Els resultats del 28-M a Mataró van posar sobre la taula diversos possibles escenaris per al govern municipal. Tots ells amb David Bote, del PSC, com a alcalde. El més fàcil per l’aritmètica era una sociovergència, sumant majoria absoluta amb Junts per Mataró. La segona opció, un govern d’esquerres, amb ERC i En Comú Podem. La tercera, els socialistes governant amb minoria.
Però el PSC ha sorprès aquesta setmana proposant una alternativa que a ningú més que a ells els havia passat pel cap: el tripartit amb Junts i En Comú Podem. És a dir, repetir el pacte de govern amb el partit de Sergi Morales, que ha estat una bassa d’oli en els darrers quatre anys, però sumant-hi Junts, ocupant així 16 dels 27 regidors que conformen el consistori mataroní.
Aquest dissabte, dia 17, se celebra el Ple de constitució del nou Ajuntament, on l’únic segur és que David Bote serà investit com a alcalde, ja sigui amb acord o sense amb la resta de formacions. Malgrat que no és obligatori que demà s’arribi al ple amb un pacte establert (aquest es pot acordar a posterior, en les setmanes o mesos vinents), el PSC vol que sigui així, i manté converses obertes amb Junts i Comuns de cara a formalitzar aquest tripartit.
El PSC admet que l'encaix no és fàcil i està a l'espera de la resposta dels dos partits
Les dues altres formacions implicades estan obertes a les converses, i si bé consideren que el pacte pot arribar a ser factible, també el veuen complex, ja que no amaguen que genera unes certes incomoditats. Per al PSC, que fa gala de centralitat i flexibilitat política, pactar amb un partit d’esquerres o un de centre-dreta no suposa cap gran contradicció (de fet només han descartat pactar amb Vox i la CUP, a qui defineixen igualment com a “forces radicals”). La qüestió que no s’escapa a ningú, aquí, és la convivència entre Junts i En Comú Podem en un mateix govern. El propi PSC, segons admeten fonts de la formació, sap que l’encaix “no és fàcil”. En aquest sentit, assenyalen que estan “a l’espera” de l’oferta que han fet als dos partits.
Un element que juga a favor d’un pacte d’aquestes característiques és la necessitat de garantir la governabilitat en un ajuntament força fragmentat, amb set grups, i on l’entrada de la ultradreta amb els 4 regidors de Vox ha generat molta preocupació. A més, les dinàmiques municipals són importants i acostumen a alleugerir o modificar els antagonismes polítics, i en el cas de Mataró la relació personal entre els representants dels dos partits, amb Alfons Canela com líder de Junts i Sergi Morales d’En Comú Podem, és cordial. Això ajuda a facilitar una mica les coses, però no implica que deixin de ser difícils.
Els comuns reconeixen que "no és l'escenari que volíem" però no s'hi tanquen
Fonts d’En Comú Podem reconeixen, respecte a la proposta de pacte dels socialistes, que “aquest no és l’escenari que volíem”, i que “no és un pacte fàcil”, però també matisen que “no ens tanquem pas” a fer-lo possible. Depèn molt de com avancin les converses aquest mateix divendres, i del que decideixi l’assemblea local del partit convocada per aquesta mateixa tarda. Des del partit de Morales saben que la seva proposta d’acord d’esquerres amb partits com ERC i la CUP, tot i que la mantenen, no serà possible ja que els socialistes no la contemplen.
Celebració dels resultats del 28-M a la seu de Junts
Junts veu una governabilitat "complexa" amb aquest tripartit, però segueix negociant
Per part de Junts per Mataró, el seu punt de vista és similar. Consideren que hauria estat molt més senzill un pacte a dos amb els socialistes, sumant 14 regidors i per tant majoria absoluta. L’acord a tres amb un partit com En Comú Podem, segons fonts del partit, generaria “una governabilitat complexa” a Mataró, però tampoc descarten poder arribar a un pacte que, almenys sobre el paper, ho faci possible. Des del partit reconeixen, però, que malgrat la bona relació personal amb els Comuns, hi ha punts de vista força diferents en temes clau de la ciutat (seguretat, ocupacions, col·laboració publico-privada en esdeveniments i serveis municipals...). Quelcom que els propis comuns, evidentment, tampoc neguen.
Com l’any 1979?
L’acord pot fructificar en qualsevol moment, si és que ho fa, ja que les converses estan obertes i són constants, però ara mateix, divendres al matí, mana la incertesa. Cap dels partits implicats pot assegurar que s’arribi al ple de demà dissabte amb un acord tancat. Però cap d’ells es tanca en banda. Seria, en tot cas, un pacte pràcticament inèdit a la ciutat i al conjunt del país. Inèdit? No ben bé, ja que el primer ajuntament democràtic de Mataró, amb el socialista Joan Majó al capdavant, va ser un tripartit PSC-PSUC-CiU. Eren altres temps, fa ja 43 anys, però la història és cíclica.