Vista de Mataró, que ha de recuperar-se social i econòmicament de la crisi del coronavirus. Foto: R. Gallofré

Cugat Comas

Primeres mesures concretes per a la reactivació econòmica de Mataró

La Taula per a la Reconstrucció de la ciutat comença les seves sessions amb 10 primers accions d’impacte econòmic com una línia de microcrèdits o flexibilitat fiscal

Els signants de l’històric acord per a la reconstrucció econòmica i social de Mataró es van posar mans a la feina el passat divendres 22, set dies després de la firma del document. El pacte subscrit per tots els grups municipals i agents econòmics i socials comportava la creació d’una Taula de Treball especifica que es va constituir en una primera reunió que ja ha començat a donar fruits: una primera bateria de 10 propostes específiques. Totes les parts representades a la Taula de Treball, que es reunirà quinzenalment i que s’obrirà a participació d’altres entitats i habilitarà altres fòrums de participació, van estar d’acord en una primera bateria de propostes de xoc davant la crisi econòmica derivada de la Covid-19. En aquest sentit es va validar una primera tanda de mesures, a molt curt termini i amb un enfocament molt específic que seran les primeres del Pla de Reconstrucció que ha de sortir d’aquest òrgan i dels instruments de participació que preveu. Tots els grups polítics de l’Ajuntament, els sindicats majoritaris i les dues patronals van donar el seu suport a aquest decàleg, que s’intentarà implementar el més aviat possible.

La mirada, però, ja està posada en la definició del conjunt de mesures més a mig i llarg termini que han de configurar la reactivació econòmica i el foment de l’ocupació, un dels eixos de l’acord de reconstrucció econòmica i social.

 

Comença la feina i es manté la unitat

La validació d’aquestes 10 primeres mesures va ser objecte d’una primera reunió de la Taula de Treball en la que es va poder mantenir l’esperit d’unitat i concertació entre totes les parts. L’Alcalde David Bote vol agrair "l'esforç dels grups municipals i els agents econòmics, que treballen posant la ciutat de Mataró per davant de tot". D'entre totes les propostes l'Alcalde ressalta la línia de microcrèdits perquè pot ser molt necessària: "Ens podem trobar amb petites empreses que eren totalment viables econòmicament però i que a causa d’aquesta aturada en la producció i el consum, ara no ho siguin. Les hem d'ajudar", assegura Bote. Xesco Gomar, portaveu del PSC, assegura que “el més important de la Taula és que mantenim el to de consens quan comencem a parlar de mesures concretes: hi ha prudència i bona sintonia”. També present al govern, el representant d’En Comú Podem Mataró Sergi Morales destacava “una molt bona predisposició de tots els presents a la taula per sumar en la reconstrucció”. 

Francesc Teixidó, d’ERC, aposta per “aprofitar el gran banc d’idees que hi ha disponible amb exemples d’altres ciutats” i situa com a màxima priotitat “afavorir el comerç de proximitat i la salut econòmica d’autònoms i petits empresaris”. Al seu torn, Alfons Canela de Junts per Mataró espera que la Taula “no només serveixi per proposar idees, també es pugui incidir en elements govern, pressupostos, inversions, fiscalitat o ordenances per fer que sigui potent”. Cristina Sancho, de Ciutadans és optimista i espera que “la implicació i la voluntat d’arribar a acords es mantingui” durant tota la feina d’una Taula per la que demana “uns objectius i una metodologia clara”.

L’inici de la singladura de la Taula, que ha d’acabar amb un Pla de Reconstrucció Econòmica i Social també és ben vista pels agents socials que en participen. Joan Carles Codina, de PIMEC, es queda amb “l’esperit d’unitat” que es manté i creu que caldrà “posar en valor els punts forts de Mataró, com el mar, el port, la muntanya o la proximitat amb Barcelona” per elaborar l’estratègia de recuperació. Per la FAGEM, Roser Moré creu que les ajudes a les empreses van en molt bona línia i demana que es prengui en consideració als gremis i associacions d’empresaris per no doblar apostes que ja es duen a terme. “Volem ser part activa dels estudis i directoris que es facin com a coneixedors de la realitat, és millor col·laborar que no pas repetir esforços”, assegura.

Des dels sindicats majoritaris el desig és que la Taula pugui mantenir-se operativa i no trobi topalls. “La reunió va ser útil perqupe abandonava el discurs retòric i ens situàvem en la realitat” explica Gonzalo Plata, de CCOO que espera que s’incideixi en temàtiques com l’economia submergida o el suport “a una indústria verda, circular i responsable”. Lluís Torrents, d’UGT voldrà situar sobre la taula “mesures concretes destinades a augmentar el consum intern en clau de proximitat” i fa una alerta a tot el que pugui sortir del grup: “Farà falta finançament que acompanyi les mesures o correm el risc de fer una foto i no una taula efectiva si no queda clar com es finança tot”.

L’Observatori de la Covid-19, una eina d’anàlisi precís

Quina ha estat realment l’afectació de la Covid-19 al dia a dia de Mataró? La resposta a aquesta pregunta no és només una ni, sobretot, és una resposta estàtica. Per poder pal·liar els seus efectes i poder elaborar propostes per a la reconstrucció, la Taula de Treball i tot l’Ajuntament s’ha dotat d’una eina d’anàlisi precís que recull els efectes que ha tingut la pandèmia en el funcionament de la ciutat. Consultable a la web municipal, l’Observatori permet poder fer un seguiment dels principals indicadors en matèria social, salut i sobretot econòmica de la ciutat de manera que radiografia amb exactitud. Es presenta per tant com un instrument àgil i flexible, que adapti el seu nivells d’anàlisi, format i periodicitat a les necessitats d’elaboració i seguiment del Pla de Reconstrucció Social i Econòmica de Mataró.

L’Observatori és una eina pública on es pot consultar paràmetres com el casos de Covid-19 a la ciutat, el nombre de persones a l’atur o subjectes a ERTOs o índexs com la intensitat de circulació per l’autopista o les emissions de CO2. Són tots aquests índexs dinàmics que permeten fer-se una idea de l’afectació real en la societat i l’economia que té la crisi sanitària.

 

 

Etiquetes: