Es diu Luciana Carlebaro, ha estat corista dels Ojos de Brujo i ara presenta el seu primer disc, Voayeur, el divendres dia dia 17 al Casal de la Nova Aliança. El treball ha estat editat per Mundo Zurdo, el segell impulsat pel grup Macaco, que aposta per primera vegada per un autor extern. «Tinc una relació artística i professional amb Dani (cantant de Macaco). Ha cregut molt amb el disc, hi ha cregut amb fervor», justifica Carlebaro, en una entrevista a capgros.com.
Amb 28 anys i nascuda a barcelona, la cantant i excorista d'Ojos de Brujo Luciana Carlebaro està fent passes de gegant per a ser considerada una nova promesa de la música. El seu projecte artístic, Nubla, ja ha enamorat al Festival Actual de Logroño, el lloc on van esclatar fenomens musicals com la cantautora Bebe o els rumberos Muchachito Bombo Infierno. Ara, Nubla aterra a Mataró.
El disc que actualment estàs presentant s'anomena Voayeur
d'on ve aquest nom?
Voayeur parla del que jo sento, del fet de ser dona. Un amic escoltava les melodies del disc i em va dir que respiraven com una certa intimitat, que se'n desprenien petites coses que permetien apropar-se a mi. Es pot tenir la sensació que se m'està espiant; el voyeur és l'oient la persona que s'escolta.
'Voyaeur' s'edita el 2005 sota el segell Mundo Zurdo, creat pel grup Macaco per tal d'autoeditar-se els seus treballs. El teu treball és el primer disc que no és d'un membre de Macaco que treu Mundo Zurdo. Ho valores com una aposta personal?
Ho valoro com una cosa natural. Tinc una relació artística i professional amb el cantant Dani, de Macaco. Som amics, i tenim afinitats musicals comunes. Ell ha cregut molt amb el disc, hi ha cregut amb molt de fervor. Li agraeixo moltíssim.
Com ha estat el procés d'enregistrament del disc?
He anat treballant de forma bastant artesanal, no m'he pres el procés com un treball super organitzat. Ha estat bastant un joc. Els productors musicals no els vaig buscar, sinó que per afinitat me'ls vaig trobar enmig del procés. Al final, la producció musical va recaure a mans del músic Roger Rodes i del teclista i compositor Toni Saigi. Ha estat un procés de divertiment, sense presses.
Els crítics diuen que tens un estil que no encaixa enlloc, molt heterogeni. I original.
Com a Nubla, la nostra proposta de concert ens està fent destacar. Som cinc músics damunt l'escenari que toquem teclats, guitarres, coros, percussions
També hi ha un contrabaix i un scratch que toquen en directe. El resultat és un downtempo que parteix de bases del hip-hop.
També us han arribat a colocar a dins la dansa contemporània.
Perquè portem una actriu. I treballem tot un espectacle de visuals: per a nosaltres el llenguatge escènic és elemental, sense ell no ens entenem. Freguem la dansa, juguem amb el gest. En el directe l'actriu fa una partitura gestual
Nubla és un espectacle encarat a allò més emocional, més contemplatiu.
El passat 5 de gener vas participar en el festival Actual de Logroño on anys enrera han esclatat fenomens com Bebe o Muchachito. Has agradat molt, i recollit crítiques prometedores, no?
Ha estat una sorpresa, ja que el meu projecte és molt poc pretenciós, que intenta explicar històries amb humilitat. Ens ha sorprès bastant. No ens esperàvem que podríem agradar tant. Evidentment, ens agrada. Però continuarem treballant mica en mica i fent a la mida cada bolo.
Molts crítics han corregut a posar-vos dins el sac de la Barcelona Música Bastarda. T'agrada?
És cert que cantem en castellà i posem algun toc portuguès. I tinc ascendència italiana, turca o libanesa. Amb el mestissatge barceloní jo m'hi identifico perquè hi visc, i el sento cada dia. Ens han ficat en el sac de moltes coses
tot i ser un so personal. Toquem diferents sons, perquè hi ha una mica de tot. Mira, l'anàlisi la fan els altres. I al fer un disc t'exposes a que cadascú hi digui la seva.
Divendres dia 17 A les deu de la nit al Casal Nova Aliança: Preu: 10 euros.
Nubla en una imatge d'arxiu.