El gerent del Consorci Sanitari del Maresme, Ramon Cunillera, repassa l’estat actual de l’Hospital de Mataró, dóna per perdut el deute històric i reitera que el trasllat del Sociosanitari era la millor de les opcions a curt termini.
Aquest estiu, els treballadors van denunciar una sobrecàrrega de treball que els posava al límit. Ha canviat en els últims mesos?
Aquelles declaracions van ser exagerades. No és cert que l’Hospital es col·lapsés per la feina. Vam fer una reunió amb els grups municipals a principis de setembre on es van analitzar les dades d’aquest estiu i comparar amb les dels últims anys, i quedava palès que no va haver-hi excés de treball més enllà de la darrera setmana de juliol.
A què es deu aquesta afirmació tan taxativa del comitè de treballadors, per tant?
Un hospital es col·lapsa quan el tens ple i no pots treballar, i això no va passar. Una altra cosa és la sensació que el personal a nivell individual pot tenir i que puc entendre, perquè hi havia molta feina.
Però hi ha hagut queixes pel servei d’urgències...
A Urgències hi ha molta feina, això és així. Unes 300 incidències diàries és una mitjana alta, però s’ha de dir tot. Un 60% són de baixa complexitat i això es tradueix en un problema: el pacient s’ha d’esperar molt perquè no calen ingressos ni proves complementàries, i tenen prioritat els casos urgents que entren sense esperar.
Cunillera anima a no pensar més en el deute històric i sí en allò que és necessari pel futur
Es va suggerir que això podria agilitzar-se fent servir a ple rendiment la nova àrea d’observació d’Urgències estrenada a principis d’any.
La idea inicial era tenir tancada aquesta àrea tot l’estiu, ja que l’activitat es preveia baixa, però en veure que ho necessitàvem vam decidir obrir-la de les 11 del matí a les 19 de la tarda. Si algun dia calia obrir-la abans es feia i si alguna nit s’havia de mantenir, també.
I les inversions pendents? Es reclamen 10 milions per elements urgents i necessaris.
Per parlar d’inversions cal entendre com funciona l’Hospital. Per una part tenim el Concert, allò que CatSalut ens dóna perquè les ‘cases’ del consorci funcionin: són 120 milions. D’aquí, agafem una part per amortitzacions. 2,3 milions per reposicions, equipament, etc. És clar que és insuficient.
Cunillera afirma que té una
relació excel·lent amb l’Ajuntament, però que ell no ha de fer política, sinó convèncer des del vessant tècnic
Quant seria necessari?
Una auditoria ens indica que efectivament calen en els propers anys uns deu milions d’euros. Però no podem augmentar aquesta amortització anual. Això depèn dels pressupostos de la Generalitat, i no en tenim de moment. Si ens en posessin 3 milions més cada any seria genial, però el país està com està. Per això nosaltres hem de seguir calendaritzant el que necessitem i no deixarem de fer-ho.
Tot això sense parlar de possibles ampliacions d’infraestructures, només pel funcionament actual.
Aquesta és la tercera peça per entendre el funcionament del Consorci. Les inversions en obres estan per escriure, perquè cal identificar què necessitem. Calen més llits, però les obres necessàries són cosa de CatSalut, nosaltres només podem demanar el que el territori requereix i ells són qui ho han de donar.
Tot això no es podria solucionar si es pagués el deute històric que té la Generalitat amb el nostre territori?
No parlem més del deute històric. És evident que s’han comès errors, però mirem endavant. El dèficit el tenim, però no pensem més que arribaran recursos per pal·liar un dèficit provocat per decisions de fa quinze anys. El que necessitem és que ens aportin els diners que Mataró necessita.
Però són uns diners que anirien bé per aturar l’amenaça d’aparells que entren en obsolescència, com s’ha alertat des de treballadors i Coordinadora.
És que això tampoc és perillós ara mateix. Si un aparell sobrepassa la seva vida útil no vol dir que deixi de funcionar. Tots els equipaments sempre superen el seu temps d’ús. Cada any, com deia, gastem 2,3 milions d’euros en renovar equipament, no podem gastar més. Mai posarem en risc cap departament amb cap aparell que es pugui espatllar.
“Treballo per al Consorci i per la seva millora, no per a la Generalitatde Catalunya”
Es derivaran a un altre centre un total de 60 operacions de genoll. És una política habitual?
Tenim una llista d’espera gran, i ens faltaven diners per operar a part de la llista. La idea era cobrir-ho amb un pla de xoc, però sense pressupostos a la Generalitat l’increment de pròtesis previst no es pot realitzar. CatSalut ens va indicar que si algun pacient ho volia, hi havia una bossa de pròtesis comprades al Sagrat Cor disponible. Nosaltres no els podíem operar i vam donar l’opció. Amb pressupostos aprovats podríem haver-ho fet nosaltres, però sense acord al parlament no podem prendre decisions en aquest sentit.
El que també està pendent és decidir què fem amb el Sociosanitari de l’Antic Hospital Sant Jaume.
Aquest tema també s’ha convertit en polèmica sense motiu. Vam prendre la decisió transitòria de traslladar el Sociosanitari a la Unitat 6 perquè era una bona idea pel pacient, que podia estar més proper a l’àrea d’Hospital; per tema estructural, el Sant Jaume està envellit i pot provocar que els malalts no estiguin còmodes; i econòmic. Ni volíem tancar el Sant Jaume ni anar contra la majoria.
Llavors quina és la solució?
La solució passa per créixer amb noves obres, ja sigui creant una tercera planta a l’Hospital o creant un nou edifici aquí al costat. Calen més llits i el conseller va dir que el creixement de places passarà pel Consorci Sanitari del Maresme. No es derivaran serveis. Per tant, cal preparar el futur de cara al 2020 i sobretot al 2025, quan el nombre de gent gran es dispararà i cal estar preparats. Amb o sense trasllat transitori, queda clar que la població estarà més envellida i s’ha d’abordar amb una nova instal·lació.
En el fons, la posició és similar a les grans reivindicacions del territori.
Naturalment. Tenim una relació excel·lent amb l’alcalde, però cadascú fa servir les seves eines. Les nostres són d’àmbit tècnic per fer entendre a qui pren decisions què necessitem. L’alcalde ho fa des de la política.
Però molts cops sembla com si la coordinadora i les manifestacions en defensa de la sanitat pública acabessin alineant la feina de gerència amb la Generalitat.
Jo sóc treballador del Consorci Sanitari, treballo per la gent d’aquí. A mi ni em selecciona ni em contracta la Generalitat, però tothom té el seu paper. Jo tinc uns instruments que no són els de la Coordinadora, ells surten a fer soroll i jo tinc altres mecanismes, com reunir-me amb gent de qui m’haig de guanyar la seva confiança. Però això no vol dir que no treballi pel Consorci.
Però no està d’acord amb algunes de les formes de reivindicar-se.
La meva feina pot ser qüestionada, faltaria més, però em sap greu que es facin asseveracions que desfiguren el quadre, que són inexactes. Es desprestigia la feina de molta gent de l’Hospital que treballa molt per sobre del sou que té. I tal com ho dic aquí, ho he dit al Comitè d’empresa. A vegades fan mal als seus companys, les declaracions públiques tenen un impacte