Cop molt dur a la cultura popular mataronina amb la mort, als 71 anys, de Lluís Hugas Roca. En Lluís era un autèntic pal de paller de Les Santes i estava vinculat a nombroses entitats locals. Sense ell no es poden entendre festes o actes que les generacions mataronines actuals i de futur creuen de tota la vida. Un home bo que donava impuls col·lectiu a tot el que feia. I que gaudia molt fent-ho.
En Lluís o directament ‘l’Hugas’ és el geganter més icònic i reconeixible de la Família Robafaves. Per història, per continuïtat i també per una manera d’entendre la festa i la funció digna de les figures institucionals com a representants de la ciutat. Els geganters de Mataró són com són per en Lluís i per l’enyorat Joan Fradera ‘Uanxo’.
Pare de Les Santes
Hugas va ser juntament amb el propi Uanxo el primer geganter que va entrar a la colla de portadors dels Gegants de Mataró a la dècada dels 70, quan aquest cos cobrava per fer ballar les figures. Se’ls coneixia com a mercenaris. Ells dos mai van parar la mà, van començar a canviar la història des de dins i amb els diners van sufragar la Momerota, l’any 1979. La seva és la línia que s’imposa i poder dur la camisa blanca amb l’escut de la ciutat brodat al pit era el que més li agradava.
Quan tot això passava, Hugas ja era un puntal de la generació sorgida al Foment que va crear la campanya de ‘Les Santes, fem-ne Festa Major’ i que va encarnar després la Comissió, parint l’actual model i esquema de festa. No ha deixat de treballar per a completar aquesta, és qui va impulsar l’Estrena de la mateixa manera que va ser pare directe del millor acte creat: el Desvetllament Bellugós.
Lluís Hugas, al Desvetllament. Foto: R.Gallofré
El mateix temps forma part del Nou Gremi de la Carnestoltada, esdevé el primer Botargue d’empunyar l’escombra per encendre carretilles. També és des dels inicis a la Confraria de les Set Setmanes, el grup que porta més de quatre dècades fent la Vella Quaresma de Mataró. Deu ser qui més cops ha pujat dalt una de les dues escales allà a la Peixateria per fer cantar el Serra la Vella i els Dimecres de Cendra acompanyava la imatge amb vestit de gala i rostre seriós.
La seva passió per les festes populars el porta a ser també geganter de Solsona i patumaire a Berga. Precisament per Corpus d'aquest any va començar a complicar-se-li la salut.
Electricista de professió, molt manetes, amant de les diferents tècniques i tecnologies com la ràdio, en Lluís no se sabia estar quiet. Pessebrista, tècnic durant anys al Pastorets de la Sala Cabanyes, amant de les maquetes ferroviàries i sobretot un apassionat de la natura i les muntanyes. Membre de l’Agrupe, que tant ajudava a organitzar la Marxeta com la Marxassa o s’encarregava de fer de guia per alguna serra catalana. Cap tant seva com la Serra de Busa i als seus peus la Vall d’Ora de la que és un dels seus veïns més estimat. Mataroní i valldorenc, era. També havia estat en més d’una ocasió al Nepal, complint somnis de poder fer alpinisme a l'Himàlaia.
La dimensió col·lectiva
Tot el que ha fet en Lluís té pòsit en com és Mataró ara i com som els mataronins que hem gaudit de la seva obra. Una obra comuna ja que res li agradava més que la dimensió col·lectiva de moltes de les mogudes que ell havia fet néixer i créixer. Ha estat el gran connector de gents i tradicions, el greix que ha fet funcionar tots els mecanismes festius d’aquesta ciutat i tot ho ha fet amb el ser caràcter únic. Afable i paternal, genial i geniüt alhora. Molt magnètic, en Lluís.
Mataró li deu moltíssim a en Lluís Hugas. Li deu moltes coses molt ben fetes. Era més que un amic que parlava sempre amb el cor a la mà. Els seus discursos abans d'un Desvetllament o una Barram eren el resum d'una manera de ser, fer i d'actuar. Ha estat un exemple de perseverança i un privilegi per tota la gent (que és molta, moltíssima) que hem intentat aprendre d’ell, seguint-lo. A partir d’ara cada repic de campanes o cada ball d’en Robafaves tindran un sentit afegit: la gratitud per tot el que ha fet en Lluís Hugas.