Les conseqüències negatives de la pandèmia de Covid-19 són inabastables. Més enllà de l’emergència sanitària, que tan sols a Mataró ha provocat fins ara més d’un centenar de morts i que ha portat al límit els serveis de salut, també cal tenir molt presents els efectes econòmics i, sobretot, socials que està comportant. El confinament, l’aturada de l’activitat productiva i comercial i les dràstiques mesures que cal seguir prenent per intentar aturar els contagis ha provocat que moltes persones perdin els seus llocs de feina o hagin vist reduïts notablement els seus ingressos.
Davant d’aquesta situació, molts ciutadans Mataró, com està passant al conjunt del país, s’han trobat gairebé de la nit al dia en una situació molt complicada. Aquells col·lectius que ja estaven en risc d’exclusió social han vist com el seu panorama es complicava fins a l’extrem. Però també cal tenir present que moltes famílies que, fins aquest 2020, mai s’haurien imaginat havent d’acudir a Benestar Social, avui també són usuaris de serveis com l’Entorn de suport alimentari. Les xifres mostren com, des de l’inici de la pandèmia, han crescut notablement els recursos necessaris en tots aquests àmbits.
“La crisi no entén d’edats, gèneres i situació econòmica: tots ens podem trobar en situació de vulnerabilitat”
Tal i com explica la regidora de Benestar Social i Salut, Laura Seijo, la crisi generada per la Covid-19 “no respecta edat, gènere ni condició econòmica”. Seijo reconeix que, més enllà dels les persones que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat social, s’estan trobant amb “molts altres perfils que mai fins ara havien acudit a Benestar Social ni a l’Entorn”. I recorda quelcom que cal tenir molt present en un moment on la solidaritat ha de ser, més que mai, una norma: “Tots ens podem trobar en aquesta situació”.
Davant d’aquesta problemàtica tan complexa, des de la Taula per a la Reconstrucció Econòmica i Social de Mataró s’han impulsat diverses mesures de xoc de cara a donar resposta a les necessitats dels col·lectius més afectats per l’impacte econòmic de la pandèmia. Aquestes mesures suposen una despesa de 847.000 euros amb l’objectiu de “pal·liar el trasbals que han patit els nostres ciutadans”, en paraules de la regidora de Benestar Social. “És un repte de ciutat”, conclou.
La seu de Benestar Social
Deu mesures d’emergència social
- Mesures en l’àmbit de l’habitatge. L’objectiu és que ningú perdi la seva llar a causa de la crisi, amb accions com ara la posada en marxa del Servei d’Intermediació del deute hipotecari i de lloguer (SIDH). També s’han creat albergs per a persones sense llar, i es volen incrementar les prestacions econòmiques d’urgència, així com mobilitzar el parc de pisos buits per generar habitatge social.
- Atenció a les persones fràgils i amb dependència. Els col·lectius més vulnerables veuen la seva situació agreujada amb la Covid. Per això s’ha n aprovat mesures com ara la prevenció i detecció de la soledat sobrevinguda,l’increment del servei de teleassistència o l’augment de l’atenció domiciliària. Objectiu: increment de les activitats per millorar el benestar emocional i cognitiu de les persones grans i combatre el sedentarisme propiciat pel confinament.
- Alimentació i subministraments. S’ha considerat imprescindible garantir la cobertura en aquests dos àmbits, amb mesures com ara augmentar la dotació de recursos per a l’Entorn, les beques menjador i els menjadors de gent gran.
- Suport psicològic. La salut mental i emocional s’ha vist molt perjudicada en un nombre molt elevat de persones arran del confinament i les seves conseqüències, en especial els que han perdut persones estimades, la gent gran, infants, o en situacions de violència intrafamiliar. Per això s’han promogut mesures de suport emocional i psicosocial adreçades a aquests col·lectius.
- Polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere. La violència masclista s’ha disparat coincidint amb el confinament, amb un augment de casos de dones maltractades. La Taula ha promogut mesures d’ampliació de l’atenció psicològica a les dones que pateixen aquestes situacions, així com campanyes de sensibilització per fomentar la igualtat de gènere
- Infants i adolescents. Reforç de les aules d’estudi durant l’estiu, assessorament educatiu i orientació ocupacional, de cara a contribuir al seu èxit educatiu.
- Població migrada. Reforç dels protocols d’informació i acollida adreçats a aquest col·lectiu. En concret, es vol crear una mesa de coordinació de les institucions i entitats implicades en els processos d'emancipació i inclusió de joves ex tutelats.
- Taula Mataró Salut 2030. Eina de coordinació i enfortiment dels agents de l’assistència primària social i de salut
- Suport al sector cultural. Ajuts a la creació, projectes artístics d’acció comunitària, projectes formatius i projectes de recerca i investigació.
- Entitats esportives. Enfortir-les de cara a que juguin un rol important en el foment de la cohesió social. Ajudes per fer les seves activitats sostenibles i perquè hi tinguin accés les famílies més vulnerables.
La Taula per a la reconstrucció economia i social
La Taula per a la reconstrucció econòmica i social té per objectiu elaborar el Pla per a la reconstrucció social i econòmica de Mataró. Es va constituir el 22 de maig i està integrada per l’alcalde, David Bote, els representants dels grups municipals i els membres del Consell Econòmic i Social de Mataró (CESM) que donen suport al pacte (FAGEM, PIMEC, UGT i CCOO). Des de llavors ha aprovat diverses mesures de xoc per contribuir a pal·liar les conseqüències de la crisi que la Covid-19 ha generat a la ciutat, i donar resposta a les necessitats dels col·lectius afectats.