I no som mai un plor, sinó un somriure fi (en el 15è aniversari de la mort d'en Bis Lligonya)

Fa ja quinze anys que en Josep Lluís Lligonya, en Bis, ens va deixar. El 13 d'abril de 2007 moria, i el 14 d'abril vàrem fer-li el comiat. En la cerimònia, en el tanatori, varen parlar amics seus dels mitjans de comunicació, també un molt bon amic, en Jaume Puig i Terrades, sindicalista. Aquest va ser, durant els anys vuitanta, el responsable del sindicat de les Comissions Obreres del Maresme.

Probablement molts no saben que en Lligonya també va ser sindicalista. Sindicalista entès com aquell membre d'un sindicat que a més representa un grup de treballadors en l'empresa, en el sector o a la seva globalitat. I ell va ser tot això. Va començar sent delegat de l'empresa de "Can Subirà", ho era quan el vaig conèixer, l'any 1975, any d'eleccions sindicals. Ve a tomb recordar que les Comissions Obreres estaven organitzades en la clandestinitat i havien estat, pels tribunals franquistes, il·legalitzades. En Bis, i altres treballadors de la seva empresa, Teresa Cortina, Juan Alonso Duñabeitia, estaven ja organitzats en el sindicat. A tots ells i a molts més els vaig conèixer quan vaig ser escollit enllaç sindical de l'empresa on treballava.

En Lligonya va encapçalar el sindicat Tèxtil de CCOO al Maresme, en uns anys molt difícils: clandestinitat, legalització, crisi industrial, tancaments d'empreses, mobilitzacions pel conveni, vagues, assemblees de centenars de treballadors i treballadores. Va viure en un curt període de temps tota aquesta activitat sindical sense experiència, sense mestres, sense tradició, només amb la intuïció i amb les ganes de defensar la gent treballadora.

Ell, de molt jove, va esdevenir en poc temps un dirigent sindical reconegut al Maresme. Barcelona, és la manera de dir les Comissions Obreres del Tèxtil de Catalunya, varen veure de seguida la seva capacitat de dirigent sindical. En el primer Congrés de la Federació Tèxtil, n'Agustí Prats, històric dirigent sindical tèxtil, el va cridar per formar part del seu equip de direcció del tèxtil estatal. En tancar l'empresa, on havia treballat des de ben jove, va deixar la vida sindical i va dedicar-se de ple a la Televisió de Mataró.

Algú va dir en l'acte del seu comiat que era un home avançat al seu temps. Ben segur que sí. El que sí que m'agrada dir d'ell, pels anys i històries compartits, és que va ser un home generós i compromès; així el va definir, en el mateix acte, el seu company sindicalista.