MODEL DE CIUTAT
R.R: Quin és el punt més positiu que ha trobat en l'alcalde Baron i en la gestió dels últims anys i quin el pitjor?
P.M: Molt resumit. Penso que com a factor positiu té voluntat de treballar per la ciutat. Com a factor negatiu és que no té visió de ciutat, no sap què vol fer de Mataró.
P:Hi ha d'haver un projecte clar de ciutat?
P.M: I tant! Mira, quan l'any 2004 a mi em van nomenar portaveu, jo el primer que vaig fer va ser asseure'm una tarda amb un paper i descriure quin Mataró volia fer. El meu Mataró en aquell moment tenia quatre potes. La primera era la pota de crear un referent de ciutat; la segona, l'economia. La tercera pota era el coneixement i la quarta pota la creació del nou hospital sociosanitari al costat de l'actual.
P: Però les exigències d'en Jordi Tardà per al Museu del Rock no eren massa favorables...
P.M: I què? Sí que aquest senyor té les seves exigències com tothom les té, però el que hem de mirar és com reverteix després en la ciutat. A nosaltres, la inversió ens pot semblar cara o barata, però hi ha inversions que canvien el sentit de la història. Mirin el Guggenheim a Bilbao: va ser una aposta molt arriscada, que en el seu moment va tenir molts detractors que deien que això era una barbaritat, però va canviar la història de la ciutat.
IMMIGRACIÓ
R.R: Vostès sempre diuen que les ajudes als immigrants han de ser a canvi de. A canvi de què?
P.M: Jo penso que els immigrants han de tenir els mateixos ajuts que té tothom. El que passa és que nosaltres diem que la immigració, primer, ha de venir legal i, segon, s'ha d'integrar. Hi ha d'haver fins i tot proves d'aquesta integració. Tota ciutat, tota societat té una capacitat d'acollida i si l'excedeixes estàs disminuïnt la qualitat de vida de la resta de persones que també ha de disposar dels serveis sanitaris, educatius, etc. En segon lloc, penso que han d'haver-hi polítiques més actives d'integració: a l'immigrant se li ha de donar informació sobre quin és el mode de vida que nosaltres tenim i vetllar perquè no hi hagi cap sector social d'aquests immigrants (dones, nenes) que vegin disminuïts o menystinguts els seus drets. I, en tercer lloc, petites polítiques de qualitat de vida en els barris que, si no es fan, generen conflicte social, com per exemple, la manca de seguretat, que hi hagi determinats espais públics a la ciutat on la gent no hi pugui anar, no tant perquè hi hagi un perill real o segur, sinó perquè la sensació és que hi ha inseguretat.
P: La cultura i l'esport poden ser font d'integració?
P.M: Sí, sens dubte. Jo penso que l'esport té una vessant importantíssima en la formació de la persona. Estem en una societat en què hi ha una gran mancança de valors. Ara ho hem vist a França, on hi ha hagut unes eleccions que no han estat unes eleccions de propostes, sinó de conviccions i aquí acabarà passant el mateix. Hi ha una gran abstenció en l'electorat i penso que és precisament perquè falten referents. I l'esport és una via per formar com a persona el nen, en totes les vessants que fan falta perquè la persona tingui una formació integral i l'esport penso que és una bona via per aconseguir-ho.
CULTURA
P: Quin concepte de cultura té?
P.M: La cultura és importantíssima. Jo sempre dic una cosa: la gran transformació de les ciutats en l'última part del segle XX i sobretot el principi del segle XXI no és tan una transformació econòmica com una transformació cultural que al final ha tingut una repercussió econòmica. El govern municipal practica una cultura petita, una cultura controlada. Tu coneixes una artista que es diu Anna Lench, la pintora? Doncs és amiga meva. Vaig tenir una entrevista amb en Graupera i li vaig dir, et portem a l'Anna Lench que faci una exposició aquí, a Can Palauet o on vulguis. Va dir que no. I és una de les millors pintores vives que hi ha a Europa. Va dir que no. No, perquè se'n va dels esquemes. Primer, la portàvem nosaltres. Segon, és jueva.
P: Ara ja tenim espais culturals, ara els hem d'omplir de continguts. Creus que la gent sap el que ha costat Can Xalant?
PM: Si ho sapiguessin ja estaria tancat perquè hi hauria manifestacions cada dia. Jo penso que la inversió de Can Xalant, amb els resultats que hem tingut, ha estat una inversió llançada. Però això ja ho vam dir des del principi. Hi ha coses en la política cultural de la ciutat que s'han fet per als amiguets del senyor Graupera i pels amiguets del govern. Hi ha tot un sector que viu de la subvenció i que d'una altra manera la seva expressió artística no arribaria més enllà de casa seva, però que, en canvi, com que són de la corda els hem de protegir. I Can Xalant és un exemple paradigmàtic d'això.
P: Segons el meu concepte, el que ha estat encertat ha estat la Casa de la Música.
PM: Sí, però escolti'm, si vostè munta un negoci, l'administració no té perquè invertir-hi en aquest negoci. Potser sí que té una repercussió social important, però és clar, és com si demà jo obrís una editorial i dic que això té un interès ciutadà... és relatiu. Jo crec que en la iniciativa privada, en l'esforç. L'administració el que ha de fer és crear els condicionaments. Espais culturals, sí, però no invertir en un negoci o ajudar a mantenir un negoci que d'una altra manera no tiraria endavant. Jo això no hi estic d'acord. Per això vam votar en contra.
-