El concert de l’Orquestra Mataró, sota la direcció de Claudia Dubé, que es celebrà recentment el passat dia 29 d’abril, a l’església de Santa Anna -plena de gom a gom- , va evidenciar -una vegada més- que a Mataró hi manca un local adient on escoltar-hi música a gran orquestra (una altra cosa seria concerts de violí, flauta, guitarra...) amb bones condicions acústiques. La sonoritat de l’església de Santa Anna -per a gran orquestra, repeteixo- és fatal. Els del Foment Mataroní -exemple de constància en quan a la difusió musical- haurien d’haver programat aquest concert al Teatre Monumental que -segur- que s’hauria escoltat millor.
Un Teatre Monumental (de propietat municipal, per cert) que- segons promeses electorals, està pendent d’una urgent posada al dia. De moment, però, no s’hi ha fet res de res. El pitjor és que des d’aleshores no se’n ha dit ni piu. Caldrà estar amatents per veure si només era una de les tantes promeses electorals que només serveixin per pescar vots. Temps al temps.
Quan es va inaugurar l’actual Teatre Monumental -arran d’un devastador incendi la nit dels dies 18-19 de juliol de l’any 1946-, amb la interpretació de l’òpera “Aida” de Verdi, el director de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, el mataroní Josep Sabater, que la dirigia ja va denunciat al periòdic local Mataró que hi mancava un fossat per als músics. Des d’aleshores ha passat quasi un segle i tot segueix igual. Si és veritat que es reformarà (jo, com Sant Tomàs fins que no ho vegi no m’ho creuré) ara és el moment de fer les coses ben fetes i cuidar que millori la seva sonoritat i els accessos.
Poblacions més petites que Mataró, com Granollers o Castellar del Vallès, tenen un auditori on hom hi pot escoltar música amb la suficient qualitat que li dona un valor afegit per escoltar música clàssica com Déu mana.
La reforma promesa del Teatre Monumental (perdut l’enyorat Teatre Clavé, ja fa 50 anys, per la desídia municipal) ens dona aquesta oportunitat.
Hem de donar gràcies a en Miquel Biada que -ara fa 175 anys- ens posà el tren i podem anar a Barcelona -al Palau de la Música o a l’Auditori- per poder gaudir d’una sonoritat adequada que avui per avui no tenim a Mataró.
Estarem -estem- amatents de veure què passa amb la promesa electoral de reformar el Teatre Monumental. Encara hi som a temps.