Mataró ha superat per primer cop el llindar dels 125.000 habitants. Així ho confirmen les dades de l'Estudi de Població de 2016, que ha presentat aquest divendres l'Ajuntament. La ciutat compta amb 125.631 habitants, així que ha experimentat un lleuger creixement de població en el darrer any: en l'anterior estudi, amb data de l'1 de gener de 2015, apuntava que a Mataró hi vivien 124.943 persones. "Al contrari que ciutats del país similar a la nostra, mantenim una tendència a l'alça", ha dit el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez.
"Al contrari que ciutats del país similar a la nostra, mantenim una tendència a l'alça"
El creixement de població no té res a veure amb el boom que es va viure a cavall de la dècada dels 90 i principis del 2000 quan, sobretot gràcies a l'arribada de població immigrada, la ciutat va créixer de manera espectacular (més d'11.000 habitants entre el 2001 i el 2015). Aquesta tendència va canviar del tot amb la crisi econòmica, arribant fins i tot a la pèrdua de població detectada el 2013. Però allò va ser un fet puntual, ja que la ciutat, malgrat fer-ho a un ritme molt més lent, ha anat creixent.
Repunt de la població immigrada
L'any 2015, però, aquest creixement ha estat molt major que el viscut en els anys anteriors ja immersos en la crisi econòmica. Per què? Sobretot pel repunt que ha experimentat l'arribada d'immigrants. El saldo migratori (diferència entre altes i baixes) representa el 50,42% del saldo total, superant el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions), cosa que no havia passat en els darrers anys.
Amb la irrupció de la crisi, el creixement del nombre de persones d'origen estranger, procedents sobretot del Marroc, països subsaharians i la Xina, s'havia frenat notablement, però el 2015 va tornar a ser destacable. Especialment entre un col·lectiu: prop de la meitat del saldo migratori positiu el copen persones d'origen xinès (un total de 223). Això fa que a data de l'1 de gener de 2016, el 15,26% de la població mataronina (19.172 habitants) siguin de nacionalitat estrangera, 122 més que l'any passat. La marroquina segueix sent la nacionalitat amb més presència (6,25% del total de la població) seguida de la xinesa i la senegalesa.
La marroquina segueix sent la nacionalitat amb més presència, però la xinesa és la que creix més
La població creix per tots aquests factors, que compensen el fet que la taxa de natalitat segueix baixant: l'any 2015 es van registrar 1.271 naixements, un 2,75% menys que l'any passat. El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera se situa en el 20,5%, i els barris amb taxes de fecunditat més elevades són Palau-Escorxador i Rocafonda. Pel que fa a l'esperança de vida, se situa en els 82,93 anys, amb una diferència notable entre homes (79,84 anys) i dones (85,87anys). L'edat mitjana dels mataronins supera per primer cop el 41 anys (41,26), una mostra més de l'envelliment de la població, i que només s'ha contingut fins ara per l'arribada de població immigrada més jove.
Tornant als barris, els més "joves" són el Cirera (que inclou Via Europa i Nou Parc Central) i el Centre, mentre que els que registren índex d'envelliment més elevats són Peramàs, Molins i Eixample. D'altra banda, Rocafonda torna a ser el barri que perd més població, amb un saldo negatiu de -7,54%, seguit de Palau-Escorxador i Pla d'en Boet. El barri que ha rebut més nous habitants provinents d'altres zones de Mataró és Molins-Torner.