“Això no podia continuar 30 anys més així”. Antoni Blanch, president del Centre Catòlic, i Anna Huertos, presidenta d’Unió de Cooperadors, seuen sense cap problema a la mateixa taula, mantenen una conversa fluida i cordial, totalment allunyada de qualsevol retret. Així ho permeten els mesos de diàleg i negociacions que acumulen. “Fa ben pocs anys aquesta situació era impensable”, recorda Huertos. No pas per una qüestió personal d’ells dos, sinó per les entitats que representen, enfrontades en un litigi, el del Pati del Cafè Nou, que semblava interminable. “Tot va canviar quan vam decidir despenjar el telèfon i parlar directament l’un amb l’altre”, recorda Blanch. La inauguració del Pati del Cafè Nou com a nova plaça pública en ple centre de la ciutat, aquest dissabte, és el fruit d’una distensió de la qual en surt guanyant tota la ciutat.
Per explicar el litigi, de manera molt resumida, cal fer un salt fins abans de la Guerra Civil, quan aquest espai havia estat en mans dels cooperadors. El devenir històric, però, va fer que després del conflicte bèl·lic passés a mans del Patronat de la Sagrada Família, i que el Centre Catòlic en fos el seu usufructuari. Cap de les dues entitats, però, mai n’ha arribat a fer ús. Als anys 80, els Cooperadors van “okupar” l’espai, reivindicant-lo com a patrimoni històric, i el van convertir en un nucli cultural important de la ciutat. Fins fa ben poc, les dues parts han mantingut una disputa que semblava irresoluble. Els cooperadors volien recuperar el seu espai emblemàtic, mentre que el Centre Catòlic tenia en ment aquest espai com una peça clau per poder ampliar les seves instal·lacions, que inclouen Sala Cabanyes, l'escola Balmes i la Unió Esportiva entre d'altres.
El mes de febrer de 2011, El Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors van anunciar que obrien un nou marc de diàleg per arribar a un acord i desencallar el futur del Cafè Nou i el seu Pati. I el 10 de juliol de 2012, van signar un conveni amb l’Ajuntament, intermediari clau en tot aquest procés, per cedir la finca al consistori i convertir-lo en una plaça pública. “No podem oblidar la història, de cap manera, però tampoc ens pot impedir avançar”, explica Huertos. Les renovacions de les juntes d’ambdues entitats també ha estat clau per ajudar a relativitzar aquest pes històric “Tenim un passat molt feixuc i complicat, però el pas del temps ajuda a alleugerir-ho”, explica Blanch. Un dels seus primers mandats quan va accedir a la presidència del Centre Catòlic, recorda, va ser que el Pati del Cafè Nou “havia de tornar a la ciutat”. D’una manera similar s’expressa Huertos. “En tot aquest procés els cooperadors no hem tingut en cap moment la sensació d’haver de renunciar a res, perquè l’objectiu sempre ha estat recuperar el nostre patrimoni històric per posar-lo a disposició dels mataronins”.
Un espai privilegiat
El procés no s’ha acabat, encara queda per resoldre el futur de l’edifici de la COOP, avui molt malmès, i el desenvolupament urbanístic de tot el sector, frenat per l’actual conjuntura econòmica. Però la inauguració de la plaça és tota una fita. “Serà un descobriment per a molts mataronins que sempre han vist aquest espai tapiat i mai n’han pogut gaudir”, explica Blanch. I Huertos afegeix que serà “un lloc privilegiat”, en el cor de la ciutat i a tocar d’un edifici històric, La Presó, que gràcies a l’obertura de la plaça es podrà admirar de nou al complet.
Blanch i Huertos, encaixada de mans al Pati del Cafè Nou