El solar on s’acabarà instal·lant a partir del curs vinent el nou institut de Rocafonda està cedit a la Generalitat amb aquest objectiu des deL setembre de 2010. Que feia falta un nou centre de secundària a Mataró ja se sabia des de llavors, perquè les previsions demogràfiques assenyalaven que a la segona meitat de la present dècada la demanda de places d’ESO es dispararia. Després que el departament d’Ensenyament hagi oblidat durant tots aquests anys la possibilitat de construir-lo, i d'haver estat incapaç d'acordar amb l'Ajuntament una alternativa per fer front a l'augment d'estudiants de secundària, l'anunci que el nou institut serà una realitat el curs vinent ha sorprès tothom. I la forma que prendrà ha generat molts dubtes i crítiques per part de partits polítics, sindicats i entitats veïnals. El consistori, però, el defensa.
El nou projecte s'ha anunciat a sis mesos del proper curs i a les portes de la preinscripció, malgrat que el solar estava cedit i reservat amb aquest objectiu des de fa 8 anys
Al final la Generalitat ha admès que impulsar un nou centre de secundària, el setè de la ciutat, tal i com reclamava l'Ajuntament i la comunitat educativa de Mataró des de fa tants anys era la solució idònia. I que Rocafonda era el barri on s'havia de construir, tal i com el propi consistori havia planificat. Però si la sortida residia en quelcom previst des de fa tant de temps, per què no s'ha treballat amb més temps, enlloc d'anunciar-ho a cuita corrents, a poques setmanes de l'inici de les preinscripcions? El nou institut naixerà en un vist i no vist, ja que el curs arrenca d'aquí poc més de mig any, i ho farà en condicions precàries: tres mòduls prefabricats per acollir tres línies d'ESO. I, el que genera més dubtes encara, sense calendari previst per a la construcció d'un edifici definitiu.
Encaixada entre Vadell i Pinya per mostrar l'acord sobre el nou institut
El regidor d'Educació, Miquel Àngel Vadell, es va estrenar públicament en el càrrec el setembre de 2015 alertant que Mataró tenia una patata calenta en matèria de planificació escolar. Des de llavors Ajuntament i Generalitat, amb canvi a la direcció de Serveis Territorials inclòs, han mantingut un estira i arronsa constant. La idea de l'institut de nova planta havia quedat oficialment aparcada per la manca de recursos econòmics d'Ensenyament i perquè, en cas de disposar-los, ja no s'arribava a temps per construir-lo i fer front al creixement de la demanda. Davant d'això, la postura que ha defensat l'Ajuntament des de llavors ha estat la creació d'instituts-escola a Cerdanyola i Rocafonda. Aprofitar centres educatius de primària existents als dos barris i el descens de la natalitat que els estava buidant per convertir-los en part en instituts, el que també es coneix com a zona educativa 3-16.
Problemes amb els instituts-escola
Malgrat que avui la Generalitat veu amb bons ulls aquesta opció en el conjunt del territori català, no sempre ha estat així. En el seu moment l'Ajuntament va trobar l'oposició frontal de l'anterior director de Serveis Territorials, Vicent Garcia. I l'actual, Carmina Pinya, tot i que molt menys bel·ligerant, també va expressar dubtes sobre la idoneïtat d'aquesta mesura. El setembre passat la pròpia Pinya ho plantejava tant sols com una més del ventall d'opcions disponibles. Finalment, en una reunió amb el director de Centres Públics de la Generalitat, Lluís Baulenas, el mes de gener passat, l'Ajuntament va arrencar el compromís d'Ensenyament d'impulsar els instituts-escola a Mataró, però de moment tan sols a Cerdanyola -Tomás Viñas- i d'aquí a dos cursos. Rocafonda, per més endavant. Així es posava de manifest, a més, que les converses amb les comunitats educatives implicades en els dos projectes tampoc estaven prou avançades i que calia més temps perquè poguessin prendre forma.
A finals de gener l'Ajuntament es va reunir amb el Director de Centres Públics de la Generalitat i aquest en cap moment va posar sobre la taula la creació d'un nou institut
Les propostes per fer front a l'augment de demanda de cara al curs vinent que Baulenas va comunicar a l'Ajuntament va ser una nova línia a Puig i Cadafalch, una extensió de l’institut Laia l’Arquera a l’escola de primària Torre Llauder; i mantenir els barracons a Thos i Codina i Satorras. Tres "pedaços" que el regidor Miquel Àngel Vadell va definir com "una nova decisió precipitada i sense planificació a mig i llarg termini". En aquella reunió, de la qual en fa poc més d'un mes, ni tan sols es va posar sobre la taula per part de la Generalitat la creació d'un nou sinstitut. Des de llavors, silenci per part de les dues administracions fins que el 6 de març, per sorpresa, s'anuncia que s'obrirà el nou 'Institut Les Cinc Sènies' al solar de la Ronda Rafael Estrany. Quelcom que el propi Vadell va celebrar com a "gran notícia per a la ciutat".
Mòduls instal·lats al Thos i Codina aquest curs per fer front a l'augment de la demanda d'ESO
El proper 23 de març s'obren les preinscripcions per al curs vinent i de moment gairebé tot són incògnites respecte al nou institut, cosa que pot generar molts dubtes en les famílies que han d'escolaritzar a secundària els seus fills i filles. S'ha parlat d'un projecte educatiu "singular" i "interdisciplinar", que segueixi la línia que s'està aplicant a diverses escoles de primària de la ciutat. En una nota de premsa d'aquest mateix dilluns, Serveis Territorials assegura que oferirà "una metodologia basada en l'experimentació activa, treball per projectes, ús de les TIC, reptes personalitzats per fomentar capacitats i una visió integradora i pluricultural dels sabers així com fomentar el treball en equip, l'autonomia i la creativitat". Tot de conceptes molt en la línia de la retòrica del programa Escola Nova 21, que han valgut l'aplaudiment d'entitats fins ara molt bel·ligerants com ara la PEM (Plataforma en defensa de l'Educació a Mataró). "Creiem que aquest acord és una oportunitat per a desenvolupar un projecte pedagògic potent, amb metodologies renovades que puguin engrescar a alumnes i a famílies", constaten des de l'entitat.
L'aposta pels mòduls prefabricats i la manca d'un calendari definitiu és el que ha generat més reaccions crítiques
Altres organitzacions, però, han mostrat el seu rebuig frontal al projecte. Des de l'associació de veïns de Rocafonda en critiquen la ubicació, que estigui basat en barracons, que s'hagi imposat sense debat previ i que sigui una decisió presa a corre cuita. També temen que pugui acabar sent "un gueto", perquè només hi vagin adolescents del mateix barri, amb el percentatge més alt de població nouvinguda a la ciutat. El sindicat Arran també ha carregat contra la "provisionalitat" d'un projecte al que no veuen la continuïtat garantida. Una sospita amb fonament si es té en compte que l'actual "bony" de demanda de secundària es convertirà en un sotrac d'aquí a una dècada, a causa del descens de natalitat que ja està repercutint en infantil i primària. És per això que no hi ha un calendari aprovat per a la construcció d'una seu definitiva? L'alcalde, David Bote, ja ha avisat que els mòduls prefabricats han de ser provisionals i que exigiran a la Generalitat una data per a la construcció de l'edifici. D'altra banda, fonts municipals recorden que la Generalitat s'ha compromès amb les entitats municipalistes que els nous projectes educatius que comencen amb barracons han de disposar d'una seu definitiva en un termini màxim de quatre anys.
Una notícia "molt positiva"
Des dels partits de l'oposició també s'han manifestat dubtes respecte al nou institut. ERC defensa la construcció d'un nou centre de secundària a Rocafonda perquè així estava planificat, però tal i com apunta el seu portaveu, Francesc Teixidó, "la manera com es tira endavant posa en risc el propi projecte". VoleMataró ho ha considerat un "pedaç", es mostra contrari a començar amb barracons i reclama, com gairebé tothom, un calendari d'obres. La CUP veu molts dubtes en l'emplaçament escollit (tot i que el 2010 van votar a favor de la cessió del solar a la Generalitat) i reclamen a l'Ajuntament que "proposi un emplaçament alternatiu en un espai que afavoreixi de forma efectiva la interrelació de l’alumnat dels barris de la zona est de Mataró".
L'alcalde ja ha avisat que els mòduls han de ser provisionals i que exigiran a la Generalitat un calendari d'obres per a l'edifici definitiu
Davant de totes aquestes crítiques, el govern municipal ha sortit al pas i, de la mà de Miquel Àngel Vadell, ha defensat l'acord amb la Generalitat. "El fet de planificació escolar més positiu de la darrera dècada i, en equipaments de secundaria, el més important en 25 anys", defensa el regidor, que recorda que es tracta d'una excepció davant les restriccions actuals del govern català a l'hora de construir nous centres. Malgrat l'aparent provisionalitat del projecte, Vadell el defensa com una solució de futur. "El més difícil amb un centre educatiu és crear-lo, ara el que cal és bastir-lo", resol.