Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de l'UNESCO i actual president de la Fundació Cultura de paz, va demostrar a la Nit de la Solidariat de Mataró que té taules per entretenir el personal durant tota l'estona que se li demani. Més que una conferència formal, Mayor Zaragoza es va dedicar a regalar un seguit d'anècdotes recollides durant la seva trajectòria amb les quals va anar teixint un missatge senzill, adreçat a una audiència formada bàsicament per representants de les diferents ONGs de la ciutat: el desenvolupament ha de ser integral –cultural, educatiu, polític, social– i endògen –a càrrec de les mateixes societats–.
Paral·lalment, l'exsecretari general de l'UNESCO va anar resseguint com havia variat el concepte de solidaritat des del final de la Segona Guerra Mundial i va criticar, per exemple, el canvi d'orientació que havien patit institucions com el Banc Mundial: "En principi es deia també 'per la construcció i el desenvolupament', però amb el temps s'ha convertit en un banc de crèdits igual que un altre". En una vessant més moral, Mayor Zaragoza, tortosí de naixement, va parlar també d'Àfrica: "El que necessita, sobretot, és autoestima. I que els escoltem abans de fer; no els podem imposar el nostre model".
També hi va haver temps per criticar la guerra de l'Iraq –la va titllat de "guerra absurda, immoral"–, per reclamar la creació d'un nou contracte social, econòmic i medioambiental a nivell planetari que hauria de passar per una reforma total de l'ONU i per llançar un crit d'esperança: "Som capaços de pensar, d'inventar, d'imaginar. Com va dir Hanníbal va molts segles, sinó trobem els camins, els haurem d'inventar". Mayor Zaragoza també va alertar contra l'anomenada societat de mercat, sense intervenció del sector públic, que finalment portaria a una democràcia de mercat. I ja al final del seu parlament, el president de la Cultura de Paz va fer una de les poques referències al tema sobre el qual havia de versar la seva xerrada: "La pau només es pot fer a través de cadascun de nosaltres i sense aquest sentiment de que, entre tots, podem".
Mayor Zaragoza va elogiar en diferents ocasions que Mataró hagués arribat durant el 2003 a destinar l'1% dels seus ingressos a projectes de cooperació al Tercer Món, just en un moment en què les ajudes a nivell tan d'Ajuntaments com Comunitats Autònomes i Estat es van reduïnt paulatinament.
Un any de la guerra a l'Iraq
L'acte el va introduir l'alcalde, Manuel Mas, que va recordar com, feia un any, la Nit de la Solidaritat s'havia celebrat just un dia després que comencés la guerra, el 21 de març: "Ara ens diuen que la guerra està acabada, però veiem com la situació d'extrema violència perdura", va lamentar. L'alcalde va recordar com els arguments que s'havien donat llavors per justificar la invasió –l'existència d'Armes de Destrucció Massiva, no havien aparegut: "Estem pitjor ara que llavors. Però des de Mataró estem disposats a millorar-ho", va assegurar. Mas, molt satisfet de la presència de Mayor Zaragoza a la ciutat, va presentar-lo de forma pròxima –"És un dels nostres, dels que volen canviar el món", va dir– i va comentar que entenia la seva presència a l'acte com un reconeixement a la ciutat. Per acabar, i en referència a les crítiques que asseguren que Mataró no destaca en res, l'alcalde va assegurar que pocs Ajuntaments donen l'1% dels seus ingressos a projectes de solidaritat i cooperació: "Això m'omple d'orgull".
Just després, el regidor de Participació i Territori, Francesc Melero, va explicar que amb l'1% dels ingressos totals de l'Ajuntament s'havien finançat 29 projectes, setze dels quals són de cooperació, set de sensibilització i un altre d'emergència. Melero va felicitar les entitats de la ciutat per la feina feta durant els actes contraris a la guerra. També va intervenir Raquel Prados Fernández, en nom del Consell Municipal de Solidaritat.
