Les millors Dissantes de la història

És una tradició que els diferents presidents del Comitè Olímpic Internacional quan acabin uns Jocs diguin que han estat els millors de la història. Una manera, quan la cosa ja es clausura, de reconèixer la feina feta. És una consuetud una mica tòpica i buida de contingut, però tant li fa: la podem emular. Les Dissantes del 2022 han estat les millors de la història.

Espaterrant la sensació i màgiques les imatges. Ja sabíem que aquestes serien Les Santes de les emocions i ja cal calçar-se si tot respon al patró vist fins ara en tots els actes. Cal calçar-se i apretar-se perquè per més que la part de platja de l’antic Club Nàutic sigui un espai molt gros ahir dissabte va arribar a quedar-se petit. La Fundació Maresme diu que es van superar les 15.000 persones. Una gernació o la mostra que Mataró té set de Santes i tenia moltes ganes de recuperar una de les seves cites més especials. El dia del petit miracle que propicia la Fundació en forma de festassa plena de sentit, missatge i contingut.

Hi havia hagut abans d’aquestes moltes Dissantes sonades. Cadascuna té el seu encant i no cal triar-ne cap. Les del 2018, amb Txarango omplint la platja a tocar del Port van ser desbordants. Les d’aquest 2022 sumaven doble al·licient afegit: són les del retorn i l’afirmació de les ganes de tornar a dir ‘Jo soc com tu’ després de la pandèmia i, a més, el component local anava reforçat. Els grups jugaven a casa. I quan ets de la Pedrera i jugues a un Camp Nou ple pot passar que semblis una altra jugadora.

The Tyets, profetes a casa

The Tyets estan en aquell punt en el qual es posen un mitjó a La Garrotxa i s’acaben de calçar al Montsià. No paren, amunt i avall. En clau mataronina els podem tenir com el que són: un grup de bons amics que s’hi passen teta, però és prescriptiu mirar l’agenda i parar l’orella allà on van. Ens ha sortit un senyor hortet de la música urbana i cal cuidar-ne els fruits. Ahir, per més que fessin potser el mateix concert que el dia abans, The Tyets tenien l’afegit. Eren profetes a casa i se’ls notava somrients i riallers, encara més. Van divertir-se i van doblar flashmob i ‘bolo’ amb el seu entusiasme desbordant. Van deixar tothom amarat de suor perquè és impossible parar quiet escoltant-se’ls.

Havien obert abans els Cine Nuria, en aquella hora mandrosa de les Dissantes en el qual les famílies i les rotllanes a terra per sopar són protagonistes. La van alçar i van tirar del seu bon repertori per un concert bo. I després de The Tyets, per fer-ho tot mataroní van pujar a dir la seva el col·lectiu de la Teixidora.

Lágrimas de Sangre, més enllà del rap

Els Lágrimas de Sangre són del Masnou però massa gent mataronina els va descobrir a les Dissantes 2022. No els oblidaran i potser ens retreuen als que els presentàvem dient que eren un grup de rap de per aquí. Encertàvem dient que atenció, que agraden molt i tenen tirada i de fet la platja pràcticament no es va buidar gent. Potser les criatures, al setè son ja, dutes pels pares. I poc més. Els Lágrimas són un senyor grup que les diu, les fa, les canta i les planteja d’alta volada. I que amb bona disposició i molt bon olfacte s’han creat el seu propi so, capaç de tendir a la melodia fins esdevenir tararejable o estripar el verd perquè sigui més contundent. Van remenar malucs i consciències i van deixar la nit franca perquè Angangas ensenyessin allò que mai haurien hagut de deixar de ser les orquestres de Festa Major: músics de primera que saben que cada segon és or, cada cançó l’última bala i la nit una guerra simpàtica que ve a guanyar-se.

De debò, l’estampa a les tres era formidable. Emocionant de valent. Milers de persones encara consumint com a bojos, contents i retrobats. La Fundació Maresme ha renovat el seu miracle i el seu símbol semblava somriure encara més a les samarretes negres d’aquest any. Mataró ho va tornar a fer i potser millor que mai abans. Glòria a Les Santes i glòria a en Santi!