Quina valoració feu de la decisió judicial d’imputar Baron i Bassas i paralitzar el trasllat?
El jutge encara ha de fer la seva dictaminació, així que tenim temps per fer les al·legacions que pertoquin. Hem fet tot el que el jutge dicta a les mesures cautelars, però també defensarem en tot moment la legalitat de l’actuació del govern i tot el seu entramat administratiu de cara a que El Corte Inglés s’instal·li a la ciutat el més aviat possible. Veient com s’ha judicalitzat la política a la nostra ciutat, hem de defensar la nostra actuació.
ERC demana una reunió urgent del Pacte de Govern per valorar la situació. Com encareu vosaltres aquesta trobada?
Des de setembre que reclamàvem una reunió de seguiment del pacte, dins de la relació de normalitat i cordialitat dels tres partits de govern, per poder tractar la situació econòmica i financera que travessa l’ajuntament i la ciutat. També tractarem tot l’afer Can Fàbregas, però no volem cenyir-nos exclusivament a això. Ens ha sorprès una mica que els companys d’ERC demanin la trobada per tractar només aquesta qüestió.
La imputació i la paralització de les obres és un punt i seguit d’un afer rocambolesc. S’hauria d’haver dut a terme d’una altra manera?
L’objectiu del govern de portar El Corte Inglés fins i tot el comparteix l’oposició. Una altra cosa, però, són les formes. Potser ens hem equivoca ten els tempos, però des d’ICV no veiem errors en els processos administratius i en les decisions polítiques. És veritat que potser com a ciutat no estem preparats per fer un desmuntatge com aquest.
Fins a quin punt hi ha hagut discrepància en el sí del govern sobre la manera com s’ha gestionat tot?
Vam discrepar i finalment vam aconseguir un punt de trobada per obrir un procés participatiu en aquest tema. Així es va visualitzar que va ser una decisió de govern, no només d’un regidor. A partir d’aquell moment hi ha hagut confiança plena en les decisions que s’han pres.
Us heu sentit menystinguts en aquest procés com a soci minoritari?
No, i ho diem claríssimament. Hem compartit les decisions, i tot l’staff tècnic i polític defensa la voluntat de portar El Corte Inglés a Mataró.
De quina manera pot desgastar el procés la imatge del govern i d’ICV?
Després de la pèrdua de vots que vam patir al 2007, vam entendre que hi havia un càstig a ICV, però no creiem que fos tan sols pel tema de Can Fàbregas i El Corte Inglés. Ara ens tocarà treballar per explicar a la gent que tot plegat s’està fent per preparar les condicions perquè vingui el Corte Inglès i actuï com a locomotora comercial. El full de ruta serà per a nosaltres el mateix fins que algú no digui que algun dels tràmits del procés no entra dins de la legalitat.
En aquelles eleccions la participació va ser molt baixa. Precisament ara es posa en tela de judici el model participatiu, arran del fracàs de l’audiència pública.
No tenim prou interlocució amb el moviment veïnal i amb la FAVM, és un tema que com a govern no ens en sortim. També em sap greu, però, que el moviment veïnal pensi que només ells són capaços de fer propostes, com si fossin professionals de la participació. En certes condicions, amb grups poc nombrosos, la participació funciona, és una metodologia que la FAVM no pot obviar. El moviment veïnal no és l’únic que pot fer propostes.
Però a l’Audiència va quedar clar que sense la FAVM no hi ha participació ciutadana.
Tenim un entramat d’espais on l’ajuntament crida i entitats i gent a parlar que és molt dens. El problema de l’Audiència Pública no és el mal temps o l’horari en què es programa, resulta que la els ciutadans que volen dir coses ja tenen altres canals per poder fer-ho. L’audiència està plantejada per als ciutadans en general, no per a entitats, i ja hem comprovat que en aquesta convocatòria la ciutadania no ve. Haurem de valorar el que ha passat, reflexionar i fer canvis. Crec que com a govern no estem separats de la realitat de la gent, però sí que tenim un problema d’interlocució.
La manca de resposta de la ciutadania és una mostra de desafecció o bé de conformisme?
Segurament és una barreja de tot plegat. Disposem de molts espais on tothom pot dir la seva, i també a través de les noves tecnologies. No tot acaba a l’Audiència Pública o al Consell de Ciutat Si algú té un problema a l'espai públic, potser ja no li cal anar a trucar a la porta de l’associació de veïns, truca al telèfon del civisme i ho resol. Per descomptat, però, pot haver-hi molta gent que davant la crida de l’Ajuntament pensi “ja s’ho faran”.
Llegeix la segona part de l'entrevista
-