Quina és la situació actual de Mataró envers la sequera?
Mataró està en una situació com tota l’àrea metropolitana de Barcelona, depenent com depenem d’una manera molt important de les conques del Ter, d’on el nivell d’aigua dels embassaments ens acaba donant la garantia de tenir subministrament. Estem en una situació amb poques garanties, com passa a tota la Catalunya metropolitana. Tenim el que tenim, uns embassaments petits que de seguida s’omplen i també amb uns recursos emmagatzemats que duren molts pocs dies.
Però aquí no han saltat les alarmes.
Particularitzant en Mataró, amb la normativa establerta per prioritzar l’abastament urbà sobretot el domèstic, des de la Generalitat es va posar un volum d’aigua màxim per cada ciutat, anomenada la dotació. La quantitat de litres que es poden fer servir per tal duri el suficient temps com per esperar que plogui. aquest volum màxim en cada un dels llindars de les reserves dels embassaments és molt més alt del que consumim. Estem en un escenari on ara mateix s’ha de gastar com a màxim 270 litres per ciutat, i això inclou vivendes, industria, serveis, etc. I nosaltres en gastem entre 180-190.
I en els escenaris més difícils previstos pels propers mesos?
Quan els embassaments es trobin sota el 20%, que passarà properament, la dotació màxima serà de 230. Pel que seguim estant bastant per sota. Quan altres que estan per sobre d’aquesta quantitat hauran de veure que restringeixen, nosaltres encara estarem amb una certa tranquil·litat perquè tenim un consum molt per sota del nivell màxim que ens permeten. Quan la reserva estigui al 15%, s’haurà de baixar a 210, pel que seguirem estant bé. No ens afectaria la necessitat de restringir el consum fins que les reserves arribin al 10%.
A què es deu aquesta situació de l’aigua a Mataró?
Fa 25 anys que fem moltes coses. Canviar sistema de distribució de l’aigua, de tal manera que no es llenci aigua. Es va invertir molts diners en canonades, vigilar molt les fuites, vam incentivar a la gent posant alhora d'estalviar aigua. I tot comporta que en 25 anys tenim 25.000 habitants més, destinem a usos no domèstics més del doble de l’aigua que destinàvem en els anys 80 però, amb la millora de la gestió i la reducció del consum domèstic , estem gastant un hectòmetre cúbic menys. Hem passat de gastar 180 litres habitant per dia domèstic a 109. En els anys vuitanta, per cada 100 litres d’aigua, només en facturàvem 75 i ara en facturem 94.
No patirem restriccions de boca properament, llavors.
Evidentment, no hi ha cap mena de previsió de fer restriccions perquè els nivells que tindran els embassaments abans de l’estiu estaran molt per sobre del que la ciutat consumeix. Aquestes restriccions s’està parlant a nivell de Catalunya després de l’estiu. Nosaltres anirem sempre un parell de mesos enrere respecte els altres, que tenen consums superiors. No ens correspondria fins a final d’any i és un temps molt llarg perquè no hagi plogut. Crec que Mataró està jugant amb avantatge ja que em fet els deures i gastem menys que els altres.
I el nivell d’excepcionalitat 2 activat al febrer, funciona?
De moment no s’han obert expedients. Estem controlant els consums i hem optat per la sensibilització de les persones, aconseguint disminucions importants. Tot el que es pugui fer per la via de la bona voluntat és més positiu que no haver d’entrar en la sanció, perquè entrem en allò de tornar-nos com si estiguéssim a l’Havana, que uns es vigilin als altres, coses no coherents en una societat del segle XXI. Les persones de promig fan el que han de fer i la disminució del consum domèstic s’ha produït i la denúncia a qui no entra en el rodatge no solucionarà el problema. El que s’ha de lluitar és portar més aigua al sistema, no tancar a la presó aquell que regui el seu jardí.
Hi ha marge per esperar a la solució: la pluja.
Tenim molts dies per endavant i més possibilitats d’altres de que abans no ens toqui, hagi plogut. Actualment la problemàtica es pot resoldre amb pluja. Es podria haver resolt amb temps fent altres coses per tal de no dependre només del cel. Però com que no s’han fet les accions que s’havien de fer en els últims 40 anys, avui estem pendents del temps.
Com quines?
Accions n’hi ha moltes. Igual que l’any 77 es va fer el transvasament que és el que ens ha permès sobreviure fins avui. Ara tenim altres possibilitats de portar aigua on hi ha el 90% dels habitants de Catalunya. Evidentment s’ha de fer una bona gestió de l’aigua, gastar-ne la necessària però només així no n’hi ha prou. S’ha de fer més coses, des de les dessaladores que ara es comencen a fer, gestionar excedents agrícoles que n’hi ha i en poden haver si es gestiona millor l’aigua en aquest sector. El 65% del que es gasta a Catalunya és en l’agricultura. També es pot fer la connexió entre la xarxa de Tarragona i el Ter, una idea de la que es parla molt últimament i que estava prevista fa cinc anys. Això permetria, amb respecte pels cabals ecològics, cobrir les necessitats dels. Ara estem a punt d’inaugurar la dessaladora del Prat, la primera gran acció per millorar els recursos disponibles.
Llegeix la segona part de l'entrevista aquí
-