Unes 25.000 persones hi van assistir d'entrada, però el so i els accessos eren insuficients
La pluja, companya empipadora de Les Santes ja quasi com a tradició, va voler fer-se la important i aquest 2023 venir a intentar aigualir la jornada principal, la diada del 27 de juliol. Primer va aturar la Passada a la meitat, obligant figures a amagar-se en garatges i locals. Va ser res, pocs minuts. Més torracollons va ser el xàfec puntual però persistent, curt però intens que als pocs minuts de començar el que havia de ser el gran concert d’aquestes Santes va acabar per endarrerir-lo prop d’una hora i enviant a casa sense hits dels The Tyets a més de la meitat dels congregats.
Però ni la pluja pot amb The Tyets, estan com estan i sent qui són sabent-se a casa. Organització i grup van aguantar, van mirar el radar i van veure que la pluja caducaria i amb un mutis estrany (en lloc d’anunciar-ho més, ni tan sols per xarxes) van fer bona l’espera pacient dels que feien servir tovalloles per paraigües i a quarts de dues recomençava el concert. Hi havia menys de la meitat de públic que al primer tram, però el grup volia rematar el 27 a casa i va disparar tota l’artilleria (del fundacional Santrap al darrer ‘visca’ del Coti x Coti) per a gaudi dels més creients, que s’havien quedat.
I potser per la llista de cançons o l’espectacle algú dirà que va ser un concert més de The Tyets. Però també una miqueta més. Hi havia més emoció, més comentaris, més somriures. Va acabar-hi regnant l’agraïment per no haver suspès, el toc entremaliat d’haver guanyat als elements i la sensació plaent que el 27 no podia acabar de qualsevol manera. Més focs, mentre a baix milers de persones ballaven rupestrament i entusiasta la famosa sardana hit, van rematar el concert. Va ser una festassa que va acabar fins i tot amb el Bequetero, tot i que se la perdés massa gent.
Dia 27 Concert The Tyets. Foto: R.Gallofré
Escenari desbordat
I val a dir que el que abans de les gotes havia quedat clar era que l’Escenari Espigó, a més d’aquell curiós gir de gairell com estava enfocat, era clarament insuficient a l’èxit i l’envergadura de Tyets. Descobert, pel que a les tres gotetes ja van aturar el concert. Amb els accessos complicadament saturats, amb la barra minsa i moltíssima gent (moltes famílies) veient literalment impossible ‘baixar’ a la sorra. I amb el so molt focalitzat de manera que la part del Passeig Marítim i el primer tros, baixant, de l’antic nàutic no se sentia bé. Es parla de 25.000 persones al concert: la platja de Mataró és prou generosa com per trobar millors condicions d’espai per un acte que se sabia que seria massiu.
- La manca de 'sostre', de pla b, de comunicació i l'elecció de l'orientació del concert seran gènere de debat i polèmica, segur
Glòria a la Tomás
La nit a baix a mar havia començat com és preceptiu, amb els focs allà on han de ser i on guanyen, on són de tota la ciutat que s’hi congrega, vora mar i ahir enmig d’unes ratxes de vent impressionant que presagiaven que el cel faria de les seves. A les onze i durant 17 minuts, la Pirotècnia Tomás va tornar a fer de les seves. Molt material, molt color, moment de façanes senceres per emmarcar, el típic moment de les palmeres o jocs de colors. Mentre el vent s’anava fent brau, la Tomás anava i hi tornava. I després del rètol del ‘Glòria a Les Santes’ no va voler esperar i va disparar un estrèpit final marca de la casa que va entusiasmar la gent, a la sorra i al passeig, on tots els mataronins valen el mateix i miren cap al mateix espectacle.
Un bons Focs d’una Pirotècnia, la Tomás de Benicarló, que acabarà guanyant-se un lloc al nomenclàtor local. Ves que el dia que haguem de fer l'avinguda de la Tomás aquesta no vagi a petar al carreró dels Tyets...