L’Ajuntament de Mataró vol dur a terme la renaturalització de la riera de Sant Simó, actualment molt degradada, amb la plantació de més de 20.000 arbustos i 1.800 arbres autòctons. Aquesta és la primera gran actuació del projecte Re-Natura Mataró, un pla que busca millorar la resiliència climàtica i la biodiversitat dels espais periurbans de la ciutat. La inversió prevista a la Riera és d'1,8 milions d'euros, finançats per fons europeus
L'actuació se centrarà en el tram de la Riera situat entre la rotonda de la carretera de Mata i el pont del Camí Ral, de 842 metres i una superfície de 19.000 m². Actualment està canalitzada entre murs de formigó i esculleres, i la presència de canyes, una espècie invasora, ha generat problemes com l’erosió dels marges i la proliferació de plagues. L'objectiu de la intervenció és integrar la riera en la infraestructura verda del municipi, fent que actuï com a corredor ecològic i biològic.
Una transformació ecològica profunda
El projecte preveu eliminar la canya i altres espècies invasores, i estabilitzar la llera amb tècniques com escullera revegetada o estructures de fusta d’entramat viu. Es plantaran nou espècies d’arbres autòctons, com alzines i tamarells, i disset espècies d’arbustos com aladern i llentiscle. A més, s’utilitzaran plantes herbàcies per revegetar més de 5.000 m² de superfície. També s’instal·laran refugis per a ratpenats, caixes niu per a ocells autòctons i plafons informatius que explicaran els valors ecològics de la zona.
Riera de Sant Simó. Foto: R.Gallofré
Amb un pressupost d’1,8 milions d’euros, l’actuació forma part d’un pla finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i la Unió Europea (NextGenerationEU). El termini d’execució és de deu mesos, amb finalització prevista al desembre. La retirada de canya començarà abans del període de nidificació, a mitjan març.
Re-Natura Mataró: un projecte integral
El programa Re-Natura Mataró inclou altres iniciatives com la recuperació de la riera d’Argentona, la millora de la biodiversitat del parc Central i la restauració del parc de la Pollancreda. També preveu convertir patis escolars en refugis climàtics i adaptar zones verdes urbanes per millorar-ne la funció connectora.
Aquestes actuacions, que sumen un pressupost global de més de 6 milions d’euros, estan dissenyades per estar completades a finals de 2025. El projecte no només aposta per la conservació del medi natural, sinó també per la creació d’entorns urbans més saludables i resistents al canvi climàtic.