Marc Mayola viu el futbol des de ben petit, quan amb sis anys va veure guanyar Alemanya el Mundial d’Itàlia 90. Amb el temps va pensar que seria bona idea dedicar-se al periodisme per poder estar a prop de la seva passió, i d’aquest binomi ha acabat sortint un dels analistes de moda en el panorama català i estatal. Ja sigui amb la retransmissió de l’Espanyol a Catalunya Ràdio, repassant els millors moments de la jornada de Champions a TV3 o parlant de l’Europa League a Gol Televisión, Mayola respira el futbol com a vocació i fa servir el periodisme com un vehicle per arribar-hi.
Va començar col·laborant amb Capgròs, per després ser responsable d’esports a l’extint diari Més Maresme i ocupar un lloc a Mataró Ràdio en la secció d’esports. Aquí ja va perfilar el que volia fer en el futur. Seva va ser la idea de retransmetre el Mundial de Sudàfrica amb el programa Món-Dial, on es convidava a estrangers residents a Mataró de les seleccions que jugaven. També va tenir en graella el programa Free Kicks Football, on es repassava des d’un punt de vista analític el millor del futbol internacional.
El primer programa d’àmbit nacional en el que va participar va ser Efectivament (Esports3), i d’allà ha anat creixent mentre segueix aprenent del futbol de manera metòdica i quirúrgica, com no pot ser d’una altra forma tenint en compte que és aficionat del Bayern i la selecció alemanya.
Com van ser els teus inicis com analista futbolístic?
Tot va ser arrel del fitxatge de Guardiola pel Bayern. A TV3 buscaven un especialista i Lluís Canut em va obrir les portes. Vaig començar a l’Efectivament i a partir de llavors van sortir més ofertes de col·laboració.
Vas entrar com un català soci del Bayern i van descobrir un analista.
Bé, segurament va ser així perquè més que un periodista, volien un aficionat o expert de futbol alemany per transmetre la cultura de club del Bayern. De seguida vaig rebre bon feedback de com veia el futbol quan comentàvem partits, perquè Barça i Bayern es van trobar a la Champions, i també en algunes retransmissions en directe. Gràcies a això van sortir altres possibilitats de feina.
Quantes hores de futbol veus al dia?
Entre visionat de partits, lectures tàctices i de caire social sobre els equips, segurament unes nou hores al dia sense comptar els caps de setmana, on l’activitat és molt més intensa.
On porta la bufanda un analista?
Per la quantitat de futbol que absorbeixes, veus i estudies, és un paper que t’acaba despullant dels colors. El més important és explicar el que veus, i per entendre el futbol cal submergir-te en els partits, fer un esforç analític durant els mateixos però també formar-te abans i després. És un enriquiment constant per poder tenir més bagatge, explicar millor les coses i que l’oient les entengui. Cal anar més enllà de l’emoció del partit, de les jugades.
No sembla l’exemple de periodisme esportiu que impera actualment...
El periodisme que intento fer el veig un oàsi dins d’un món cada vegada més pervertit per la banalitat més absoluta. En els productes de consum interessa vendre la polèmica, vendre la crispació i la immediatesa del resultat més enllà del procés que hi ha en el joc. Vivim en la dictadura de la bufanda, dels triomfadors i dels fracassats. Si perds, fracasses. I això és una gran mentida fomentada per una gran part dels mitjans. Però per sort encara queden periodistes que estimen el futbol.