Les percepcions ciutadanes no sempre s’adiuen amb la realitat i sovint les dades fredes les refuten en part o per complet. Un cas que a nivell de Mataró es posa d’exemple d’aquesta realitat és el referent a les ocupacions d’immobles a la ciutat. Aquest fenomen, que va tenir un cert moment de crisi i preocupació social amb el repunt de casos acabat el confinament, pot semblar molt estès i problemàtic ara però les dades de la Policia Local de Mataró un cop tancat el 2020 són clares: el nombre d’ocupacions va baixar el 2020 respecte al 2019, que també havia estat millor que el 2018.
Les dades comparades dels darrers últims quatre anys, d’ençà que des de l’Ajuntament es va posar en funcionament la unitat de convivència i civisme de la Policia Local parlen d’un fenomen que tot i que sovint tingui ressò en premsa va a la baixa. Des del 2018 va a la baixa i cal tenir en compte que del 2017 només se’n comptabilitza mig any. “Les dades que recollim són clares i marquen una tendència a la baixa en usurpacions, en persones usurpadores i fins i tot en temptatives d’usurpació que reeixeixen, les percepcions poden ser unes altres i estar condicionades per la concentració en el temps o en l’espai”, raona la regidora Anna Villarreal, responsable de Seguretat de l’Ajuntament de Mataró.
El paper dels veïns
Des de l’Ajuntament constaten com “un dels fets que expliquen la baixada de les ocupacions també és la tasca dels veïns, que detecten moviments i que ens alerten: és molt important aquesta atenció i col·laboració perquè en el moment en què s’està intentant entrar a una propietat és quan hi podem actuar”. Si les ocupacions han anat a menys a nivell local, no és menys cert que ha crescut la sensibilització envers aquesta problemàtica originada en alguns episodis especialment conflictius. “Hi ha casos que generen molta conflictivitat i molèsties, és evident. I també hi ha una major tensió, amb la gent molt tancada a casa amb l’actual modus vivendi de la Covid que fa que algunes percepcions es distorsionin. Rebem moltes falses alarmes, per exemple”, expliquen els responsables de Seguretat Pública. El problema de les dades sobre ocupacions és que segueix sense poder-se registrar el total de casos perquè molts no estan declarats o denunciats com a tals. El recompte que es disposa és el de les actuacions i serveis de la unitat específica de la Policia Local. Unes dades que marquen tendència.
El desallotjament del carrer Sant Simó. Foto: Cedida
Les dades
- 1.359 persones usurpadores identificades des del 2017
- 778 persones usurpadores identificades des del 2017
- 20% de casos s’eviten en fase de temptativa
El ‘protocol Mataró’ ha permès 52 desallotjaments
L’Ajuntament de Mataró va ser pioner el 2020 a l’hora d’armar-se amb un protocol propi que facultava la Policia Local de poder procedir a desallotjaments en casos de causes molt concretes. Cal recordar que per a la majoria d’ocupacions, el procediment per a poder donar per finalitzada una ocupació passa per una acció judicial (amb els seus tempos i requisits) i per l’actuació dels Mossos d’Esquadra, actuant de comitiva judicial. Arran de l’estudi de com actuar davant casos concrets, però, l’any passat la capital del Maresme va estrenar un protocol propi que dotava a la policia mataronina d’iniciativa per actuar en determinats casos.
El ‘protocol Mataró’ ha despertat l’interès d’altres Ajuntaments catalans (la problemàtica de les ocupacions és comuna i estesa en moltes altres ciutats) perquè obre una possibilitat, un marge municipal que s’ha aplicat en 52 ocasions el darrer any a la ciutat. La Policia Local de Mataró ha actuat per aquesta via en 52 immobles d’ocupacions en molts casos conflictives com la recordada del carrer Jaume I o les dels carrers de Sant Simó, Cuba, Galícia, President Tarradellas, Camí Ral, Nicolau Guanyabens i Via Europa. No hi ha dades comparades, òbviament, perquè 2020 va ser el primer any en què l’Ajuntament tenia aquest protocol que complementa les armes per combatre les ocupacions que té l’Ajuntament, que mobilitza diferents dels seus serveis (des de seguretat a salut o benestar, habitatge o mediació) segons cada cas.
El protocol de desallotjament per risc només es pot aplicar en casos de deficiència estructural o insalubritat de l’immoble
Com funciona el ‘protocol Mataró’? Doncs si hi ha informes que l’ocupació suposa un risc per a les persones, sigui a nivell de deficiència estructural, insalubritat o riscos d’habitabilitat i aquest risc no és subsanable, es procedeix al desallotjament per qüestió de seguretat. Òbviament, moltes de les ocupacions no ‘entren’ en aquesta categoria però des de l’Ajuntament la regidora Anna Villarreal assegura que “aquests primers mesos del protocol ens demostren que el moviment es demostra caminant i que treballant en tot el que està al nostre abast podem resoldre casos que són doblement greus: per l’ocupació i pel risc que suposen”.
Un dels àmbits amb els que també treballa l’Ajuntament és en l’exigència als propietaris d’evitar les reocupacions d’immobles ja desallotjats: és responsabilitat dels tenidors evitar la reentrada d’un immoble de les mateixes o altres persones, motiu pel qual l’Ajuntament insta als propietaris a adoptar mesures de tancament i, també, pot actuar de manera subsidiària i repercutir després el cost als mateixos propietaris.