A Mataró tenim un tresor que resta ocult i no es llueix. Es l’orgue de la basílica de Santa Maria el qual es a uns 1,000 dies vista de celebrar els seus cent anys d’existència.
En una altra ciutat seria l’atracció local per excel·lència. El consens seria unànime. I es farien concerts. A Mataró, en cavi, es tendeix a amagar allò de valor que tenim. No és la primers vegada. L’organista Raul Prieto es va proposar -fa uns 20 anys quan el va descobrir- restaurar-lo i recuperar els concerts que el van donar conèixer. El rescatà de l’ostracisme.
Es fa evident que l’Ajuntament de Mataró, capitanejat pel socialista David Bote s’hauria d’arremangar fins a aconseguir -primer- el seu arranjament, amb la participació dels ciutadans que ho desitgin, i seguidament que a la Basílica es tornés a oferir els memorables concerts que l’omplien de gom a gom.
Estem -com he dit- a uns tres anys del seu centenari (juliol 2027) i creiem que Mataró hauria d’ “apadrinar” -primer- la seva reparació i segonament recuperar els concerts d’orgue a Santa Maria.
Mataró no s’ha detingut mai per donar valor als llocs, personatges o esdeveniments rellevants i tendeix a amagar-ho. Ja seria hora de trencar estereotips.
Raul Prieto, organista providencial i gran defensor de la seva recuperació, al descobrir-lo va manifestar que: “Aquest és l’orgue romàntic més important a nivell nacional i europeu. Les condicions tècniques que durant la seva construcció va aportar Gaietà Estadella, foren tan bones que fins i tot va tenir ressò en exposicions universals com la que es feia a Roma en aquells moments.” A més creu que el que ell ha fet durant uns 12 anys ha estat una tasca fructífera, i per això Té un públic fidel, tant aquí com internacionalment.
Amb l’horitzó dels 1.000 dies (uns tres anys) pel seu centenari Mataró s’hauria de posar les piles -amb l’Ajuntament al davant i obrir una subscripció, fer-lo arranjar, i sobretot recuperar els concerts...
I col·locar a Mataró i a l’orgue de la Basílica de Santa Maria- on li pertoca.