’aigua a la ciutat, ho atribueix sobretot “a les inversions contínues en el manteniment i millora de la xarxa de distribució”. L’eficàcia d’aquesta xarxa és aproximadament del 90%, és a dir, que les pèrdues durant la canalització i arribada de l’aigua als habitatges i activitats se situen “entre les més baixes de Catalunya”, tal i com destaca Corbella. Quelcom del qual no poden presumir en moltes altres ciutats i pobles on les fugues de recursos hídrics són un maldecap constant i greu. 

Les dades del consum d'aigua a Mataró

• 140 litres per habitant i dia (L’ACA marca 210 màxim en període de sequera)
• 90% d’eficàcia de la xarxa (poca pèrdua)
• 75% del consum d’aigua a Mataró és domèstic
• 21% de l’aigua consumida a Mataró és de recursos propis (pous i mines). Entre febrer i agost de 2023 es va arribar al 25-28%

Les obres poden ser una molèstia per a veïns i comerciants, però garanteixen aquesta eficàcia de la xarxa

Des de l’empresa, que aquest 2024 ha incrementat les tarifes després de més de 10 anys congelades, reconeixen que les obres constants a la xarxa que han fet possible aquest bon manteniment i eficàcia alhora poden generar molèsties a veïns i comerciants, com en casos recents s’ha pogut veure al Camí Ral o al carrer Sant Josep. El director d’operacions d’Aigües de Mataró assegura que s’intenten dur a terme “amb la màxima celeritat possible” i defensa que són necessàries ja que suposen “un benefici per al conjunt de la ciutadania”. “Són una acció imprescindible per poder mantenir la sostenibilitat del servei, sense elles hauríem d’acabar fent inversions molt més elevades per resoldre incidències més greus i la tarifa final que pagaria el ciutadà per compensar-ho també augmentaria notablement”, resol. En aquest sentit, Aigües de Mataró també ha avançat en la sectorització de la xarxa i en la implementació de la telelectura, eines que permeten fer un seguiment molt més acurat i al dia del consum que es produeix i detectar incidències i pèrdues de manera més fàcil i ràpida. 

Cal tenir present, en tot cas, que Mataró és una ciutat on predomina notablement el consum d’aigua domèstic, que suposa un 75% del total, quelcom que ajuda a assolir aquestes xifres positives. Altres ciutats amb més activitat industrial, especialment en aquells sectors que fan un ús intensiu d’aigua, ho tenen més difícil en aquest sentit. 

Aposta pels aqüífers propis

A banda, Mataró compta des de l’any 2022 amb un Pla d’emergència en situació de sequera, que prepara la ciutat per a situacions d’alerta com la present. Aquest pla fa incidència en la necessitat que Mataró sigui més autònoma en els seus recursos hídrics i no tant depenent dels pantans del sistema Aigües Ter-Llobregat, en la mateixa línia estratègica que la establerta pel Consell Comarcal del Maresme en aquest àmbit. Així, Aigües de Mataró ha augmentat el volum d’aigua procedent de fonts pròpies (és a dir, de pous vinculats majoritàriament a l’aqüífer de la Riera d’Argentona) que s’aporta a la xarxa de distribució. Des de principis de l’any 2023, un 21% de l’aigua consumida per Mataró procedeix d’aquests pous propis. “D’aquesta manera ens autoimposem produir més amb fonts pròpies i afegir menys pressió al sistema d’embassaments”, destaca Corbella. La prioritat de l’empresa és que l’aigua d’aquests pous i mines, que en origen sol presentar alts valors en nitrats i pesticides, sigui gestionada i tractada correctament per poder-la subministrar al client final amb la màxima qualitat i garanties.

Reducció del consum

A banda, el pla estableix mesures per reduir el consum d’aigua a la ciutat, quelcom que s’ha dut a terme a través de campanyes de sensibilització ciutadana i també de la mà de l’Ajuntament, que ha reduït notablement el consum d’aigua a les seves instal·lacions municipals i en àmbits com el reg de l’arbrat i les zones verdes o la neteja de la via pública. 

Bones xifres que no impedeixen les restriccions

L’entrada en fase d’emergència implicarà que Mataró hagi de fer front a les mateixes restriccions que totes les ciutats i pobles que s’abasteixen d’Aigües Ter Llobregat. Tal i com explica Corbella, “l’impacte que patirem serà menys fort que a altres municipis que hauran d’establir restriccions suplementàries perquè superen la dotació màxima establerta per l’ACA”. Malgrat que Mataró presenti xifres inferiors a la mitjana, no se salvarà d’haver de contenir el consum. “No s’entendria que aquí poguéssim seguir omplint piscines i al poble veí no tinguessin aigua per al consum domèstic” assenyala el Director d’Operacions d’Aigües de Mataró, que recorda que el 79% de l’aigua que consumim prové del sistema Ter-Llobregat, a l’igual que tots els municipis de l’àrea metropolitana. “Així que és just que s’apliquin les mateixes restriccions obligatòries a tot arreu”, resol Corbella.