La mort és un dels temes més recurrents i universals en la literatura. Des de l'antiguitat fins als nostres dies, autors de totes les èpoques i cultures han reflexionat sobre la fi de la vida, un misteri inevitable que ens interpel·la a tots, presentant-se com a por, alliberament, reflexió o motor per entendre la condició humana.
En les tragèdies clàssiques, la mort sovint apareix com una força ineludible del destí. Els grecs antics, amb autors com Sòfocles i Eurípides, van crear personatges sotmesos a l'inexorable fil de la vida teixit per les moires (deesses del destí). A Èdip Rei de Sòfocles, la mort i el patiment sorgeixen de la lluita inútil de l’home contra el seu destí predeterminat. En aquestes obres, la mort té un caràcter solemne i tràgic, posant de manifest la petitesa humana davant forces superiors.
A l'època moderna, autors com William Shakespeare van explorar la finitud de l’ésser humà a través de personatges que, davant la mort, es qüestionen el sentit de la vida. A Hamlet, el famós monòleg “Ser o no ser” és una meditació profunda sobre la mort, la incertesa del més enllà i el sofriment de l'existència. Fiódor Dostoievski tracta la mort des d'una perspectiva espiritual i redemptora. La literatura russa sovint veu la mort com un camí cap a la reflexió i la regeneració espiritual.
Amb el sorgiment de l’existencialisme al segle XX, autors com Albert Camus i Franz Kafka van presentar la mort com una realitat absurda i inevitable. A La pesta, Camus descriu una ciutat assotada per una epidèmia mortal. Aquí, la mort es mostra arbitrària, sense sentit, i obliga els personatges a enfrontar-se a la seva pròpia vulnerabilitat. A El procés de Kafka, la mort arriba de manera inesperada i absurda, una condemna sense causa ni explicació. Aquest enfocament posa en relleu la fragilitat humana i la manca de significat inherent a la vida.
En alguns casos, la mort també ha estat tractada com un alliberament. Autors com Virginia Woolf i Sylvia Plath van abordar aquest tema des d’una perspectiva introspectiva i poètica. A La senyora Dalloway, Woolf reflexiona sobre la mort com un acte de llibertat i, alhora, com una forma d’escapar del dolor. Sylvia Plath, a través de la seva poesia, expressa la seva lluita interna i veu la mort com una via d’alliberament personal davant el patiment emocional.
Avui dia, autors com Haruki Murakami i Paul Auster continuen explorant el tema de la mort des d'una perspectiva moderna. Murakami, en obres com Tòquio Blues, tracta la pèrdua i el dol com a elements inseparables de la vida, mentre que Paul Auster, a L’increïble viatge de Mr. Bones, analitza la mort com un moment d’humanitat i connexió amb els altres. La literatura contemporània sovint desmitifica la mort, mostrant-la com una part quotidiana de l’existència.
Cabré Junqueras
- C/Aristòtil, 37
- 08304 Mataró
- Tel. 937 415 370
- info@cabrejunqueras.com