Ha arribat el dia. Per vuitena vegada en l'etapa democràtica els mataronins estan cridats a les urnes per escollir l'alcalde que ha de fer front als reptes de futur de la ciutat, principalment l'augment de població, la crisi del tèxtil, el desenvolupament del Tecnocampus i la definició del model de ciutat. Serà el diumenge de fira, situat enmig de tres dies festius, la qual cosa podria fer pensar que molta gent marxarà i se saltarà la cita amb les urnes.
La participació, efectivament, serà un dels factors decisius per determinar la sort dels diferents partits. L'any 2003 van votar 50.900 persones d'un cens de 84.600 electors, que correspon a un 60%. I en les últimes autonòmiques, del passat 1 de novembre, va votar només el 54%, un nou rècord d'abstenció a Mataró. A criteri dels representants de les diferents llistes, les previsions no són optimistes. Notem que hi ha més desmotivació que altres anys, comentava un militant després de fer el porta a porta per un barri de la ciutat.
En qualsevol cas, a Mataró, capital socialista des de 1979, res no fa preveure un tomb electoral. No hi ha crisis, ni grans decisions electorals que facin perillar un nou triomf del PSC. CiU, amb sis regidors el 2003, i el PP, amb cinc, són els perseguidors directes dels socialistes, que en les últimes municipals va perdre tres regidors i es va quedar amb onze. Els tres edils que va aconseguir ICV li van atorgar la majoria per governar aquest mandat, a la qual s'hi van sumar els dos nous regidors d'ERC. Tots tres partits aposten per renovar la fórmula de manera que l'equilibri de forces està setze pel bloc de l'esquerra -11 del PSC, 3 d'ICV i 2 d'ERC- contra onze del bloc conservador -6 de CiU i 5 del PP. Tot i això hi ha diferents factors que plantegen un panorama una mica més obert que en altres ocasions.
Onze candidatures
Més que mai. A Mataró els electors trobaran fins a onze paparetes a les meses electorals. Les cinc que tenen representació municipal, PSC, CIU, PP, ICV i ERC, i sis més, de les quals dos repeteixen, Alternativa Vecinal i la CUP, i quatre que concorren per primera vegada en uns comicis a Mataró, Ciutadans, Esquerra Unitària escisió d'ICV-, Plataforma per Catalunya i el Partit Republicà Català. Els partits minoritaris competeixen pels electors de les principals forces, de manera que es preveu un trasvassament de vots que poden alterar la situació de fa quatre anys.
Sense Manuel Mas
El PSC es presenta a les eleccions per primera vegada sense el seu Ronaldinho electoral. Mas ha guanyat consecutivament sis eleccions municipals des del 1983. L'absència del candidat podria obrir expectatives de canvi, especialment tenint en compte el retrocés del vot socialista en les darreres autonòmiques i municipals, tot i que el seu substitut, Joan Antoni Baron, ha aprofitat els tres anys a l'alcaldia per trepitjar carrer i donar-se a conèixer. Pel que fa a la resta de formacions, Joan Mora encapçala un nou projecte al capdavant de CiU, després de la renúncia de Joaquim Esperalba, mentre que Paulí Mojedano ara Pau- assumeix el lideratge del PP en substitució del carismàtic Joan López. ERC prova de recuperar l'estabilitat perduda durant el mandat amb Francesc Teixidó, mentre que la CUP impulsa Xavier Safont Tria com a cap de llista, rellevant a Joan Jubany. ICV i Alternativa Vecinal són els únics que repeteixen respecte el 2003. Els ecosocialistes han tornat a confiar en Jaume Graupera i la llista veínal de Cerdanyola en Antonio Ruiz.
Mandat mogut
El mandat que deixem enrere ha estat especialment mogut, amb entrades i sortides a totes les forces municipals, exceptuant ICV. En aquests quatre anys han renunciat a la seva acta de regidor Consol Prados (PSC), Toni Civit (ERC), Genís Bargalló (ERC), Joan López (PP) i Antoni Valls(UDC), a més de l'alcalde Manuel Mas. El primer tripartit local arriba a port en calma, però ha patit crisis de convivència especialment els primers anys fruit de la cèlebre Cas Llansó. El vaixell de Baron també ha salvat algunes tempestes a Cultura, Interior (Policia Local) i a Urbanisme, amb la pol·lèmica al voltant de Pumsa i l'enderroc de la fàbrica de Can Fàbregas, que ha capitalitzat part de la campanya electoral.
Campanya de matisos
Consensuades les principals línies de futur de la ciutat, amb el TecnoCampus i el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social com a acords emblemàtics del mandat que acaba, la campanya dels diferents partits s'ha centrat en els matisos. Només el PP s'ha desmarcat amb propostes ambicioses com reconvertir el port de Mataró en un moll de creuers de luxe.
-