Amb el procés de privatització del sector elèctric espanyol, iniciat l’any 1988 amb els socialistes al poder (venent un 25% d’Endesa) i perpetrat l’any 1997 pel ministre Josep Piqué (PP), han demostrat esdevenir un negoci i una font d’ingressos per uns pocs. A dia d'avui, el preu de l'electricitat a l'Estat espanyol és un dels més elevats de la UE.
En els darrers anys i concretament en els últims 8 mesos, hem patit unes pujades del preu de la llum esfereïdores. En plena pandèmia i amb una situació econòmica i laboral molt precària a moltes llars de casa nostra, els grans oligopolis han aprofitat la situació per enriquir-se i mercadejar amb un dret bàsic pel nostre dia a dia.
El preu de la llum s'ha més que triplicat en un any
El preu de la llum s'ha més que triplicat en un any, que ha passat de 44 euros el megawatt hora a 140€. Aquest fet repercuteix evidentment, en les nostres factures de la llum. L’augment ha coincidit amb l’entrada en vigor de la nova tarifa (2.0TD), la qual ens ha obligat a modificar els nostres patrons de consum. Ara hem de consultar el rellotge abans d’engegar la rentadora o el rentaplats, a partir dels tres períodes d’energia establerts.
Protesta contra el preu de l'electricitat
Mesos després és va aprovar la rebaixa de l'IVA a la factura de la llum, passant del 21 al 10%. Amb les darreres factures però, s’ha observat que aquest canvi no ha suposat cap benefici ni rebaixa en la factura dels consumidors.
On és aquest govern tan progressista (PSOE-Podemos), que abanderava fa dos anys la rebaixa dels preus de la llum i l’inici d’un procés de nacionalització? Ni hi és ni se l’espera.
Pedro Sánchez descartava el passat 1 de setembre intervenir en el mercat elèctric, per regular el preu de la llum, de la mateixa manera que tancava la porta a la creació d’una energètica pública.
Les grans empreses elèctriques de l’estat van disparar els seus beneficis durant la pandèmia. Endesa va tenir un benefici de 1.394 milions d'euros (representa un increment del 715,2% respecte a l'exercici anterior), i Iberdrola 3.610,7 milions d'euros, que suposa un increment del 4,2% respecte als guanys del 2019.
És necessari esmentar també, les portes giratòries de la política espanyola
És necessari esmentar també, les portes giratòries de la política espanyola amb els consells d’administració, en els quals hi han passat: Aznar (Endesa), Felipe González (Gas Natural) i actualment, els socialistes José Montilla i José Blanco (formen part del Consell d’Administració d’Enagás), i l’ex-ministre del PP Ángel Acebes, a Iberdrola, entre molts d’altres. En definitiva, un conjunt de despropòsits que s’han anat perpetrant històricament amb sous astronòmics.
N’és un exemple el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, que guanya 230 vegades el que guanya una treballadora amb el salari mitjà.
El preu de l'electricitat no para de pujar
Uns guanys que van en detriment de la vida de la classe treballadora, que es veu obligada a decidir entre pagar la factura de llum o menjar. Moltes llars del nostre país pateixen greus situacions de pobresa energètica d’extrema vulnerabilitat. Puntualitzar que el proper 31 d’octubre finalitza la pròrroga del Real Decreto-ley 16/2021, on es contempla la prohibició dels talls de subministraments a les famílies vulnerables, i dels desnonaments sense alternativa habitacional, fet que agreujarà la situació de moltes famílies i llars.
Cal enfrontar-nos als grans oligopolis energètics i avançar cap a una sobirania energètica
És per això, que cal enfrontar-nos als grans oligopolis energètics i avançar cap a una sobirania energètica real i popular, al servei de la ciutadania i basada en estratègies veritablement sostenibles, per tal de revertir l’actual situació d’emergència climàtica. Tanmateix, cal que els diferents governs iniciïn d’una vegada per totes, un procés efectiu de nacionalització del sector energètic. Un sector energètic públic, que tingui com a principis bàsics: la democràcia (decidir que produïm i com ho produïm), la sostenibilitat, el decreixement energètic potenciant les renovables i l’arrelament al territori.
Ens toca de nou mobilitzar-nos, per fer caure aquests grans oligopolis, corporacions, portes giratòries, etc. que mercantilitzen un dret com és el de l’accés als subministraments bàsics. Només amb l’autoorganització popular i la lluita col·lectiva als carrers, aconseguirem combatre’ls i garantir que totes les llars i famílies del nostre país, visquin dignament.