Mataró va començar el 2013 amb 124.144 habitants, segons dades del padró continu de l’1 de gener d’aquest any. Això significa que la capital del Maresme ha perdut respecte el mateix mes de gener de 2012 un total de 17 habitants, el que equival a una variació relativa del 0’01%. Des de feia dècades Mataró no patia un registre negatiu, malgrat que en aquest cas respongui més a un estancament que a una tendència decreixent clara. La situació actual, però, contrasta amb els forts increments de població que es van registrar entre els anys 2003-2006. En aquells anys la ciutat creixia a ritme de dos mil habitants com a conseqüència dels saldos positius que tenia la població de nacionalitat estrangera establida a Mataró i que ha canviat en els darrers anys: el saldo migratori registra valors negatius, sobretot pel que fa en població de fora.
En tot cas, la incidència de la població de nacionalitat estrangera nascuda o no a la ciutat és bàsica per entendre la demografia de la ciutat, ja que l’increment anual de població “espanyola” en el darrer any és el fruit de la consecució de la nacionalitat espanyola de part de persones que abans tenien nacionalitat estrangera. Durant el 2012 fins a 517 residents estrangers a principis d’any tenen ara la nacionalitat espanyola.
La capital del Maresme es manté “estable” només mitjançant el saldo natural que hi ha entre la diferència entre naixements i defuncions. En números, Mataró ha augmentat la seva població en 4.286 habitant en els darrers cinc anys: d’aquests, un 78% són fruit de la diferència entre naixements i defuncions, mentre que el 22% restant formen part del saldo migratori, que s’ha anat alentint i caient fins a donar més protagonisme al component natural.
En termes relatius, només tres barris han tingut creixement de població: Pla d’en Boet (2’36%), Eixample (0’52%) i Cirera (0’40%). D’altra banda, les variacions negatives més elevades són el centre (-0’88%), Vista Alegre (-0’40%) i Molins Torner (-0’68%). Això sí, mirant els darrers cinc anys, els barris que més han cresacut han estat Cirera (7’14%), Eixample (6’62%) i el centre (5’19%).
Saldo migratori per edats
El 2012 presenta un escenari on dominen els saldos negatius o els mínims guanys, i això es tradueix en diverses pèrdues entre la població en trams per edat on destaca sobretot els dels joves i adults. Entre els 30 i els 39 anys la ciutat ha perdut 136 habitants, mentre que entre el tram d’edat de cinc a nou anys se n’han perdut 95 i entre els 25 i 29 un total de 74. Només ha tingut un saldo positiu el tram que va dels 20 als 24 anys i que ha guanyat 33 habitants. El descens també es veu en la població de nacionalitat estrangera, on molts són a causa d’aconseguir la doble nacionalitat espanyola. En total hi ha 20.429 habitants estrangers, que suposen el 16’45% de la població total, i que significa també que hi ha 559 habitants menys que l’1 de gener de 2012. Cal remarcar que 517 van obtenir la doble nacionalitat.
La disminució més elevada de totes en termes absoluts és la de la població marroquina, que ha descendit en 113 habitants. En termes relatius, però, hi ha altres nacionalitats de més de cent residents que han tingut un descensmolt més negatiu en el seu grup, com pot ser Equador, Argentina, Perú, Colòmbia i Uruguài, que han patit descensos d’entre més del 200% i del 140%.
Com a dada curiosa, hi ha dos tipus de població estrangera que ha crescut: Rússia (173’9%) i Pakistan (216%).
-