Com vas descobrir el món dels blogs i quan vas decidir crear el teu?
Vaig descobrir aquest món en una revista especialitzada. Un article parlava d'una moda que estava començant a EUA i que en poc temps s'imposaria a la resta de la xarxa. Vaig investigar sobre el sistema de publicació (fàcil i efectiu) i vaig adaptar-lo per a la meva pàgina web. Poc després, tancava la meva pàgina personal (que era com qualsevol altra que hi hagués al 2001) i va néixer 4Colors.net.
Com definiries l'estil del teu blog?
Personal, molt personal. Però no en el sentit de que explico coses meves, no. Personal en el sentit de que de vegades, penso que faig i dic coses que només les entenc jo i algú que pugui estar aprop meu. Té tocs d'humor i intento veure les coses des del meu esperpèntic punt de vista... i això, o no agrada a tothom o no tothom pot entendre-ho.
Com veies això dels blogs al principi i com ho veus ara, amb desenes de blogs nous creant-se cada dia?
Ho veig millor perquè les pantalles són planes i en comptes de quinze pulsades, les de disset ja són estàndars. En realitat, ho veig com tot: esperant que passi la febre, que hi hagi una selecció natural, que ens deixem d'intentar classificar com a weblog tot allò que té la mateixa estructura, etc... Puc fer un símil? És com quan va sortir el Rock Català que semblava que fos un estil i es ficava en el mateix sac a Sopa de Cabra i a Sangtraït quan només tenien en comó l'idioma. Doncs en el futur, aquesta muntanya de weblogs passarà a ser pàgines de música, pàgines de notícies, pàgines personals, etc... és a dir, classificades com sempre independentment del sistema que s'utilitzi per publicar.
Quin procés segueixes alhora d'escriure un post? Quan els escrius i quan de temps hi dediques?
Si penso una cosa i em fa gràcia, intento descriure-la un pèl i escriure-la després en el weblog. Hi dedico des de 15 minuts fins a massa hores si compten des que la penso, em poso a escriure-la, corregir-la, buscar alguna foto, deixar-la visible, etc...
Fer el blog t'ha obligat a deixar de banda alguna altra activitat?
No. Fer-lo ha afegit més temps davant de l'ordinador. És més, ara toco la guitarra (n'estic aprenent) cosa que no havia fet mai, així com tampoc dedicar-me a la fotografia.
Molt abans de crear el weblog escrivia i ho tenia abandonat. Gràcies al weblog he recuperat allò que tenia oblidat... mai havia escrit tant en la meva vida com en aquests darrers quatre anys.
Penses en els possibles lectors a l'hora d'escriure? Saps quans en tens? Hi tens algun contacte?
Malauradament sí que hi penso. I dic malauradament perquè de vegades condiciona. Jo no sóc columnista i no sé sentir-me presionat de treure un text diari i que a sobre digui alguna cosa que deixi satisfets als més de 300 lectors diaris que tinc. Els contactes els faig parlant amb ells mitjançant els meus escrits i adicionalment, amb els comentaris.
Parles habitualment de la teva vida privada o prefereixes mantenir-la en secret?
En parlo. I de vegades, massa. Però, mai dic el 100 per cent de la realitat excepte si es compleix allò de que la realitat supera la ficció i aquesta té gràcia. En aquest cas, la gent no es creu que sigui veritat i quan la gent creu que hi ha un escrit que és veritat, resulta que m'he inventat més d'un 25% sobre un fet que sí m'ha passat. La meva vida és tan avorrida com la de molts.
Com veus el futur dels blogs i del teu en particular?
El futur de tot plegat ja l'he explicat però del meu, encara no. Gràcies por este sueño: el futur de 4Colors és seguir igual com fins ara. Sempre he cregut que l'èxit d'una web (en general) són els seus continguts i no de com estiguin embolcallats. Per tant, jo no he d'evolucionar més a no ser, en escriure millor, refinar el meu humor i que la gent acabi venint cada dia a buscar un somriure.
Tens relació amb altres bloggers?
No. És que tinc relació amb altres motards? Trobo absurd que pel simple fet de conduir una moto, quan et creues amb una altra, l'hagis de saludar (això és així en la carretera). Doncs, no tinc perquè anar coneixent gent que té weblogs. Si els vaig coneixent és perquè el món és més petit del que sembla.
Quins són els blogs que segueixes més assiduament?
No en tinc cap en especial que hi entri cada dia. I ara amb i això de la sindicació de continguts i els RSS, no navego fins a ells per saber què han escrit. Llegeixo molt en diagonal... com jo, no tothom està genial cada dia o diu coses interessants constantment.
Què trobes a faltar a la blogosfera catalana?
La veritat és que la segueixo molt poc, així com a fenòmen. De tant en tant, em topo amb algun weblog escrit en català, i el llegeixo. Si m'agrada hi torno i si no, no hi torno més. Vaja, com qualsevol altre escrit en qualsevol altre idioma. Per tant, no l'hi trobo a faltar res en concret. Té tantes virtuds i mancances com la resta d'idiomes.
Enllaç al blog de Mia Font
