Zacaries Estévez, la persona més gran de Mataró, va morir abans d'ahir a l'edat de 107 anys. La seva vida era un llibre d'història obert que explicava amb senzillesa a tothom que el volgués escoltar. Concretament recordava amb precisió, simpatia i picardia els fets que havia viscut just abans de la Guerra Civil Espanyola i durant el conflicte, que va viure íntegrament a Mataró.
Si d'una acció se'n sentia cofoi era la d'haver estat el guardaespatlles del sindicalista Joan Peiró, quan aquest encara no era ministre. Però sobretot haver-ne estat el seu amic: "Ni jo era més que ell, ni ell era més que jo, en el sentit de la cooperativa. Ara, en intel·ligència, ell era el rei i jo era un peó, però era un peó que el vetllava i el vetllava com si hagués sigut el meu pare...", explicava amb humilitat Estévez durant una intervenció en un programa de televisió. A més, amb Peiró, el mataroní compartia el fet de ser treballador de la cooperativa Cristalleries de Mataró i ser membre de la CNT.
Estévez sempre va estar obert a participar en qualsevol acció que servís per explicar aquella història que ell havia viscut. Així ho feia fa dos anys al documental La justícia de Franco de TV3 i just en fa un al documental 27-G. Bandera blanca produït per Capgròs. En aquest darrer treball Esteban explicava com va viure l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat i assegurava amb contundència: Jo aquell dia vaig plorar. Ahir diversos mataronins l'acomiadaven en una cerimonia celebrada a l'església de Santa Maria.
