‘Periplaneta americana’. Aquest és el nom de l'espècie de panerola més comuna a Mataró, que no deixa indiferent a ningú que se la trobi per la seva mida força gran i pel seu color vermellós. I, vaja, perquè és una panerola, i a qui li fa gràcia descobrir-ne a una a casa?. “En els darrers temps ha desplaçat completament a les autòctones, malgrat ser una espècie pròpia de climes subtropicals,”, explica Eva Torres, tècnica de Salut Pública. El canvi climàtic ha creat un clima idoni per a la supervivència d’aquesta espècie en latituds teòricament més fredes com ara la mataronina, i avui aquestes paneroles són les reines de les clavegueres de la ciutat, amb aparicions com la registrada recentment a la Via Europa. “No podem acabar amb les paneroles, només contenir la plaga”, afirmen des de l’Ajuntament.
La panerola americana s'ha adaptat a Mataró gràcies a l'augment global de les temperatures
L’escalfament global ha comportat que els hiverns siguin més curts, el fred intens duri poc i les temperatures es mantinguin elevades durant més temps, quelcom que facilita l’extensió del cicle i època de reproducció de les paneroles americanes i, per tant, que la seva població creixi. Si a això s’hi suma que no hi ha malalties ni depredadors que les minvin, tenim una catifa vermella per a la seva adaptació al territori. El clavegueram és el seu hàbitat preferit, però també es pot adaptar a habitatges o locals si, a caua de les condicions higienico-sanitàries o bé estructurals, pot trobar un espai on fer-hi un niu. Si apareixen a les clavegueres o a l’espai públic l’Ajuntament hi actua a través del servei de control de plagues, però a les propietats privades, és cosa de la ciutadania. En aquest darrer cas es recomana revisar si hi ha esquerdes provocades per obres recents o bé defectes en la connexió amb el clavegueram, a banda evidentment de mantenir la netedat. “Hem de tenir en compte que tota plaga busca menjar i refugi”, rebla Torres.
El barri de Via Europa i Nou Parc Central és la zona de Mataró més afectada per la plaga
El barri de Via Europa i Nou Parc Central és la zona de Mataró més afectada per la plaga, i no hi ha una explicació molt clara del fenomen. Hi ha qui diu que les paneroles americanes van arribar (per quedar-se) ara fa uns 25 anys amb el material de construcció que es va emprar per edificar nou barri. Des de l’Ajuntament apunten com a raó més probable la presència de sistemes d’eliminació de brossa deficients en alguns dels edificis de la zona. Sigui quin sigui el motiu, però, les paneroles han estat un maldecap a la zona, i l’aparició d’una claveguera infestada a la Via Europa va encendre les alarmes. La inspecció que en va fer Aigües de Mataró va comprovar que no hi havia sifó a l’embornal de la claveguera, un element que evita que les paneroles i altres plagues surtin del clavegueram. Aquesta és la clau: les paneroles hi són, a les clavegueres; la qüestió és contenir-les, evitar que surtin. “Exterminar una plaga avui és impossible”, reiteren des de l’Ajuntament.
Actuació per frenar la plaga de paneroles a la Via Europa. Foto: Ajuntament
La fumigació a discreció ja no funciona, els insectes són més resistents als productes químics
Quina és l’estratègia del consistori per, almenys, controlar-la, tenint en compte que les plagues de paneroles, més enllà del fàstic que fan, són un problema de salut pública ja que poden causar malalties com la salmonelosis? Actualment ho fa amb mecanismes força diferents als del passat. “La figura de l’exterminador, vestit com un caçafantasmes que ho fumiga tot a discreció, ja no existeix”, explica la tècnica de Salut Pública de l’Ajuntament. Ara s’opta per un “control integral de la plaga” que redueixi la presència de les paneroles sense eliminar altres organismes existents al clavegueram que també contribueixen al seu control. Com diu Torres, “si crees un desequilibri en l’ecosistema pots acabar donant més vida a la plaga”. L’ús indiscriminat de productes químics contra aquests insectes també els ha fet més resistents i avui els insecticides habituals han perdut eficàcia. Per tant és molt important complementar-los amb mètodes de control físics: barreres, sifons, arranjar deficiències a les instal·lacions del clavegueram, tancar esquerdes, etc. Que les paneroles, en definitiva, es quedin allà on son.
Actuació contra la plaga al clavegueram de la Via Europa. Foto: Ajuntament
AMSA registra les clavegueres amb càmeres per veure on s'amaguen les paneroles
Aigües de Mataró compta amb un equip específic per explorar les clavegueres amb una càmera, que permet detectar fissures o altres desperfectes que les paneroles utilitzen per fer-hi els nius o bé per sortir a la via pública. A banda, es realitzen inspeccions periòdiques a les zones considerades “crítiques” de la ciutat, i també tractaments específics, com ara pintar les tapes d’accés al clavegueram amb pintura insecticida que inclou un principi actiu microencapsulat que s’enganxa a la panerola quan hi passa per sobre. Aquesta pintura és biocida i també impedeix que els insectes passin de fase en el seu cicle vital, no puguin esdevenir adults i per tant no puguin reproduir-se. “És un producte químic persistent però que no el llences de manera descontrolada, de manera que l’impacte en el medi ambient és menor”, apunten des de l’Ajuntament. Abans que acabi l’any el consistori licitarà un nou contracte de plagues on incrementarem el control preventiu, sense oblidar la capacitat de reacció quan es detecti un punt infestat.