Josep Lluís Checa va ser nomenat el mes de juliol passat nou director general de la Fundació TecnoCampus, en substitució de Jaume Teodoro. Per primer cop la selecció del director general es va dur a terme en un procés obert de lliure concurrència. La Fundació va escollir Checa entre una vintena de candidats, avalat pel seu gran currículuum. Checa és Enginyer Tècnic Industrial i PDG (Programa de Direcció General) per l’IESE i màster en Business Research. És un directiu amb més de 20 anys d’experiència en llocs de responsabilitat tant en l’àmbit públic com en el privat. En la seva trajectòria professional ha ocupat diversos càrrecs directius en empreses com Gas Natural i en institucions com el CTTI o Cetemmsa. Fins l’any passat va ser director executiu del centre tecnològic Leitat a Xile. Avui el TecnoCampus és el seu gran repte professional.
Per què decideix presentar-se com a candidat a la direcció del TecnoCampus?
Coneixia el projecte per la meva experiència prèvia amb Cetemmsa i en tenia una imatge molt positiva. Un obre i tanca cicles i cal saber-se reenganxar a nous projectes que il·lusionin. Aquest era un d’ells; la direcció del TecnoCampus és quelcom tremendament atractiu.
El TecnoCampus té una missió molt ambiciosa, transformar l’economia de Mataró. Ho està assolint?
Ha aconseguit un gran impacte, però el més il·lusionant del projecte és que encara li queda recorregut. L’objectiu és situar Mataró i el seu ecosistema, el Maresme, en el mapa, quelcom que s’ha anat guanyant amb credibilitat.
“No podem permetre’ns rebutjar les demandes d’empreses de venir a nosaltres per manca d’espai”
És un veritable motor de transformació, capaç d’irradiar en el seu entorn, o tan sols una illa?
Que es visualitzi com una illa encara té a veure amb la seva ubicació en un sector en ple desenvolupament. Avui tenim més de 3.500 alumnes, més de 120 empreses i una necessitat creixent de nous espais per projectar el Districte TecnoCampus, el nostre gran horitzó. Anirem creixent. Hi ha espais disponibles, immobles buits que podem ocupar, però hem de pensar que la col·laboració privada és necessària. Poden haver-hi propietaris privats decidits a invertir en immobles i a cedir-nos la gestió TecnoCampus gràcies a l’element atractiu de la nostra marca. No podem permetre’ns rebutjar les demandes d’empreses de venir a TecnoCampus per manca d’espai.
Per què necessiteu més espai?
En l’àmbit acadèmic no tant, perquè hi ha un element limitatiu marcat pel nostre vincle amb la Universitat Pompeu Fabra, que prioritza la qualitat per sobre del volum. On no hi ha límits és en la capacitat d’acollir empreses. I en aquest àmbit és on Mataró té una gran oportunitat.
“Barcelona s’ha vist saturada la seva capacitat d’acollir empreses, però nosaltres en som la porta nord, és una gran oportunitat”
Per què?
La marca Barcelona segueix sent atractiva per a empreses internacionals que s’ho miren de lluny i a qui els costa delimitar on comença i acaba realment la ciutat. La capital catalana ha vist saturada la seva capacitat d’acollir empreses, però nosaltres en som la porta nord. La nostra ubicació és una gran oportunitat per atreure aquestes firmes.
I a nivell d’empreses més locals que coneixen el territori?
Competim amb municipis com Sant Cugat, Reus, Rubí... Què ens diferencia? Les empreses cada cop tenen més en compte oferir als seus treballadors un bon entorn on treballar, un bon ecosistema, amb qualitat de vida. Mataró i el Maresme poden jugar aquesta carta molt fort. Ens diferencia que no som un simple business center, sinó que ens vinculem a l’acadèmia, amb l’emprenedoria com a fil conductor. Avui moltes universitats estan desenvolupant parcs científics i tecnològics on es transfereixi allò que ensenyen, quelcom que nosaltres fem des del principi. Tenim un històric d’emprenedors que van estudiar a la nostra universitat, s’han desenvolupat amb nosaltres i avui són casos d’èxit empresarial instal·lats al nostre parc. Altres ho voldrien tenir, també.
Què més demanen les empreses?
Cada cop valoren més les persones, el talent i la capacitat de retenir-lo. Actualment, en l’àmbit tecnològic, es viu en un ecosistema molt agressiu perquè el talent és escàs i difícil de retenir. A Barcelona no hi ha prou talent per alimentar totes les iniciatives que s’estan generant en aquest àmbit i les empreses pateixen taxes de rotació molt importants. Els processos de reclutament de personal són cars i difícils, quan tens un professional treballant i generant valor no vols que marxi, sinó generar-li les millors condicions possibles perquè es quedi. A Mataró aquesta taxa de rotació és més baixa, hi ha més estabilitat.
“En el futur la majoria de professions d’èxit estaran vinculades a la tecnologia: cal generar més vocació tecnològica entre les dones”
Per què hi ha manca de talent?
Abans del tombant de segle hi va haver un gran ‘boom’ de carreres tecnològiques, però el sector es va estancar, va deixar d’absorbir tota la demanda i molta gent va deixar-ho per fer el salt a la gestió empresarial i similars. El descrèdit de les enginyeries o la informàtica va ser fort, i ara que torna a haver-hi demanda, s’han perdut les vocacions tecnològiques.
Segueix costant, especialment en el sector femení.
Al contrari que en altres àrees, no s’ha vist compensat per l’entrada de la dona, pel reequilibri que ha suposat el factor de gènere; segueix costant molt que les noies s’interessin per aquest tipus de carreres. Per això promovem projectes com TecnoGirl, que és modest però diferenciador. En el futur la majoria de professions d’èxit estaran vinculades a la tecnologia, i la dona ha de pujar al carro si no volem establir una barrera més en el seu assoliment de drets.
“La indústria és més cohesionadora socialment, Mataró ha de recuperar el seu llegat històric industrial”.
El futur és només tecnològic?
Per mi sobretot és industrial. Parlem de la indústria 4.0, que integra plenament el fet digital en sistemes de producció industrial, que permeten fabricar productes i materials molt sofisticats en espai molt més reduïts, consumint molt menys recursos que en el passat. Quelcom que ens permet un retorn de la indústria a la ciutat, produint en sèries petites, molt personalitzades, sofisticades i de proximitat. És una gran oportunitat perquè Mataró torni a ser allò que va ser, una ciutat industrial amb capacitat de produir dins del seu entorn urbà, i de forma no necessàriament massiva, però basada en la qualitat. La indústria és més cohesionadora socialment, cal apostar-hi. Mataró ha de fer valdre el seu llegat històric, una ciutat feta de persones que produeixen coses de valor.